APROVACIÓ DE L’ESTATUT

28/09/2005|

Intervenció en el Ple. Proposta de Proposició de llei orgànica per la qual s’estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya i es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (Proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia)

Les nacions no neixen, es fan. Les fan les persones, les construeixen les generacions. Catalunya és […]

TOSSA I EL FAR

23/09/2005|

Diari de Girona

Tossa de Mar ha inaugurat en el far de la Vila Vella el nou Centre d’interpretació dels fars de la Mediterrània. És un nou equipament ben integrat en l’antic edifici del far i adaptat amb senzillesa i eficàcia a l’objectiu didàctic i sensorial de presentar-nos l’evolució històrica i actual dels senyals d’orientació per a la navegació. Amb gust i sensibilitat i una música ben trobada veiem desfilar aspectes rellevants de la vida dels faroners i de l’evolució dels fars, acompanyats de l’olor del mar i de la remor de les onades o de la força viva del temporal. Les imatges dels fars, del mar, dels penya-segats, i de Tossa desgranen en un recorregut visual i sensorial els aspectes més rellevants d’aquest món. […]

CENTROS HISTÓRICOS Y RENOVACIÓN URBANA

21/09/2005|

Intervenció en el marc de les Jornades organitzades pel Patronato de la Alhambra y el Generalife amb el títol “Cultura y Economía: el patrimonio como recurso en los procesos de desarrollo”, al Palau de Carlos V de l’Alhambra

1. Sentido y papel de la planificación

En la mayor parte de ciudades europeas domina el peso de la historia. Su personalidad y configuración urbana acumulan aportaciones seculares, cuando no milenarias, que sitúan la mayor parte de los centros históricos como el alma de dichas poblaciones. Durante siglos, la propia evolución demográfica y social y la misma evolución de la historia marcaron de forma indeleble unos conjuntos urbanos en los que destaca como factor fundamental de perennidad la expresión física, material del poder y de la especialización de la sociedad. Iglesias y mezquitas, sinagogas, jardines, palacios, castillos, conventos y burgos se conforman como la argamasa fundamental de unos tejidos urbanos que responden a pautas comunes e idiosincrasias específicas. La propiedad de la tierra, la distribución del agua, las especificidades religiosas, la jerarquización social configuran un marco en el que se desenvuelven las sociedades que dieron vida, en circunstancias diversas y cambiantes, a las ciudades que conocemos. […]

DECÒRUM URBÀ

16/09/2005|

Diari de Girona

La imatge de les ciutats és un tema que sempre ha atret la meva atenció, el meu interès i la meva preocupació. Sempre m’he fet la pregunta de quina imatge s’enduran de nosaltres com a país, com a territori, com a conjunt de pobles i ciutats i, ciutat a ciutat i poble a poble els que ens vinguin a veure. Com som vistos amb ulls de fora. Però aquesta manera d’enfocar el tema pot semblar massa superficial, massa d’aparador, massa feta a la mesura més dels consumidors de ciutats que dels usuaris de ciutats. No cal dir que és molt més important l’opinió dels ciutadans, usuaris, de les ciutats, que l’opinió dels forasters. Passa, però, que l’opinió dels del lloc a vegades es pot veure esbiaixada pel costum, la freqüència, la reiteració o la simple subjectivitat. Els ulls de fora són més independents, ens miren amb altres paràmetres i poden prendre com a referent comparatiu altres ciutats similars. Per aquest motiu sempre he considerat adient saber què pensen de nosaltres, els altres. Naturalment penso en Catalunya i la seva riquíssima geografia de pobles i ciutats, però penso especialment en Girona. […]

RESERVES ÍNDIES

13/09/2005|

La Proa. Diari del Baix Empordà

Publicat també a Diari de Girona, Regió 7 i Segre el 2 de setembre, i a Diari de Tarragona el 3

