El Punt Avui

A finals d’agost va morir Joaquim Llovet l’historiador de Mataró. Nascut el 1921 va desplegar una gran obra historiogràfica centrada en la seva ciutat i construïda amb materials de primera mà i amb una visió moderna de la disciplina històrica capaç de transcendir el localisme i adquirir un valor general.
Em va assabentar del traspàs Manuel Mas, amic i exalcalde de Mataró, amb el prec que ho fes saber a Jordi Nadal Oller, amic de Llovet i una mica més jove que ell. Quan li vaig comentar la notícia la resposta de Nadal va ser “Llovet era un historiador molt solvent, d’una gran generositat i tenia una obra molt digna”.
El llibre sobre La ciutat de Mataró (2 vols, 1956-1961) s’inscriu en la millor tradició dels volums de l’enciclopèdia Catalunya de l’Editorial Barcino, amb antecedents notables com el que uns anys abans Carles Rahola havia dedicat a la ciutat de Girona. A mi em va acompanyar en els meus primers treballs de recerca i em va servir de guia i model el seu llibre sobre Mataró de 1680 a 1719, el pas de vila a ciutat i cap de corregiment de 1966 que duia justament un pròleg de Jordi Nadal i Oller.
Quan va fer 90 anys els Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria (nº 102, 2012) li van dedicar un recull de la seva bibliografia que serveix de referència i en el que hi trobem els seus llibres imprescindibles sobre les Cartes a Veracruz 1974), la Matrícula de Mar ( 1980), el tràfic colonial (1986) o el molt més recent (2009) sobre Els viatges del capità Moreu. Entre la dominació napoleònica i la insurgència mexicana, 1808-1815.
Llovet, de formació autodidacta i de plena dedicació al treball d’arxiu, honora la llarga tradició de la història local i l’eleva a la categoria d’una historiografia de primer nivell que en l’àmbit local no desmereix i en molts casos supera la historiografia general.