Diari de Girona

Ara fa dos anys, l’Ajuntament de Girona i la Generalitat ens van presentar, en una exposició i un catàleg encapçalat amb escrits d’Anna Pagans i Pia Bosch, els resultats de les excavacions fetes a la plaça de l’Hospital i a la plaça Pompeu Fabra abans de la construcció de l’aparcament subterrani. Santa Caterina i el Mercadal. Conèixer el passat per viure el futur era una mostra molt atractiva que recollia els treballs i les interpretacions realitzats per l’Institut del Patrimoni Cultural de la Universitat de Girona, amb la contribució dels professors Josep M. Nolla, Lluís Palahí i David Vivó.

Transcorreguts dos anys, el Departament de Cultura de la Generalitat publica, ara, una extensa monografia que incorpora aquelles excavacions i l’estudi concret de l’evolució urbana al llarg de la història, des del segle xi fins a l’actualitat. Es tracta d’Entre l’hospici i l’hospital. Evolució urbanística d’un sector de Girona. El carrer de Savaneres, treball coordinat per Lluís Palahí i Josep M. Nolla i realitzat per Sílvia Callavé, Eduard Canal, Maria José Lloveras, Joan Margall, Josep M. Nolla, Lluís Palahí, Antoni Prados i Jordi Sagrera. Amb una presentació de Jordi Martinoy, aquest llibre és una contribució molt valuosa al coneixement de les estructures urbanes i de les estructures socials de la nostra ciutat en els darrers mil anys.

Podem resseguir així l’evolució urbana d’un sector que ha sofert una gran transformació i que quedaria emmarcat per l’espai que, en el passat, havia estat ocupat en el extrem nord pel convent de Sant Francesc, els vestigis del qual se situen avui al carrer Nou i a l’avinguda Sant Francesc i, en el extrem sud, per l’Hospital Nou que acabaria sent substituït per l’Hospital de Santa Caterina, al cor de l’espai ara estudiat.

Coneixem amb detall l’estructura física d’aquell territori. La passera (les Passadores) que marcava la cruïlla dels diversos camins, que confluïen en aquell punt per travessar l’Onyar en direcció a l’acròpoli de la ciutat, per seguir la vella via Augusta cap al nord. El rec i el carrer de Cuguçacs, a l’extrem sud de l’espai estudiat, i el carrer de Savaneras, cor de l’excavació, disposat d’est a oest amb una renglera de cases adossades amb un petit hort al darrere per la banda de migdia.

Sabem també com antigues possessions agrícoles (vil·les) esdevingudes masos (Mas del Pla) cedirien a una progressiva fragmentació, parcel·lacions medievals, que donarien lloc a les primeres mostres de l’urbanisme a la riba esquerra de l’Onyar, en la zona que englobaria els antics carrers d’en Ginesta, del Pago, de Fontanilles, de Canaders, en l’entorn del encara més antic carrer de Savaneres.

Amb dibuixos atractius, entenedors i ingenus, de Jordi Sagrera, Lluís Palahí i David Vivó, podem anar resseguint les capes del palimsest que, en sentit invers des de les èpoques més reculades, ens porten fins a la realitat més simplificada d’avui.

El que m’interessa de remarcar és que un cop construït el nou aparcament, un cop feta la rehabilitació de l’antic hospital de Santa Caterina hi ha un conjunt de preexistències que coneixem bé, amb gran detall, però que ja han desaparegut per sempre més. Això vol dir que en el bagatge cultural de la ciutat, l’arqueologia urbana ens ha aportat, conjuntament amb l’exploració intensíssima dels documents, un coneixement molt ajustat del passat ocult, de la ciutat desapareguda, d’una realitat històrica que, en la seva forma originària, és ja del tot físicament irrecuperable.

Tenim, doncs, una ciutat enterrada i una ciutat desapareguda que coneixem prou bé i que roman oculta per sempre als ulls curiosos dels contemporanis. Sabem que sota la immensa nau de la Catedral de Girona hi ha els fonaments, les bases i els esglaons de l’antiga galilea de la catedral romànica; sabem que a l’interior de la casa Pastors, a la torre del portal de Sobreportes, s’hi guarden els vestigis de les arrels romanes de la ciutat en aquell punt; sabem que al Mercadal i a Sant Feliu s’han excavat, dibuixat, i tornat a tapar, antics enterraments d’èpoques reculades; sabem que a la cripta de Sant Nicolau s’hi pot veure la vella estructura d’una edificació anterior; sabem que en les excavacions dels antics Maristes, encara a mig fer, sorgeixen elements per conèixer potser la part més desconeguda d’un dels extrems de la Força Vella; sabem que abans de refer la placeta del Correu Vell es van fer unes excavacions que van posar al descobert estructures de la part més meridional de la ciutat a l’antiguitat; sabem que a l’interior de la porta Rufina s’hi amaga, embolicada amb un parament medieval, la torre romana de les antigues muralles mil·lenàries de la ciutat; sabem que en el soterrani de la Catedral, accedint pel carrer dels Manaies, es descobreixen els budells dels enormes treballs que van donar peu a l’eixample Carolingi; sabem que al carrer de les Ballesteries, en graus de conservació molt variable, apareixen les restes discontinues de l’antiga muralla romana; sabem que a la casa Boschmonar hi ha una antiga poterna d’època romana.

Hi ha la ciutat que no es veu, hi ha la ciutat que sabem i ja no es podrà tornar a veure, hi ha la ciutat que es transforma i canvia.

Crec que ha arribat l’hora de publicar amb sentit històric i només amb la documentació gràfica i cartogràfica disponible, una monografia que per capes i amb transparències ens permeti anar reculant d’ara cap al passat fins a descobrir les entranyes de la pròpia història i poder complaure’ns en la contemplació de la nostra peripècia col·lectiva.

Hi ha algun precedent elemental en algun dels programes de Fires, per exemple el de 1998. Però allà s’hi mostrava, no només la ciutat subterrània, sinó la ciutat oculta, perquè a la llum del dia havia estat segrestada a les mirades dels gironins i posava com a cas més evident la muralla.

Ara, en canvi, proposo una capbussada cap al passat remot, un viatge en el temps, un anar despullant la ceba capa per capa, un destil·lat gràfic, amb evidències que complementaria els grans treballs de restitució cartogràfica que està fent el senyor Josep Canal i tot el seu equip. El que dibuixen els documents no es pot ensenyar gràficament, el que rescata momentàniament l’arqueologia es pot i s’ha d’immortalitzar per sempre.

PUBLICAT A: http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090500_4_285466__Opinio-ciutat-oculta