El Punt, edició comarques gironines

El procés de transformació i modernització de la ciutat té components molt diversos. Hi juga el canvi social, la transformació de la psicologia col.lectiva, l’evolució de l’activitat econòmica, la vida social i cultural. Per parlar d’una ciutat mai no es pot fer una lectura lineal, primària, esquemàtica, simplista. Els paràmetres que s’han de fer servir són sovint intangibles, difícils de mesurar.

És justament la imperceptible sensació de canvi social la que fa més apassionant i atractiva l’aventura de governar una ciutat.

Però a vegades és convenient aportar elements claus, realitzar gestos que evidenciïn el sentit i la direcció d’una política i fer-ho amb elements concrets i visibles.

En la construcció de la ciutat i més precisament de l’espai urbà hi juga un paper determinant el sòl. És a dir el territori.

I per la societat en què vivim és peça clau la propietat del territori. Sobre els usos i la propietat del territori definits es produeix l’acció més visible de la política municipal; l’obertura de carrers, la construcció de places, la creació d’espais lliures i zones verdes.

Però abans la propietat del sòl és condició prèvia i necessària. És una condició sovint encara no visible, però és la condició en l’origen.

L’Ajuntament de Girona ha entès aquesta relació indestriable i ha propiciat la transformació en sòl públic de més d’un milió i mig de metres quadrats a la ciutat. I ho ha fet plantejant-ho com una recuperació, com una devolució a la col·lectivitat, com una aposta de futur, com un camí per a retornar a la ciutat l’equilibri  entre densitat de les edificacions i dotació d’espais lliures. Com un instrument imprescindible per a preparar en l’espai urbà la ciutat del futur.

Per aquest mecanisme s’han convertit en propietat pública els antics terrenys de Renfe i de Feve, una part de les antigues casernes, el convent de Sant Domènec, el sistema de boscos de Palau, una part de les Deveses del Ter, amplis espais a Fontajau, una part de les Pedreres, Torre d’Alfons XII i zona de Polvorins. I una relació importantíssima d’espais privats recuperats per a la col.lectivitat en un gran esforç per esponjar la ciutat. Des dels terrenys avui ja oblidats del frustrat edifici dels Col·legis Professionals a la plaça de l’Hospital, passant pel terreny destinat a un altre bolet a la plaça del Lleó fins arribar a l’edifici més recent de la plaça del Mercadal. O algú recorda ara l’edifici que es submergia en part a la presa de Pedret i impedia l’eixamplament de l’entrada a la ciutat en aquest puntDe fet en els darrers anys s’ha produït un autèntic capgirament del mitjó. Espais tancats i abandonats han estat oberts i recuperats. Des del jardí de la francesa a la caserna d’Alemanys, des del convent de Caputxins al convent de la Mercè, del camí de ronda de la muralla al convent de les Beates, convertit en part en vials i jardins públics.

És clar que una feina d’aquestes dimensions mai no s’acaba del tot i l’Ajuntament té l’obligació de continuar invertint en aquesta direcció per a incrementar la reserva pública de sòl i poder anar obrint en tot o en part nous espais a la ciutat. Per això hi ha inversions que encara no es veuen. Edificis o solars adquirits per l’Ajuntament i encara pendents d’enderrocar o rehabilitar. A Pedret i al carrer del Carme, al carrer del Bern, o al Pou Rodó, a Palau i a Santa Eugènia, a Vilaroja i a Germans Sàbat.

Comprar per una banda i adquirir a través de cessions derivades de l’execució del Pla General són camins complementaris que han donat resultats espectaculars i que han fet de l’Ajuntament el primer propietari de sòl de la ciutat i un agent activíssim en la creació d’espais públics i en la transformació de sòl privat en sòl públic.

En alguns casos amb adquisició de sols edificables per a practicar una renúncia explícita d’aquestes edificabilitats: A Vista Alegre, a la Plaça del Lleó, al darrera del camp de futbol de Vilaroja, o a la Plaça de Catalunya mateix.

Per això adquireix una importància real, simbòlica en un sentit i pràctica en un altre, la recent obertura de diferents espais fins ara vedats a l’ús públic i ara plenament recuperats a l´ús ciutadà. A la zona de les casernes l’eixamplament del carrer Migdia és un simple tast de les possibilitats per un futur consolidat en aquell sector; a la plaça del Mercadal arrodoneix un equipament que permetrà fer un ampli espai verd. A la Devesa l’enderroc del Piscis i d’una part de la tanca de la Hípica anuncien que és arribada l’hora del Pla Especial de la Devesa. I d’ací pocs dies l’enderroc al carrer Vista Alegre serà una aposta per la fluïdesa del trànsit i la seguretat dels vianants reclamada des de fa temps per tot el sector.

Fer ciutat és un exercici complex. Però fer una ciutat per tots els ciutadans és un compromís polític irrenunciable i la garantia d’un futur millor. I una ciutat per a tots els ciutadans vol dir estendre a tot el territori, en tot l’àmbit de la ciutat, la creació d’espais públics garantits en un ritme i una proporció sense precedents.

 Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.