RECULL DE CANÇONS
El Punt Avui
Dilluns, 24 d’abril de 2017
El poeta i escriptor Jordi Pere Cerdà (Antoni Cayrol, Sallagosa, 1920- Perpinyà, 2011) va desplegar al llarg de la seva vida una activitat molt variada. Va ser una combinació d’activitat creativa i una pulsió indefugible cap a la terra, la muntanya, i la gent que hi viu o hi transitava. Pastors, pagesos, mestresses de casa, o refugiats i fugitius, escapant dels feixismes, van ocupar l’atenció d’Antoni Cayrol. Exercia així un compromís polític i un compromís cultural d’una manera inseparable sense allunyar-se mai dels contorns precisos dels cims pirinencs i de la plana cerdana.
Així com la neu arrodoneix les arestes dels cims que amaga, en sentit contrari Antoni Cayrol guardava darrere un posat conscientment camperol i una mica despenjat l’elegància subtil d’una sensibilitat treballada amb vímets resistents i arrelats.
La llengua, i la fidelitat a la llengua, era una de les fibres resistents; la justícia, la igualtat, la transparència neta n’eren unes altres. El territori i les seves gents, l’ingredient principal de tot plegat.
Poeta finíssim es va doblar d’antropòleg per recollir, gravar, copiar i cantar les diferents variants dels cants contats i cantats en els rodals pirinencs. Un tresor amagat, gairebé perdut, inventariat i conservat com a testimoni d’uns temps i unes formes de vida. L’Àngela de Llo, la Maria i en Josep de Naüja, la Rosa de Dorres, en Joan Margall, la Margarida i la Cesó Cayrol de Fontpedrosa, la Caterina de Vallestàvia, la Germana de Bulaternera, la Josianne de les Illes i el Vaquer de Sureda nodreixen les cent cançons recollides a Jordi Pere Cerdà, Cants Populars de la Cerdanya i el Rosselló (ed. De Jordi Julià i Pere Ballart, Barcelona, Ed. Mediterrània, 2016), acompanyat de 2 cd. Un llibre que honora el treball de tota una vida i que esdevé penyora de justícia pòstuma.
Joaquim Nadal i Farreras