JOSEP FONTANA LÁZARO
El Punt Avui, dilluns 3 de juliol de 2017.

Dilluns passat es va fer el lliurament del “reconeixement Josep Benet” a l’historiador Josep Fontana. A l’auditori del Museu d’Història de Catalunya s’hi van aplegar una bona colla d’amics de Fontana i d’amics i familiars de Benet convocats pel Centre d’Història Contemporània.
La distinció a Josep Fontana aplega dos noms rellevants de la historiografía catalana i del compromís antifranquista. De formació i tradicions ben diferents un i altre coincidiren en els espais de les esquerres catalanistes i a l’acte Fontana va subratllar l’especial valor d’algun dels llibres més brillants de Benet (Maragall i la semana trágica) i algún dels de l’erudició més treballada com el que va compartir amb Casimir Martí sobre la Barcelona obrera de mitjans del segle XIX. Fontana no es va pas estar de reclamar també per a Casimir Martí un reconeixement com el que s’estava fent en aquell moment. A tot l’acte planava l’ombra de Jaume Vicens Vives, de qui Fontana es va proclamar un cop més deixeble sense escatimar critiques a una certa historiografía oficialista que ignora els rudiments més elementals del nostre context historiogràfic.
Planava també la imminència de l’aparició de Com una pàtria. Vida de Josep Benet, de Jordi Amat, escriptor i biògraf solvent i compulsiu.
Malgrat la incomoditat militant i combativa que ha caracteritzat sempre Josep Fontana el reconeixement era indiscutible per a una obra ingent, sòlida, documentadíssima i innovadora, per una vida coherent i per un mestratge generós. Una obra que transita des de la memorable La quiebra de la monarquía absoluta dels anys setanta fins La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (Eumo, 2014). Sense deixar d’esmentar els seus contundents llibres sobre el segle XX i el món contemporani que acaben de culminar ara mateix amb El siglo de la revolución.
Joaquim Nadal i Farreras