El Punt Avui

Esbrinar la naturalesa del franquisme és una tasca ingent i imperiosament necessària. S’ha fet molta feina però en queda molta per fer.

El franquisme va ser una forma específica de feixisme, però mentre el feixisme a Europa va perdre la guerra a Espanya el franquisme la va guanyar. A Europa el judici al feixisme va ser sever i implacable mentre que a Espanya el franquisme va perdurar dècades.

Això vol dir que no serveixen les generalitzacions abstractes. El franquisme té contorns precisos articulats al voltant de la repressió i la corrupció. Al voltant d’un poder arbitrari, aprofitant-se de les dificultats econòmiques, l’especulació i l’estraperlo exercits i practicats des de les esferes del poder o del partit únic van fer de la corrupció compartida el ciment que lligava les estructures d’un sistema.

I malgrat tot al final de la guerra mentre molts havien mort, d’altres serien executats , depurats, o exiliats, també n’hi havia que celebraven el final de les hostilitats. La desolació era una visió compartida amb l’alleujament de tots i l’alegria d’uns quants. La nòmina de catalans que van entrar a Catalunya amb les tropes franquistes és prou significativa. Ben aviat però va aparèixer la figura dels vencedors vençuts, de les velles dretes que es van quedar tancades a casa decebudes amb tot.

Ara l’Arxiu Municipal de Girona pioner amb tantes coses ens presenta el nou recurs “La repressió del primer franquisme” amb l’accés obert als expedients de depuració dels funcionaris municipals i permet de creuar-ho i enllaçar-ho amb les dades per a tot Catalunya que ha publicat l’Arxiu Nacional de Catalunya sobre els judicis sumaríssims. Es fa així un pas en ferm cap al coneixement dels mecanismes del franquisme i cap a la percepció tangible, amb noms i cognoms, i amb uns números esgarrifosos, dels seus efectes sobre la població civil.

Per accedir al lloc web cliqueu aquí