JOSEP FONTBERNAT

El Punt Avui, 17 de juliol de 2017

La Fundació Irla continua amb la seva tasca de rescat de biografies de personatges associats al republicanisme històric. És una tasca molt ben plantejada i més d’Història que de memòria. Només amb el rescat dels oblits, intencionats o no, tindrem els ingredients per reconstruir la síntesi de la nostra història contemporània.

Ara Joan Esculies, autor de prosa àgil i entenedora, i de finesa analítica i narrativa, ens acosta a la biografia de Josep Fontbernat i Verdaguer (Estanyol, 1 de maig de 1896/ Andorra la Vella, 22 de març de 1977) en el llibre: Josep Fontbernat, Conseller de Tarradellas (maig, 2017).

Amb moltes fonts d’arxiu, amb imatges molt explícites, i amb les més de 800 cartes que Fontbernat va enviar a Josep Tarradellas, Joan Esculies ens presenta la vida del músic i activista, associat des de molt jove a la Joventut Nacionalista la Falç, seguidor de Macià, implicat en els fets de Prats de Molló i promotor del cant coral i creador de cors a França (Tolosa de Llenguadoc, Paris, etc…) arran del seu primer exili quan es va escapar del servei militar. En els anys de la República i la Guerra va ser diputat al Parlament de Catalunya i responsable, comissari i director general dels serveis de radiodifusió de la Generalitat.

El seu nou exili primer francès i més tard andorrà és un ampli recorregut per les misèries i contradiccions de l’exili català i espanyol, les alternances d’ERC al voltant dels diversos projectes enfrontats, la lleialtat estatutària i institucional de Fontbernat, l’amistat amb Tarradellas i la lluita constant entre la dignitat i la supervivència. Des de la dignitat Fontbernat va ser sempre la veu de la consciència de Tarradellas i un corcó incansable.

Pels escèptics he de dir que aquest és un llibre que no s’hauria pogut escriure sense l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet.

Joaquim Nadal i Farreras