QÜESTIÓ DE NOMS?

08/12/2016|

Querol. Revista cultural de Cerdanya, núm. 19. Desembre de 2016, pàg. 8.

La iniciativa del Govern de França de reduir el nombre de regions ha aixecat, potser, més polseguera per les qüestions de nomenclatura que pels problemes de redimensió del poder i dels centres de decisió que ha de comportar. […]

LA CERDANYA, CANVI ECONÒMIC O PÈRDUA D’IDENTITAT?

08/12/2016|

Querol. Revista cultural de Cerdanya, núm. 19, desembre de 2016. Dossier “La pagesia” (pàg. 73-74)

És indubtable que el boom turístic i de la construcció va capgirar en les darreres dècades del segle XX el perfil econòmic de la Cerdanya i de tot el Pirineu. En el cas de la Cerdanya hi hauríem d’afegir el canvi radical que es va produir en la mobilitat i accessibilitat des de l’entrada en servei del Túnel del Cadí. […]

LA REVOLUCIÓ DE LA MÀQUINA D’ESCRIURE

28/07/2016|

Notes sobre la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de Girona (1936-1938)

Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (2016)

Resum

Aquest article presenta nova documentació de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de Girona procedent de l’Arxiu Diocesà. […]

LLÍVIA, L’ENCLAU?

09/06/2016|

Querol, revista cultural de Cerdanya núm. 18. Primavera 2016 (pàg. 105-107)

 L’anomalia és Llívia? O ho és tota l’Alta Cerdanya? Aquesta singularitat politicoadministrativa, que és conseqüència directa i immediata del Tractat dels Pirineus, ha marcat sens dubte la història de la vila i, també, la de la Cerdanya. […]

25 ANYS FENT BATEGAR EL CATALÀ

01/12/2014|

Escrit per a la web del Consorci de Normalització Lingüística, amb motiu del seu 25è aniversari

Des del mateix 19 d’abril de 1979 quan es van constituir els plens i es va fer l’elecció dels alcaldes, després de les eleccions municipals del 3 d’abril, els ajuntaments de Catalunya van fer honor a una llarga tradició i a conviccions molt profundes i es van llençar a iniciatives molt diverses per tal de promoure, defensar i ensenyar la llengua catalana. Eren moments de polítiques urgents, d’emergència i salvament nacional. […]

UNA FINESTRA AL PUIGMAL

23/11/2014|

Cadí-Pedraforca núm. 17. Tardor-hivern 2014

M’agrada el Pirineu. M’agrada més des d’un punt de vista contemplatiu i reflexiu que com un excursionista actiu. Tots tenim interioritzats els grans noms, els pics i els colls, d’una serralada que amaga, en els replecs del seu relleu, valls recòndites, planes fèrtils, prades verdíssimes, boscos profunds. No sabem mai del tot on comença el record personal i on acaba la memòria col·lectiva, la tradició oral, la mitologia literària.

[…]

DUES GIRONES, COM A MÍNIM

06/10/2014|

Girones núm. 2. Tardor – hivern 2014

Hi ha un món remot en el fons de la meva memòria que no m’és del tot desconegut, però que se situa en el terreny dels records adquirits de fets que ja havien succeït quan comença la meva memòria conscient. Em situo en el meu entorn vital més immediat, el petit món de l’antic burg de Sant Pere. Aquí vaig saber que a l’antiga església de Sant Nicolau, tancada en els anys de la meva infantesa, hi havia hagut abans unes serres. Com vaig saber, també, que en una part de les antigues dependències de l’abadia de Sant Pere de Galligants hi havia hagut la caserna de la Guàrdia Civil que s’acabava de traslladar. […]

EL PIRINEU EN XARXA

30/09/2014|

Querol, la revista cultural de Cerdanya, núm. 15, 2n quadrimestre de 2014 (pàg. 41-42)

El Pirineu ha estat, durant segles, la columna vertebral al voltant de la qual s’han arraïmat els pobles i la gent a banda i banda. Més enllà de les fronteres administratives, la manera de viure al Pirineu ha marcat amb petjada profunda unes societats ancestrals, lligades a la terra, a la propietat i a l’explotació de la terra, al seu domini, al control dels passos i el moviment de les persones i els ramats. Els Pirineus han estat, històricament, molt permeables i han propiciat contactes múltiples; les valls tancades s’han obert en totes direccions sempre que han pogut i s’ha anat configurant una transversalitat pirinenca de personalitat indiscutible. […]

MODEST PRATS, PARAULA VIVA

03/06/2014|

Serra d’Or núm. 654. Juny 2014

Montcada, 3 de desembre de 1936

Modest Prats i Domingo va néixer a Castelló d’Empúries el 5 de setembre de 1936, fill de Baldiri Prats, ferrer, de cal ferrer de les alegries, i d’Enriqueta Domingo d’Arànser. En Modest parlava del casament dels seus pares recordant l’Empordà de Maragall: “…a casa meva el poema de Maragall ha sortit a l’inrevés”.

No havien passat ni tres mesos des del seu naixement que el seu pare va morir assassinat, a Montcada, el 3 de desembre, pels grups violents revolucionaris en els inicis de la Guerra Civil. La mare, Enriqueta, vídua, va assumir un paper principalíssim en la vida d’en Modest i de tota la família. […]

UNA ESCOLA CÍVICA

08/05/2014|

Girones núm. 1. Primavera-estiu, 2014

Narcís Comadira a Marques de foc. Els poemes i els dies (Ara llibres, 2012) esbossa el guió literari i vital d’unes memòries i evoca els seus anys d’escoltisme en el capítol “Els primers poemes catalans”:  “Des dels onze anys fins als disset vaig tenir la sort de ser escolta. Això vol dir que aquella educació castellana dels maristes i de l’oficialitat va quedar al principi compensada i cada cop més abolida per una educació catalana i, esclar, clandestina” (p. 51). Jo mateix he evocat també aquesta dimensió cultural i cívica a Fent tentines per la vida (Ara llibres, 2013), en el capítol “Una escola de natura i de catalanitat. L’escoltisme”, que amb el títol ja ho diu tot. […]