ELS ARXIUS DE GIRONA
Diari de Girona, 25 d’agost de 2017
En articles anteriors havia parlat del passat, del present i del futur dels Museus de Girona. Ho feia pensant en el moment decisiu que hauran d’encarar els Museus per superar les necessitats actuals i les expectatives creades i respondre amb coherència a les potencialitats culturals d’una ciutat com Girona.
Avui vull parlar de la riquesa documental que conserven els arxius de la ciutat i de les expectatives de futur que s’albiren.
Durant molts anys els arxius principals de la ciutat i de les institucions amb seu a la ciutat van sobreviure amb condicions difícils i en alguns casos molt precàries. L’Arxiu Municipal de Girona a les golfes de l’edifici de la Plaça del Vi amb alguna biga apuntalada i algun degoter, l’arxiu de la Diputació de Girona en un semisoterrani de l’edifici de la Diputació a l’antic convent del Carme, l’arxiu i la biblioteca provincials en els baixos de l’antic institut del carrer de la Força, l’arxiu diocesà en un antic casalot del carrer del Bellmirall i l’arxiu de la Catedral en unes dependències de la torre Cornèlia.
Eren temps heroics quan els arxius eren considerats dependències subsidiàries i marginals de les institucions. Tinc encara un record ben viu d’aquests temps i de les persones que s’ocupaven dels arxius i es preocupaven de la seva conservació sense temps, recursos ni personal per transcendir l’estricta conservació i dedicar-se a les tasques de catalogació, inventari, ordenació i posar a disposició del públic i dels investigadors. El Sr. Lluís Batlle i Prats a l’Arxiu Municipal, Mossèn Jaume Marquès Casanovas a l’Arxiu de la Catedral i a l’Arxiu de la Diputació, amb horaris intermitents i Mossèn Tomàs Noguer Musqueras a l’Arxiu Diocesà.
Els primers canvis els va propiciar el Sr Enric Mirambell en fer-se càrrec de la direcció de l’Arxiu i de la Biblioteca Provincials i en estimular el trasllat de tots els fons des de l’Institut Vell a la Casa de Cultura instal.lada per la Diputació de Girona a l’edifici de l’antic Hospici Provincial a la plaça de l’Hospital. Durant anys l’arxiu de protocols notarials, l’arxiu històric provincial, l’hemeroteca i la biblioteca van ser un referent per a la recerca en condicions.
Ara i des de 1979 el panorama ha canviat radicalment. La Biblioteca i els fons d’hemeroteca s’han traslladat al nou edifici de la Biblioteca Carles Rahola. Des de fa anys a l’antic convent de Sant Josep hi conviuen l’Arxiu Històric de Girona dirigit per Joan Ferrer i l’Arxiu de la Diputació, dirigit per Xon Colomer i acull els fons de l’Arxiu de protocols notarials, els fons de l’antic Govern Civil, els de la Diputació, els de la Comissaria delegada de la Generalitat a Girona i d’altres arxius institucionals i de beneficència que hem de considerar de gran rellevància.
Aixímateix la Diputació de Girona ha creat l’INSPAI, Centre de la Imatge que recull la col.lecció de l’Emili Massanas i els fons fotogràfics diversos de la mateixa Diputació.
Per altra banda des de no fa gaire temps els arxius eclesiàstics, bàsicament l’Arxiu Diocesà, l’Arxiu de la Catedral, l’Arxiu del Seminari amb la seva Biblioteca, i una bona colla d’Arxius Parroquials s’han concentrat en unes modernes instal.lacions habilitades a l’edifici del Seminari Diocesà i esperen els recursos suficients per completar un projecte ambiciós que ha de culminar amb una gran sala de lectura per a investigadors que de moment encara no s’ha pogut obrir. Els noms de mossèn Josep Mª Marquès Planagumà i de mossèn Joan Naspleda s’associen a aquest procés de concentració i de modernització.
