SUÏSSA i GIRONA: UN DEUTE PENDENT
Diari de Girona
21 d’abril de 2017
Ahir es va celebrar una jornada d’estudi sobre la Guerra Civil a Girona organitzada pel Memorial Democràtic i l’ICRPC. Fa pocs dies s’esqueia l’aniversari de la proclamació de la República. Emmarcat per aquests dos fets vull fer una reflexió concreta sobre la memòria històrica i els compromisos contrets.
A finals de desembre de 1938 l’Ajuntament de Girona va prendre uns acords per deixar constància de la solidaritat internacional i de l’ajut intens i incondicional a Girona per part de Suissa i, més específicament, Ginebra, Lausanne i Le Locle ( al cantó de Neuchâtel). El regidor d’Esquerra Republicana Rafael Portas ho argumentava així: “El gest brillant dels amics suïssos afavoreix a la ciutat tota, sense distincions ni diferencialismes fanàtics ni egoismes particularistes” i calia guardar “sempre viu entre nosaltres el record de la modèlica ajuda que tan esplèndidament ens concedeixen els bons amics de les terres d’Helvèzia”.
De fet, però, en els darrers moments de la guerra, després dels bombardeigs, després de l’arribada a la ciutat de milers de refugiats, de l’èxode posterior i l’ocupació de Girona el 4 de febrer per les tropes franquistes aquell compromís sempre més va quedar pendent.
Des de 1937 el problema del proveïment i de la manca de queviures s’havia anat fent present en la vida de la ciutat. En realitat amb l’arribada de refugiats augmentaven les necessitats i la pròpia evolució de la guerra feia que anessin reduint-se les facilitats de proveïment. L’Ajuntament tractava per tots els mitjans de garantir el proveïment de la població i assegurar el de les Cantines Escolars, el dels menjadors d’Assistència Social i el de les quatre residències per a refugiats (Sagrada Família, Butinyanes, Germanetes dels Pobres-Pro infància obrera, i Caputxines).
Però molt aviat durant l’any 1938 es va posar en marxa la solidaritat internacional que va arribar a Girona en forma d’ajuts del “Comité español del fondo de solidaridad internacional”, de la Secció internacional dels “Amigos Cuáqueros” i molt especialment de la secció suïssa del Comitè Internacional d’Ajuda a Espanya Republicana. Les ciutats de Ginebra, Lausanne i Le Locle van esdevenir els agents principals de tota mena d’ajut concretat en successius lliuraments que va caldre fer directament a l’Ajuntament de Girona, a vegades a l’estació de Port-Bou, per evitar l’extraviament fraudulent d’alguns dels bultos que arribaven amb: roba d’abric, pots de llet, farina blanca, oli de fetge de bacallà, bacallà, mongetes, pastes per a sopa i tota mena de queviures. A finals de 1938 l’ajut suís va excel.lir encara més davant d’una epidèmia de diftèria que va ser combatuda amb 1000 dosis de vacuna aportades pels amics suïssos de Girona.
A la sessió de la Comissió de Govern de 10 de novembre de 1938 el regidor Rafael Portas va fer una llarga exposició i un detallat informe sobre la col.laboració de Suïssa amb Girona i va concloure la seva dissertació amb la proposta següent:
“En minsa correspondència a acció tan altament nobilíssima que mereix perenne memòria; com a cas extraordinari justificadíssim que revela que aquestes distincions han d’ésser concedides rarament; perquè l’aspiració de reconeixement i homenatge i el reconeixement de gratitud és sentit plenament per Girona, i a l’objecte de simbolitzar la magnífica solidaritat humana que tan gentilmernt representen els Amics d’Espanya Republicana de Ginebra proposo:
a) Canviar el nom de la plaça del Marquès de Camps pel de plaça de Suïssa en testimoni a l’amistat que han palesat a favor d’aquesta ciutat els ciutadans de Suïssa.
b) Canviar el nom del carrer o carretera de Santa Eugènia pel de carrer de Ginebra en prova de l’afecte que sent Girona per les consideracions obtingudes dels Amics d’Espanya Republicana de dita ciutat.
c) Facultar a l’Alcaldia-Presidència perquè encomani el cisellat de les plaques que serviran de retolació en les quals hi figurarà el segell o emblema respectivament de la Nació Suïssa i de la ciutat de Ginebra.
d) Homenatjar els Amics d’Espanya Republicana de Suïssa en l’acte de descobriment de les plaques retolades, a qual efecte es celebrarà una petita festa en la qual hi seran convidats la població de Girona, les autoritats civils i militars i totes les organitzacions polítiques i sindicals. L’organització de l’homenatge correrà a càrrec de l’Alcaldia-Presidència a la qual es faculta àmpliament.
e) Lliurar als Amics d’Espanya Republicana de Ginebra artístic pergamí en el qual s’hi transcriurà íntegrament els presents acords. L’Alcaldia-Presidència cuidarà de l’encomanació i gust artístic del pergamí en qüestió.
f) Traslladar íntegrament la present proposta i adopció d’acords i mitjançant atenta comunicació a l’Embaixador de Suissa prop del Govern d’Espanya i a l’alcalde de l’Ajuntament de Ginebra i
g) Publicar els precedents acords als efectes de l’article 149 de la Llei Municipal catalana en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Una còpia de l’anunci o exemplar de l’expressat Diari serà fixat als escaients efectes al tauler d’anuncis d’aquestes Cases Consistorials.
L’Ajuntament acordarà el que sigui més beneficiós pels interessos espirituals i materials de la Ciutat. Girona, 12 de novembre de 1938. El Conseller Regidor de Finances, Delegat Municipal prop dels Amics d’Espanya Republicana de Ginebra. Rafael Portas”.
La Comissió de govern va donar la seva conformitat i va decidir elevar la proposta al ple.
En el ple de l’Ajuntament del 30 de desembre de 1938 es va presentar la proposta de la comissió de govern i la minoria de la CNT en va presentar una de lleugerament diferent. Al final en la part essencial i amb la síntesi que va fer el regidor de Cultura Josep M. Dalmau Casademont es va acordar el canvi de nom que figurava a la proposta i totes les disposicions per a la seva execució.
Faltava menys d’un mes pel final de la guerra a Girona i en realitat l’acord que s’acabava de prendre no es va poder materialitzar.
És evident doncs que Girona segueix en deute amb Suissa per la seva generosa col.laboració a fer més passadora la vida d’una ciutat en temps de guerra per a tota la ciutadania i especialment infants i gent gran. No es tracta ara d’alterar el nomenclàtor. Només es tracta que la ciutat i el Memorial Democràtic tant atents a vetllar per la memòria històrica disposin dedicar algun memorial físic, placa, escultura, o el que sigui per mantenir viu el record d’aquella col.laboració, complir simbòlicament l’acord municipal i mostrar l’agraïment degut a la solidaritat d’uns temps passats.
Joaquim Nadal i Farreras