EL TÚMUL DE JORDI PERE CERDÀ
Sendèria, nº 27, setembre de 2016.

Sóc poc de caminar. No faig gaire cas dels que m’ho recomanen per raons mèdiques o de comfort físic. Reconec que tinc una tendència més contemplativa que activa en la meva relació amb la natura. Potser més acostumat a pujar muntanyes, quan era escolta en l’adolescència, que a transitar camins, m’he quedat a mig camí de tot. Enyoro, això si, el moment de fer el cim quan el cor s’eixampla després de l’esforç i la mirada sotja l’horitzó immens que s’escampa als nostres peus.
Ara el senderisme ens torna el gust per caminar; santa paraula: fer camí; seguir les rutes ancestrals fresades pels segles d’una civilització mil.lenària. Recuperem així, amb sentit pràctic, un patrimoni col.lectiu.
Us proposo un recorregut senzill, des de Sallagosa fins el túmul del poeta i escriptor Jordi Pere Cerdà. Hi ha a la Cerdanya en els contorns de la gran plana, terres altes, prats de dall en petits replans del relleu abans d’arribar als boscos d’avets. N’hi ha un en els verals de Sallagosa, camí d’Eina, emmarcat pel torrent dels Andius, el rec de la ribera d’Eina i el rec de Baell, que nodreixen el curs alt del Segre; en el camí del mas Viader a mà esquerra s’obre un pla d’aquests que sembla tractar familiarment el Carlit i el Puigmal. En una raconada del prat de dall un túmul ple d’arbustives mostra les pedres que assenyalen discretament el tros de terra que va triar Jordi Pere Cerdà per mirar eternament el Pirineu.
En aquest racó de pau, després de les giragonses de la urbanització de l’extensió de Sallagosa, sempre a mig fer, la natura mira al cel des de la terra i l’obra del poeta ens transporta a la crònica dels temps heroics quan enmig dels temps de guerra, en ple combat per les llibertats, Antoni Cayrol, rescatava els mots i les tradicions de l’Alta Cerdanya.
Sortiu del pont del Segre a Sallagosa. Seguiu la N. 116 fins el trencant del carrer del Carlit. Al final del carrer seguir recte el camí del Mas Viader; en el punt que acaba l’asfalt comença un camí de terra; passats uns cent metres a l’esquerra s’obre el pla de les Terres Altes i a la cantonada mateix a l’esquerra apareix el túmul discret i pràcticament anònim.