EL TRUETA AL TRUETA
Diari De Girona
Divendres, 16 de juny de 2017

El tema del nou hospital de Girona suscita posicionaments diversos i propostes de localització en conflicte. Convé recordar que venim d’un temps, no gaire llunyà, en que el Govern de Catalunya va convocar un concurs arquitectònic per substituir l’actual estructura del vell Hospital (la Residència del ‘Seguro’, l’Hospital Àlvarez de Castro i l’Hospital Josep Trueta, successivament) per un edifici nou en el mateix lloc. De fet el concurs del projecte es va adjudicar i només la brutal crisi econòmica va frenar la voluntat inequívoca del Govern de Progrés de tirar endavant amb aquesta proposta. En aquell moment, com ara, l’actual emplaçament del Trueta planteja un problema de titularitat dels terrenys: són propietat de la Seguretat Social, i l’Estat s’ha negat sempre a transferir-los. Però l’Hospital de la Vall d’Hebró es troba en la mateixa situació i malgrat tot la Conselleria de Salut tirarà endavant obres de millora, ampliació i susbtitució de velles estructures per unes de noves. Així, si la propietat dels terrenys no és problema a Barcelona, no hi ha cap motiu que ho sigui a Girona.
Hi ha com sabem dues propostes més. Una per situar el nou Hospital prop de l’actual Hospital de Santa Caterina en terrenys, crec, que en part són de titularitat pública vinculats a la gran finca on la Diputació de Girona tenia històricament l’Hospital Psiquiàtric de Salt i en part són de titularitat privada i s’haurien de comprar. I una altra, liderada per l’alcaldessa de Girona, per situar el nou Hospital en terrenys pròxims a l’accés de Girona Oest de l’autopista AP7 i en el polígon del Pla de Domeny. Aquests terrenys són, com els de Salt, en part terrenys de propietat privada que també s’haurien de comprar.
Hi ha qui ha plantejat el tema en termes de solidaritat metropolitana i argumentant que Girona havia girat en aquest aspecte l’esquena a Salt. Però per aquest cas la història desmenteix l’argument ja que molt abans que algú comencés a creure de veritat en una gran illa de serveis administratius de la Generalitat en la illa urbana que ocupava l’antic Hospital de Santa Caterina, ja s’havia signat un conveni per facilitar el trasllat de l’Hospital a Salt. La Història ens ensenya que Girona tenia dos hospitals, Santa Caterina al centre de la ciutat i el Trueta primer en terme de Sant Gregori i només més endavant en terme de Girona. Quan Girona tenia dos hospitals Salt només tenia el Psiquiàtric. La construcció del nou Santa Caterina va compensar en part el greuge, va equilibrar el model, va atorgar a Salt una capitalitat sanitària evident, i va acabar amb una estructura hospitalària que des d’el segle XVII havien promogut conjuntament l’Església de Girona i els Jurats de la Ciutat.
Però ara el tema no es planteja ni en termes de solidaritat, ni en termes d’equilibri territorial ni tan solament en termes de localisme mal entès. I tampoc, com hem vist, no hi ha arguments determinants pel que fa a la titularitat dels terrenys perquè cada localització, totes tres, té avantatges i inconvenients.

Des de l’òptica de la ciutat de Girona hi ha una qüestió determinant que semblen ignorar els que, exclusivament per comprensibles raons mèdiques, s’han manifestat obertament a favor de la nova localització a Salt. Abans de prendre qualsevol decisió s’ha de calibrar l’impacte territorial, social i econòmic, de treure el Trueta del seu emplaçament actual. He dit més d’una vegada que cal imaginar i visualitzar el forat negre que implicaria el desplaçament i el canvi de les condicions socioeconòmiques dels barris de Fontajau, Sant Pons i el poble veí de Sarrià de Ter. I en termes de solidaritat territorial he arribat a afirmar que si s’arribés a la conclusió que és del tot imprescindible que el Trueta vagi a Salt caldria propiciar la instal.lació d’Ikea a l’actual emplaçament del Trueta per compensar el desequilibri. Només a tall d’exemple, i deixant molt clar que cal que el servei públic sanitari prevalgui per damunt dels altres aspectes.
Anem ara justament als arguments del doctor Ramon Brugada i amb ell del conjunt de facultatius que veuen tota mena d’avantatges, sinergies diuen, en la concentració hospitalària en el pol saltenc. De fet ja es va avançar en aquesta direcció amb el trasllat dels laboratoris a Salt però a mi em falten arguments convincents que avalin la concentració. Un gran pol hospitalari és un model molt americà on en un mateix entorn poden arribar a haver-hi dos o tres hospitals d’especialització diversa formant un conjunt i enfortint-se mútuament. La proximitat, la facilitat de comunicació, els intercanvis immediats, la proximitat de les unitats docents, l’eficàcia de les sessions mèdiques, l’economia d’escala en les infraestructures, no són arguments menyspreables, tot el contrari. Però quin paper hi juguen els usuaris, els pacients? Quin paper hi juga la mobilitat ara que Girona Sud està col.lapsat? Quin valor atorguen els metges a la proximitat i accessibilitat per a tota la zona nord de l’aglomeració gironina?. O ara que hi ha un munt de coses que es poden fer a distància i amb gran desplegament de tecnologia quin és el valor afegit de la concentració? O quin és el diferencial entre la concentració i la polarització nord-sud que avali renunciar a una oferta diversificada?.
Ja sé que si el Govern de Progrés hagués pogut tirar endavant el projecte inicial ara ja no hi hauria debat. Però mirar enrere és una ucronia que no ens podem permetre. Però no es pot descartar tornar a la casella de sortida.
He tractat de situar algun dels elements de la polèmica en la que no li falten raons molt sòlides a l’alcaldessa i l’Ajuntament de Girona i tampoc no en manquen en el posicionament dels metges.
Però mentre des de Girona especulem, què fa i què pensa el Govern de Catalunya? Quins són els seus plans? Amb quin calendari treballa i amb quins recursos compta?. Convé un aclariment i un compromís i en qualsevol cas és imprescindible una negociació en la que han d’asseure’s totes les administracions implicades, els col.lectius hospitalaris i per alguna via la representació dels usuaris.
Joaquim Nadal i Farreras