EL TÚMUL DE JORDI PERE CERDÀ
Sendèria, nº 27, setembre de 2016.
Sóc poc de caminar. No faig gaire cas dels que m’ho recomanen per raons mèdiques o de comfort físic. Reconec que tinc una tendència més contemplativa que activa en la meva relació amb la natura. Potser més acostumat a pujar muntanyes, quan era escolta en […]
TONI CASSANY
Text publicat al llibre de David Pagès i Cassú: Toni Cassany. 30 anys de pintura, Girona, 2017, p. 22
La capacitat d’evocació del món no té límits. Cada racó, cada moment, cada escenari ens pot fascinar i seduir. El món canvia al ritme dels canvis socials i econòmics i al ritme que marquen les estacions. […]
FRANCESC HEREU
Text de presentació de l’exposició: Pintura, joies i altres creacions, als Amics del Museu d’Art de Girona, del 6 al 30 de març de 2017.
Francesc Hereu (Banyoles, 1946) va començar a exposar la seva obra pictòrica l’any 1995. Des d’aleshores no ha parat de fer-ho amb mètode i regularitat, acompanyat sempre de textos de […]
Querol. Revista cultural de Cerdanya, núm. 19. Desembre de 2016, pàg. 8.
La iniciativa del Govern de França de reduir el nombre de regions ha aixecat, potser, més polseguera per les qüestions de nomenclatura que pels problemes de redimensió del poder i dels centres de decisió que ha de comportar. […]
Querol. Revista cultural de Cerdanya, núm. 19, desembre de 2016. Dossier “La pagesia” (pàg. 73-74)
És indubtable que el boom turístic i de la construcció va capgirar en les darreres dècades del segle XX el perfil econòmic de la Cerdanya i de tot el Pirineu. En el cas de la Cerdanya hi hauríem d’afegir el canvi radical que es va produir en la mobilitat i accessibilitat des de l’entrada en servei del Túnel del Cadí. […]
Notes sobre la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de Girona (1936-1938)
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (2016)
Resum
Aquest article presenta nova documentació de la Comissió del Patrimoni Artístic i Arqueològic de Girona procedent de l’Arxiu Diocesà. […]
Querol, revista cultural de Cerdanya núm. 18. Primavera 2016 (pàg. 105-107)
L’anomalia és Llívia? O ho és tota l’Alta Cerdanya? Aquesta singularitat politicoadministrativa, que és conseqüència directa i immediata del Tractat dels Pirineus, ha marcat sens dubte la història de la vila i, també, la de la Cerdanya. […]
Escrit per a la web del Consorci de Normalització Lingüística, amb motiu del seu 25è aniversari
Des del mateix 19 d’abril de 1979 quan es van constituir els plens i es va fer l’elecció dels alcaldes, després de les eleccions municipals del 3 d’abril, els ajuntaments de Catalunya van fer honor a una llarga tradició i a conviccions molt profundes i es van llençar a iniciatives molt diverses per tal de promoure, defensar i ensenyar la llengua catalana. Eren moments de polítiques urgents, d’emergència i salvament nacional. […]
Cadí-Pedraforca núm. 17. Tardor-hivern 2014
M’agrada el Pirineu. M’agrada més des d’un punt de vista contemplatiu i reflexiu que com un excursionista actiu. Tots tenim interioritzats els grans noms, els pics i els colls, d’una serralada que amaga, en els replecs del seu relleu, valls recòndites, planes fèrtils, prades verdíssimes, boscos profunds. No sabem mai del tot on comença el record personal i on acaba la memòria col·lectiva, la tradició oral, la mitologia literària.
Girones núm. 2. Tardor – hivern 2014
Hi ha un món remot en el fons de la meva memòria que no m’és del tot desconegut, però que se situa en el terreny dels records adquirits de fets que ja havien succeït quan comença la meva memòria conscient. Em situo en el meu entorn vital més immediat, el petit món de l’antic burg de Sant Pere. Aquí vaig saber que a l’antiga església de Sant Nicolau, tancada en els anys de la meva infantesa, hi havia hagut abans unes serres. Com vaig saber, també, que en una part de les antigues dependències de l’abadia de Sant Pere de Galligants hi havia hagut la caserna de la Guàrdia Civil que s’acabava de traslladar. […]