El Govern de la Generalitat aplica una política territorial basada en un programa i pensada per executar les directrius de les lleis territorials amb voluntat de fer-les comprensibles i aplicables. L’objectiu central es fa molt evident: davant d’un creixement desmesurat, desproporcionat i desordenat, assegurar un creixement ordenat i equilibrat. Un creixement que garanteixi i preservi els valors patrimonials del territori, naturals i culturals, i alhora faci possible el progrés i la millora constant de les condicions de vida de la ciutadania, tot estimulant la creació de riquesa i afavorint l’equitat i la solidaritat. Tot això pot sonar a música celestial fins que arriba l’hora de la veritat i es tracta d’aplicar les lleis i els plans i d’avaluar-ne el seu impacte. És el que ha passat, per exemple, amb la nova Llei d’urbanisme, que ha definit unes condicions més clares i més immediates per a la dedicació d’un trenta per cent dels sòls que es classifiquen a habitatges de caràcter protegit, concertat i de promoció pública. El pas de la teoria a la pràctica és immediat i des de primers d’enguany és ja imprescindible recollir aquesta reserva en tots els planejaments derivats que es promoguin. L’abast de la reforma només ara es comença a percebre i el món de la promoció immobiliària s’adona del compromís conjunt que ha d’assumir amb l’administració per intervenir en el mercat de l’habitatge i del sòl. […]

RESERVES ÍNDIES

03/09/2005|

Diari de Tarragona

El Govern de la Generalitat aplica una política territorial basada en un programa i pensada per executar les directrius de les lleis territorials amb voluntat de fer-les comprensibles i aplicables. L’objectiu central es fa molt evident: davant d’un creixement desmesurat, desproporcionat i desordenat, assegurar un creixement ordenat i equilibrat. Un creixement que garanteixi i preservi els valors patrimonials del territori, naturals i culturals, i alhora faci possible el progrés i la millora constant de les condicions de vida de la ciutadania, tot estimulant la creació de riquesa i afavorint l’equitat i la solidaritat. Tot això pot sonar a música celestial fins que arriba l’hora de la veritat i es tracta d’aplicar les lleis i els plans i d’avaluar-ne el seu impacte. És el que ha passat, per exemple, amb la nova Llei d’urbanisme, que ha definit unes condicions més clares i més immediates per a la dedicació d’un trenta per cent dels sòls que es classifiquen a habitatges de caràcter protegit, concertat i de promoció pública. El pas de la teoria a la pràctica és immediat i des de primers d’enguany és ja imprescindible recollir aquesta reserva en tots els planejaments derivats que es promoguin. L’abast de la reforma només ara es comença a percebre i el món de la promoció immobiliària s’adona del compromís conjunt que ha d’assumir amb l’administració per intervenir en el mercat de l’habitatge i del sòl. […]

RESERVES ÍNDIES

02/09/2005|

Segre / Regió 7 / Diari de Girona

Publicat també a Diari de Tarragona el 3 de setembre i a La Proa. Diari del Baix Empordà el 13 de setembre

El Govern de la Generalitat aplica una política territorial basada en un programa i pensada per executar les directrius de les lleis territorials amb voluntat de fer-les comprensibles i aplicables. L’objectiu central es fa molt evident: davant d’un creixement desmesurat, desproporcionat i desordenat, assegurar un creixement ordenat i equilibrat. Un creixement que garanteixi i preservi els valors patrimonials del territori, naturals i culturals, i alhora faci possible el progrés i la millora constant de les condicions de vida de la ciutadania, tot estimulant la creació de riquesa i afavorint l’equitat i la solidaritat. Tot això pot sonar a música celestial fins que arriba l’hora de la veritat i es tracta d’aplicar les lleis i els plans i d’avaluar-ne el seu impacte. És el que ha passat, per exemple, amb la nova Llei d’urbanisme, que ha definit unes condicions més clares i més immediates per a la dedicació d’un trenta per cent dels sòls que es classifiquen a habitatges de caràcter protegit, concertat i de promoció pública. El pas de la teoria a la pràctica és immediat i des de primers d’enguany és ja imprescindible recollir aquesta reserva en tots els planejaments derivats que es promoguin. L’abast de la reforma només ara es comença a percebre i el món de la promoció immobiliària s’adona del compromís conjunt que ha d’assumir amb l’administració per intervenir en el mercat de l’habitatge i del sòl. […]