El Punt Avui

He de confessar que aquesta campanya electoral se’m fa estranya. Tenim la Generalitat intervinguda i ha convocat les eleccions el president del govern espanyol. Malgrat aquesta anomalia totes les forces polítiques han decidit presentar-se a les eleccions.

La intervenció de la Generalitat ha significat que tota l’administració ha sigut decapitada per la cúpula però aquesta depuració selectiva ha garantit que sense direcció, sense prioritats i sense directrius l’administració ha continuat la seva marxa sense cap àmbit de presa de decisions; s’administra però no es fa política i ningú no marca ni fixa objectius.

En un cert sentit l’aplicació de l’article 155 de la constitució ha situat de cop l’autogovern de Catalunya a la casella de sortida d’uns dies abans del retorn del President Tarradellas, amb la diferencia però que ara l’administració autonòmica no és una quimera: són més de 250.000 funcionaris.

Tenim candidats a la presó i tenim candidats a l’estranger. I tenim obert un debat estèril de confrontació en blocs que no permet de clarificar la singularitat de les diferents ofertes. I alguns immersos en la més absoluta perplexitat, indignats i esgarrifats per la demagògia autoritària dels que des de la ignorància de la realitat de Catalunya inventen problemes per inventar solucions traumàtiques, sentim una tristesa immensa.

Però ens alcem i reclamem sinceritat i lideratge, esperem gestos d’intel.ligència política i guanyi qui guanyi les eleccions sabem segur que els volem tots a casa abans de Nadal: tots els que són a la presó, tots els que són a l’estranger i volem rehabilitats tots els que han estat inhabilitats. I volem la més absoluta restitució de les institucions catalanes per començar el redreç i construir el futur.

Avui és difícil saber a qui votar, és molt més fácil saber a qui no s’ha de votar.