ELS PAISATGES DE LA CERDANYA

Diari de Girona

Divendres passat vaig ser a Puigcerdà per intervenir en la inauguració de l’exposició “URBS” de l’amic Joan Ganyet que ja fa temps que es dedica a l’observació de la realitat, rural i urbana, amb la fotografia. En aquest cas no hi ha distinció entre la creació artística i la fotografia: Ganyet arriba als mateixos resultats que l’artista, en el seu cas amb l’auxili d’una tècnica d’observació instantània no modificada. La tria, l’angle, el detall, la proximitat, defineixen l’opció de l’artista que en aquesta exposició és sobretot una mirada sensible i intel.ligent a la pell de les ciutats. Per aquest camí s’erigeix en un homenatge als homes i les dones que fan les ciutats i als que contribueixen a la seva governació.
Només mitja hora abans es presentava a la seu del Consell Comarcal de Cerdanya el “Mapa. Pla de Paisatge Transfronterer. La Cerdanya”. Una iniciativa de l’Observatori del paisatge, el Parc Natural regional dels Pirineus Catalans, l’Ajuntament de Llívia, el Consell Comarcal de Cerdanya, la Commune de Communes Pyrenées-Cerdagne i totes les institucions locals, comarcals, provincials i del Govern de Catalunya d’una banda i de l’altra el Consell Regional, el Departament i el Ministeri d’ecologia, del desenvolupament sostenible i de l’energia del Govern francès.
El punt de contacte entre l’exposició d’en Joan Ganyet i la presentació del Mapa del paisatge de la Cerdanya és que el Museu Cerdà, on es presentava URBS, és un projecte cofinançat per la Comunitat Europea a traves del programa transfronterer Interreg i que el Mapa respon també a una estratègia transfronterera.
Vull remarcar aquest caràcter perquè per damunt de la superposició de diverses demarcacions polítiques i administratives va prevalent cada cop més la força unitària del fet comarcal, de la realitat física de la gran plana cerdana i totes les seves especificitats; i en el fons la Cerdanya esdevé el laboratori ideal per assajar polítiques comunes, especialment transfrontereres, però sobretot per remarcar que allò que formalment separen les fronteres ho uneixen les polítiques. Aquest és el sentit emblemàtic de la construcció de l’Hospital transfronterer de Cerdanya o de l’escorxador transfronterer. Ara hi afegim el paisatge, el territori, i totes les seves implicacions.
Ja sabem que la implementació de polítiques comunes topa amb entrebancs; és conegut el cas de les defuncions o dels naixements de ciutadans de la República francesa que es produeixen a l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà. Però justament la lògica i la racionalitat d’aquesta amalgama de serveis comarcals, autènticament transfronterers, hauria de prevaldre per damunt de les dificultats administratives que una i altra administració s’haurien de disposar a resoldre per evitar de fer-nos pensar que s’ha fet una despesa innecessària.
El Mapa que comentem conté una declaració de principis que pot ser una resposta clara a la qüestió que acabo de formular: “La Cerdanya és un paisatge que creua la frontera entre les diverses administracions que hi tenen competències i esdevé un component fonamental del seu patrimoni comú. Les institucions i entitats de la Cerdanya, conscients de la importància estratègica que té el fet de conservar-lo i potenciar-ne la qualitat, sumen esforços i voluntats a l’hora de pensar i establir plegats les bases de futur per posar en valor aquest paisatge amb la complicitat de la ciutadania”.
El Mapa identifica els principals elements representatius del paisatge de la Cerdanya: Una plana i valls estretes; la closa cerdana; l’entramat de canals; el mas cerdà; viles i pobles; el Segre riu vertebrador; els boscos de pi negre; pi roig i avet; els llacs i els estanys d’alta muntanya; l’escala cromàtica de les estacions; cims serres i perfils emblemàtics; la neu; les pistes d’esquí i els esports d’hivern; la urbanització de les pletes i el patrimoni cultural, artístic i arqueològic.
Sobre la base d’aquests elements distintius es defineixen uns “Objectius de qualitat paisatgística”. Els punts que es desgranen per a cadascun dels Objectius són un bon programa d’actuació i situen tots i cada un dels objectius en un marc de polítiques pragmàtiques i lluny de la tendència massa sovintejada a fer volar coloms. No és sobrer d’esmentar els sis objectius generals: 1. Potenciar els espais agrícoles. 2. Promoure un creixement ordenat dels nuclis. 3. Integrar i millorar la imatge de les zones d’activitat econòmica. 4. Preservar i posar en valor els paisatges naturals. 5. Potenciar la llegibilitat i la nitidesa del paisatge de la Cerdanya i 6. Posar en valor el patrimoni construït.
De fet el Mapa és una lliçó d’història, de cultura i natura, de patrimoni cultural i natural, i un apunt de política per mostrar els camins concrets de la construcció europea. Si la neu i el bosc, si els patrimonis, si els estils, si la fauna, transiten més enllà de les ratlles que tracen les fronteres, per què no hauríem d’arbitrar polítiques comunes orientades a estimular la màxima felicitat possible dels habitants i dels visitants d’una comarca concreta a cavall de moltes administracions?.
Joaquim Nadal i Farreras