El Punt Avui

Una resolució del Congrés dels Diputats insta el Govern espanyol a no prorrogar les actuals concessions d’autopistes que acaben l’any 2021 i a mantenir-les en l’àmbit de la gestió pública.

El tema de les autopistes de peatge fa temps que cueja. Històricament s’ha reclamat amb més insistència que èxit l’equilibri territorial del sistema de peatges i la necessitat de saldar el greuge comparatiu entre territoris saturats de peatges i territoris pràcticament al marge del pagament. De fet s’ha constatat en les darreres dècades com aquest desequilibri ha augmentat a mesura que el Govern espanyol anava construïnt el sistema d’autovies.

Fa uns vuit anys va semblar que el Ministeri de Foment havia arribat a la conclusió que un primer pas imprescindible cap a l’homogeneïtzació territorial dels peatges era l’establiment a tot el territori espanyol de l’anomenada eurovinyeta. Però quan el sector estava convençut que es produïria un anunci imminent en aquest sentit per part del Ministeri va resultar que de forma sorprenent es va produir una marxa enrere radical.

La por d’alterar l’status quo i d’introduir pagaments en territoris que han gaudit pràcticament d’una exempció universal va bloquejar el govern atemorit pels efectes electorals que podia tenir una mesura d’aquestes característiques.

Ara la proximitat de l’any 2021 obliga a prendre decisions concretes. Fa temps que en aquest sentit el País Basc ha marcat tendència. Les autopistes amortitzades i amb la concessió vençuda han passat a dependre del Govern Basc que a través d’una societat pública ha mantingut un sistema de peatge tou dedicat a fer front a la despesa adicional de manteniment que produeix la incorporació de nous trams a la xarxa pública.

Si no hi ha demagògia i hipocresia política el camí sembla clar: eurovinyeta i peatges tous.