EL MEU INSTITUT I EL NOM DE L’INSTITUT

05/12/2017|

Col.laboració al llibre 175 anys de l’Institut Jaume Vicens Vives. Miscel.lània d’estudis, Girona, AMPA Institut Jaume Vicens Vives, 2017, p. 383-387.

(Text aproximat de la conferència pronunciada el dia 14 d’abril de 2016 en els actes de lliurament dels premis de la Fundació de l’Institut Jaume Vicens Vives.)

1. Per […]

GUILS DE CERDANYA, UN EPISODI DE TENSIÓ INSTITUCIONAL EN LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

28/10/2017|

Joaquim Nadal i Farreras, Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural. Universitat de Girona.

Publicat a: Art i Història al Pirineu, Actes de les 13es Jornades Culturals Pirinenques, Andorra, Societat Andorrana de Ciències, 2017, p. 89-98.

Avui sabem amb Maties Delcor que la Verge de Guils (Imatge I), com pràcticament totes les de la Cerdanya adscrita […]

El cor i l’orgue de la Catedral de Girona entre dues visites pastorals (1930-1940), separades per una guerra

28/04/2017|

EL COR I L’ORGUE DE LA CATEDRAL DE GIRONA ENTRE DUES VISITES PASTORALS (1930-1940), SEPARADES PER UNA GUERRA
Publicat a La salvaguarda del patrimoni religiós català durant la Guerra Civil espanyola, III Jornada Museus i Patrimoni de l’Església a Catalunya (Girona, 2015), ALBERTO VELASCO I MARC SUREDA, EDS. Museu d’art de Girona, Generalitat de Catalunya, […]

EL CONVENT DE LES BERNARDES: EXCLAUSTRACIÓ I RESTITUCIÓ (1936-1939)

09/12/2016|

Comunicació en el marc del V Congrés d’Història de Girona “Monestirs i convents a Girona”, organitzat per l’Institut d’Estudis Gironins. Girona, Institut d’Estudis Gironins, 13 de novembre de 2015. Publicada a Annals de l’Institut d’Estudis Gironins. Volum LVII. Any 2016.

 L’any 1992, i amb motiu dels actes del cinc-cents aniversari del trasllat del monestir de Santa Maria de Cadins al Mercadal de Girona, es van publicar diversos testimonis sobre la història i la vida d’aquest convent.[1] […]

LA FOTOGRAFIA I LA GUERRA: CHRISTIAN ZERVOS A CATALUNYA

16/11/2016|

Comunicació en les Jornades del CRDI sobre “La imatge i la recerca històrica”

Publicada a Imatge i recerca. 14es Jornades Antoni Varés (Girona 16-18 de novembre de2016). Ponències, experiències i comunicacions. Girona, Ajuntament, 2016

De Fantasmón rojo a autor de la Bíblia de Picasso

Dues fotografies i poca cosa més

La rebel·lió militar dels dies 17, 18, 19 de juliol de 1936 va desfermar una explosió social de caire revolucionari i anarquista a moltes parts d’Espanya. […]

Del pont d’en Gómez al pont de l’Aurora (1915-2015)

28/07/2016|

Article en el llibre Girona, aigua i ciutat. Conferències a l’Arxiu municipal de Girona, 2016. Girona, Ajuntament, 2016 (pàg.57-83). Conferència pronunciada el 12 de maig de 2016 a l’Arxiu Municipal de Girona

1. Pedra i aigua. Memòria viva
Girona és una ciutat feta de pedra i aigua. La pedra l’ha definit i construït, l’aigua l’ha nodrit i modelat. […]

EL DESCUBRIMIENTO DE UN ESCRITOR

16/02/2016|

Capítol del llibre LOS LIBROS DE MI VIDA. Zaragoza, Ediciones Nuevos Rumbos, 2015 (pág. 116-126)

Soy un lector reposado. Nunca me he dejado llevar por una pasión insaciable; no he sido ni un lector compulsivo, ni un devorador de libros. He procurado buscar el placer en el descubrimiento de un texto, de una obra; adentrarme en los misterios insondables del gusto, del magnetismo, de la atracción irresistible por un libro. […]

EL CADASTRE, LA IMPOSICIÓ DE NOUS TRIBUTS AL SEGLE XVIII

31/01/2015|

Ponència al simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014), celebrat a Barcelona el 12 de desembre de 2013, i  publicada a Jaume Sobrequés i Callicó (dir.): Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del Simposi Espanya contra Catalunya: Una mirada històrica (1714-2014). Barcelona, Centre d’Història Contemporània- Departament de la Presidència, 2014, p. 179-186 […]

“El gran daltabaix. Després del sis d’octubre. Lluita social i pugna política a les comarques de Girona”

30/09/2014|

Capítol del llibre El sis d’octubre, la desfeta de la revolució catalanista, d’Arnau González Vilalta, Manel López Esteve i Enric Ucelay da Cal (eds.). Barcelona, Editorial Base, 2014 (pàg. 197-211)

Els fets d’«El Sis d’Octubre», les causes que hi van conduir i les conseqüències que van tenir, han generat més controvèrsia que estudis. Des dels testimonis directes o els observadors de l’època fins els historiadors no s’han pogut estar d’emetre un judici molt sever sobre el capteniment dels dirigents polítics de Catalunya, les desavinences i les contradiccions. Tampoc no s’han escatimat les extrapolacions a d’altres moments històrics i en el context del revisionisme de la Guerra Civil alguns dels autors d’aquest corrent tan poc solvent s’han afanyat a establir una relació de causa-efecte per a tot Espanya de la revolució d’octubre i el cop d’estat militar del divuit de juliol de 1936. […]