JAUME CURBET: UNA VISIÓ. FIDEL A PALLACH I EXPERT EN SEGURETAT

16/01/2012|

Revista de Girona núm. 270. Gener – Febrer 2012

A l’inici dels anys setanta en Jaume i jo ens coneixíem poc. M’adono ara que, entre els meus anys d’estudiant a Barcelona i els meus dos cursos a la Universitat de Liverpool (1970-1972), em vaig perdre algun dels fils de l’activisme antifranquista a Girona. Mai no els vaig perdre del tot, però, i puc dir que la meva sovintejada relació amb Presència em va facilitar tenir sempre un peu  a Girona. Però Jaume Curbet era quatre anys més jove que jo, es feia amb els de la seva generació, entre els quals hi havia algun dels meus germans, i el fet de viure permanentment a Girona els donava una perspectiva lleugerament diferent. Quatre anys en l’adolescència són a vegades un abisme que amb el temps es tanca per igualació. […]

JAUME VICENS VIVES I GIRONA

03/07/2010|

Revista de Girona núm. 26, juliol-agost 2010 (pàg. 94-100)

Quan s’escau el centenari del naixement i el cinquantenari de la mort de Jaume Vicens Vives em complau concentrar-me en la relació entre aquest “homenot” gironí i la seva ciutat natal. Em sembla que, tot i que de maneres diverses d’altres abans ja ho han fet, aquesta pot ser la millor contribució en un moment que les aportacions sobre el nostre autor abundaran en tots els camps al llarg d’aquest 2010. Ho faig, a més, manllevant un títol que ja va emprar aquí mateix l’any 1970 Santiago Sobrequés Vidal. És la manera de teixir un relat que mantingui la relació indestriable que van mantenir aquests dos historiadors al llarg de tota les seves vides. […]

LA SUPERACIÓ DEL MITE

31/12/2008|

 Revista de Girona, num. 251. Dossier  “Dos-cents ans del mite dels setges de Girona”. Desembre 2008, pàg. 98-101

La societat gironina ha viscut trasbalsada, traumatitzada i dividida pel record de la Guerra del Francès i dels setges de 1808-1809. És una qüestió ideològica i psicològica més que material i social. El mite és una construcció ideològica, fonamentada més en la utilització i interpretació polítiques de la realitat que en la deformació, suposadament hiperbòlica, de la realitat. Els sectors més conservadors de la societat haurien volgut portar l’aigua al seu molí i justificar, d’una banda, les idees de l’absolutisme per tal de legitimar el seu restabliment i, de l’altra, la reivindicació de la unanimitat al voltant d’un sentiment patriòtic vinculat a una determinada idea d’Espanya. Sobre aquesta base, tota la parafernàlia oficial, tota la litúrgia commemorativa hauria girat al voltant d’aquest doble eix. La permanent actualització i adaptació d’aquesta utilització interessada i més aviat ahistòrica hauria tingut el seu moment més àlgid, i també el seu cant del cigne, en els anys del franquisme i, sobretot, en els actes de la celebració del cent–cinquantè aniversari dels setges. A partir d’aquella celebració, els actes que es reiteraven anualment tenien un caire cada cop més encarcarat, més residual, més anacrònic, més allunyat de la realitat. […]

EX-LIBRIS

01/10/2002|

Revista de Girona núm. 214

El 31 de gener de 1998 vaig fer cinquanta anys. La Calaia va decidir que volia obsequiar-me d’una manera especial. Amb aquest motiu es va posar en contacte amb en Joan Casanovas i Romaguera i li va encarregar un ex-libris.

Amb en Joan hem col·laborat durant més de vint anys i […]

EN LA MORT DEL SENYOR JOAQUIM PLA I CARGOL

16/03/1978|

Revista de Girona núm. 84

Aquest any 1978 ens ha deixat Joaquim Pla i Cargol, publicista, historiador, i cronista oficial de la Ciutat de Girona. Una vida quasi centenària íntimament lligada a la de la nostra ciutat. Aquest sol fet seria ja prou important per remarcar-lo, sobretot en un home de lletres que va poder seguir durant tots aquests anys el pols cultural de la ciutat i de les nostres comarques, i en certa manera pogué fer de pont entre diverses generacions. […]