Finalment l’Arxiu Municipal va rebre primer l’impuls de Ramon Alberch i des de 1990 de Joan Boadas i Raset i ja fa temps que s’ha desdoblat en dos espais: l’arxiu administratiu en les dependències municipals de la Plaça del Vi i del carrer dels Ciutadans, i l’Arxiu Municipal de Girona amb els fons històrics que es va instal.lar fa unes dècades a una part de les dependències de l’edifici de l’antic convent dels Caputxins i més tard Institut d’Ensenyament Secundari al carrer de la Força. Aquí conviuen l’Arxiu amb el Museu d’Història de la Ciutat i també les dependències del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) per transformació i ampliació amb criteris molt innovadors i amplis dels fons històrics de fotografia. El CRDI i les Jornades bianuals de la Imatge i la Recerca Històrica ha esdevingut un referent internacional i ha ampliat els seus fons amb donacions diverses i els Fons Audiovisuals més rellevants produïts a Girona. El Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona agrupa tots aquests serveis depenent directament d’Alcaldia per la seva condició de serveis transversals i integrals.
Fruit de totes aquestes noves dinàmiques el panorama ha millorat molt sensiblement, els arxius han deixat de ser simples dipòsits documentals per passar a ser autèntics centres de catalogació, descripció i inventari i per aquest camí han esdevingut centres de recerca de molt alt nivell i han esdevingut garantia i testimoni per a la transparència en la gestió. El crèdit adquirit pels arxius de la ciutat ha assolit una dimensió internacional amb la presència del director de l’Arxiu Municipal de Girona, Joan Boadas i Raset en el Consell Internacional d’Arxius i amb l’organització a Girona l’any 2014 de la Conferència d’aquest Consell Internacional. Caldria afegir-hi també la incorporació del Llibre del Sindicat Remença de 1448 a la Memòria del món de la Unesco, la versió per al patrimoni documental de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Totes aquestes circumstàncies han creat un clima favorable a les donacions de tal manera que s’han incrementat molt i els arxius de Girona apleguen a hores d’ara un bon nombre de fons documentals i bibliogràfics de caire personal.
El panorama és doncs positiu i favorable en un context d’estretors i de limitacions físiques i pressupostàries. Aixi ja hem dit que manquen recursos per completar la Sala de Recerca dels Arxius eclesiàstics i hauríem d’afegir que l’Arxiu Històric de Girona viu una compartimentació competencial poc operativa i que els Arxius Municipals tenen serioses limitacions d’espai.
En aquest context la construcció compromesa per part del Govern de l’Estat del nou edifici a Fontajau de l’Arxiu Històric de Girona ha d’obrir noves oportunitats i molt probablement ha de permetre una nova ubicació a l’antic convent de Sant Josep dels Serveis de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona amb un efecte col.lateral a favor de la coherència dels espais expositius del Museu d’Història de la Ciutat i dels fons documentals en una nova ubicació amb possibilitats de créixer.
En un horitzó a mig termini es resolen els aspectes físics de les col.leccions documentals de Girona. És la condició necessària però no suficient per encarar amb més ambició les tasques de digitalització de documentació, de presentació de nous productes elaborats pels Serveis d’Arxius i posats a disposició dels usuaris, per atorgar una dimensió pública i col.lectiva als serveis i a la documentació.
Les noves tecnologies i el nou valor historiogràfic i administratiu atorgat a moltes fons documentals planteja en el cas de Girona la possibilitat d’un laboratori amb vocació d’exemple a escala de Catalunya per definir noves estratègies, noves polítiques, nous enfocaments per a la conservació, utilització i transmissió de la memòria documental entesa en un sentit molt ampli que inclou tota mena de suports i formes.
Tinc el convenciment que la interacció incipient entre les col.leccions riquíssimes dels arxius de Girona i la Universitat de Girona és en molt bona mesura una assignatura pendent i la insinuació d’un llarg recorregut que amb prou feines ha començat.
Joaquim Nadal i Farreras