EL GIRONA FC FA VUITANTA ANYS I ARA.
Diari de Girona
19 de maig de 2017

Una recerca sobre els anys de la Guerra Civil a Girona em va conduir fa unes setmanes a alguns acords de 1937 i 1938 de l’Ajuntament que afectaven el Girona FC. Naturalment no hi ha cap paral.lelisme amb aquella dramàtica situació, però en canvi em va cridar l’atenció un fet que representa una clara continuitat històrica: la constant i permanent implicació de l’Ajuntament en el desplegament del futbol i de les seves infraestructures a Girona. No només això sinó que vaig voler repassar immediatament als treballs, plens de dades interessants, de Jaume Curbet i Boj sobre el futbol a Girona. Primer per refrescar la memòria i segon per poder subratllar que malgrat l’alteració de la vida ciutadana, de la convivència, i la constant incorporació a files de jugadors dels equips de futbol de Girona cada cop més joves, el futbol va mantenir la seva activitat, va seguir despertant passions, entre afeccionats i entre directius, i va ser un motiu de lleure i d’oci en els dies de partit en el camí, passeig plaent, pel carrer del Carme, des del centre històric de la ciutat fins les noves instal.lacions del barri de Vista Alegre.
Després dels inicis històrics a la Devesa el dia 29 de juny de 1922 es va inaugurar el nou camp de futbol de Vista Alegre, on jugaria primer la Unión Deportiva Gerona i més tard el Girona FC, continuador de la Unió des del dia 25 de juliol de 1930. Els terrenys eren propietat de la familia Almeda i l’acord que s’havia pres era d’establir
“un cens anual de 6.000 pessetes que havia de rebre el propietari senyor Almeda. Poc temps després, de comú acord, es convertí aquesta quantitat en un arrendament normal i corrent.
Poc abans de la guerra del 1936 hi va haver la possibilitat de fer un crèdit de 100.000 pessetes amb la Caixa de Pensions, que l’Ajuntament de Girona –que presidia Francesc Tomàs- es comprometia a liquidar en 20 anys.
De no haver esclatat la guerra el Girona FC s’hagués trobat amb un camp de futbol propi, absolutament gratis”.
Així explica el canvi i la naturalesa del canvi de la Devesa a Vista Alegre l’enyorat i estimat Jaume Curbet i Boj en la seva Història del futbol a Girona, primera part 1904-1957 (Girona, Ajuntament, 1992, p. 61)
Més avançada la guerra en el marc de l’acord de 24 de novembre de 1936 de municipalització del sòl i de l’habitatge la condició dels terrenys del camp de futbol del Girona FC degué canviar i els acords de lloguer que hem explicat més amunt, citant Jaume Curbet, es convertirien en un sòl municipalitzat i estimularien la voluntat de l’Ajuntament d’intervenir en la gestió del camp des d’aquesta nova condició de terreny municipalitzat. Des d’aquesta nova perspectiva la Comissió de Govern de l’ Ajuntament de Girona el dia 7 d’abril de 1938, en plena guerra civil, va prendre el següent acord: “A proposta de la Comissió de Finances s’acorda mantenir i ratificar l’acord de concessió de subvenció de 6.000 pessetes anuals a l’entitat esportiva ‘Girona FC’ amb efectivitat a partir del dia 1 de gener d’enguany. La subvenció serà invertida amb subjecció a la inspecció tècnica de l’arquitecte municipal en la construcció de tribunes i demés obres d’ampliació i millora projectades per l’Ajuntament en el camp d’esports d’aquella associació, essent les despeses de conservació així com la retribució del personal al servei de la societat a càrrec de la mateixa. La Secció o oficina d’obres municipal valoritzarà els terrenys o solar que ocupa el camp d’esports expressat i la totalitat de les obres d’edificació que en el successiu es realitzin en el mateix, a tots els efectes que calguin”.
La subvenció que inicialment podem imaginar que es destinava a cobrir les despeses del lloguer (la coincidència total de la quantitat així ho fa pensar) passava a tenir unes altres finalitats.
L’esmentada valorització s’acordaria uns mesos més tard per la Comissió de Govern de 13 d’octubre de 1938 amb un valor de 40.000 pessetes pels 513.145 pams quadrats del terreny que ocupava el camp de futbol. En plena guerra civil l’Ajuntament s’ocupava del Girona FC i contribuïa econòmicament al seu arrelament.
Han passat més de vuitanta anys. Aquell moment queda lluny i ara el Girona FC i la ciutat de Girona viuen una nova i excepcional situació històrica. L’equip té més possibilitats que mai de pujar a Primera Divisió. I he de confessar que em fa autèntica il.lusió poder veure i viure com els meus fills i els meus néts, i molts gironins i gironines, participen ara d’una eufòria que jo no he viscut encara mai en els seixanta-nou anys que tinc. Som molts que esperem aquest moment.
Ara el camp de Montilivi és des de fa temps, i després de moltes vicissituds, de propietat municipal. L’adquisició en alguns moments es va viure com una autèntica salvació, en d’altres s’ha viscut com un frè i com un impediment. Estic convençut que ara es viurà com una oportunitat i tots, club i ciutat, Girona FC i Ajuntament, jugadors, directius i afició, participaran d’un projecte comú per fer tot el que calgui per tal d’assegurar que el pas del Girona FC per la primera Divisió no sigui un miratge fugaç sinó un projecte sòlid. Serà el moment de mirar endavant i será també el moment de mostrar-se generós mirant endarrere agraïnt la contribució decisiva d’algunes persones a la realitat que estem vivint en aquests moments, i ambiciós mirant endavant pensant en el futur de la ciutat i del club.

Joaquim Nadal i Farreras