ARAGÓ PER ARAGÓ
El Punt Avui

Dilluns passat es va presentar a la Fundació Valvi el llibre de Narcís-Jordi Aragó: Escriure i viure. 20 anys de columnes (1993-2013). Es tracta d’una selecció feta pel mateix Aragó d’entre les més de 800 columnes publicades a El Punt. La tria és seva, els criteris de la tria també i l’estructura del llibre en apartats també ho és. En un cert sentit i amb materials de vint anys ens trobem davant d’una mena de testament sobre la literatura periodística i específicament sobre el gènere de l’article breu en el que Aragó excel.lí per damunt dels estàndards que ell mateix predicava. La selecció que Aragó va fer amb la col.laboració d’Anna Sánchez prescindeix dels articles de temàtica política, econòmica i local i es presenta amb una ordenació temàtica seguint criteris que defugen l’exhaustivitat i l’ordenació cronològica. És doncs un llibre fet per Aragó malgrat que com ens explica Mariàngela Vilallonga en el pròleg és un llibre “que ell ja no veuria”. I és veritat que no l’haurà pogut tocar i amanyagar, però és ben bé el llibre que va voler ell i que ell mateix va imaginar i crear.
Que aquest volum enceti una col.lecció que porta el nom de Narcís-Jordi Aragó i que en el futur s’hi aniran publicant treballs que tractin de la seva obra i de la seva aportació em sembla un gest rellevant de la Fundació Valvi.
Vull però sobretot assenyalar el gust de llegir plegats textos esparsos que desfilen pels racons de la memòria. I constatar, com fa la professora Vilallonga, que Aragó “ha estat un excel.lent columnista” i que “les seves columnes són un model de periodisme”.
I m’agradaria subratllar que malgrat la finestra oberta a tot Catalunya que va ser “Presència”, com ho expressa el mateix llibre d’Aragó “Periodisme sota sospita” (Acontravent), queda pendent injustament un reconeixement català explícit d’aquest escriptor i periodista que trià d’exercir des de Girona.
Joaquim Nadal i Farreras