El Punt Avui

La polarització política condueix sovint a abusos i perversions del llenguatge. Hi ha hagut en aquest sentit una escalada irracional de desqualificacions fent un ús impropi d’expressions que el llenguatge havia reservat fins ara per d’altres situacions.

Un exemple molt clar i evident que respon a la superficialitat i la frivolitat de molts dirigents polítics és la referència a l’expressió “cop d’estat”.

En l’ús habitual del llenguatge propi i de la seva equivalència a d’altres llengües s’ha parlat de cop d’estat quan amb ús de la força i de la violència s’ha trencat l’ordenament jurídic i la pau social i s’han substituït sistemes democràtics per dictadures i règims autocràtics. L’accepció més genuina havia reservat l’expressió per l’ús de la força militar en contra de l’ordenament constitucional establert.

Si parlàvem del cop d’estat del tinent coronel Tejero tots ens enteníem; no van matar ningú però van deixar la seva petjada de violència pels carrers de moltes ciutats i a les parets del Congrés dels Diputats .

Ara en canvi sembla com si ens haguéssim d’acostumar i incorporar al nostre llenguatge les desqualificacions d’Albert Rivera quan parla dels polítics catalans empresonats i es desfoga dient que un sobiranista més a la presó és un colpista menys. Assimilar colpisme amb la ideologia independentista planteja una perversió inacceptable i una simplificació demagògica des d’una actitud de tirar pel dret i trepitjar-ho tot, sense escrúpols.

Per la mateixa raó no deixa de ser una ocurrència impròpia, ho digui qui ho digui, afirmar que algunes decisions judicials del jutge Llarena són equivalents a un cop d’estat judicial contra el Parlament de Catalunya.

Hi ha abusos judicials que són il.legals i hi ha actituds polítiques que són discutibles, des de l’unionisme i des del sobiranisme, però en cap cas no són cops d’estat. Val més que parlem clar.