El Punt Avui

Regna la confusió. Els partits polítics están enrocats. Les proclames de restitució es contraresten amb la frivolitat dels comentaristes que amb total desimboltura proposen i retiren candidats o reclamen passes al costat, endarrere o endavant. De moment hi ha poques certeses: els resultats de les eleccions, la data de constitució del Parlament i una possible data pel debat d’investidura.

Del resultat de les eleccions se’n desprèn una composició de la Cambra amb tots els diputats i diputades electes que no tindran cap problema per retirar la seva acta corresponent. Els dubtes comencen després: Els que són a l’exili i a la presó podrán votar? De quina manera ho faran?. Convé ara recordar que la història del Parlament des de 1980 té diversos exemples de governs de coalició i de sumes de vots que han deixat fora de l’escena de la governança la força política més votada. La composició de la Mesa resultarà doncs de la combinatòria propiciada pels resultats electorals i no pels desigs explícits o ocults de Ciutadans o del PP. Convé també recordar que en aquests moments el govern (a la presó, a l’exili o a Catalunya però als llimbs), seria un govern en funcions amb poders limitats.

La incertesa s’agreuja per la investidura: No hi ha mecanismes per a un debat a distància, si no és posant encara més a prova la solidesa i la credibilitat de les institucions parlamentàries.

Tècnicament és més fàcil (però d’una gran complexitat) que Puigdemont torni a ser elegit i investit President que veure’l presidint la sessió d’investidura des del banc del Govern restituït. El dilema és pels convocants de les eleccions: el Partit Popular que poden acabar fent mofa de la democràcia a la que diuen representar.

Fet i fet un “fracàs colossal” en paraules de Jordi Amat. Primer, com investir?. Segon, deixaran investir?, Tercer: què fer un cop investit?. Regna la confusió.