TONI CASSANY
Text publicat al llibre de David Pagès i Cassú: Toni Cassany. 30 anys de pintura, Girona, 2017, p. 22
La capacitat d’evocació del món no té límits. Cada racó, cada moment, cada escenari ens pot fascinar i seduir. El món canvia al ritme dels canvis socials i econòmics i al ritme que marquen les estacions. La petjada de la humanitat es manifesta sobretot en els escenaris urbans on apareix del tot explícita. Però també la podem trobar en els escenaris naturals, en el paisatge, que combina la força mateixa de la natura i l’acció transformadora de l’home.
El sol que s’alça o es pon, la lluna plena, creixent o minvant, els grans escenaris nascuts de les glaciacions i dels grans sotracs geològics, han configurat un entorn que es resisteix a ser modelat i conformat per l’acció antròpica. És el gran teló de fons de la terra, són els grans paisatges que ens enlluernen.
Hi ha però també una mirada més íntima, més familiar. Un acostament delicat i sensible als entorns que ens són més pròxims. Aquí és més fàcil d’explorar la petjada humana. Les rengleres de fruiters, els conreus, els sembrats de l’hivern, els rostolls de l’estiu, les feixes que s’encimbellen escalant els pendents rocosos de les muntanyes. L’acció de la humanitat per dominar la terra, per ordenar-la, per fer-la fructificar ens ha ensenyat uns paisatges a l’escala humana.
Aquests són els paisatges d’en Toni Cassany. La terra que coneixem, la que tenim apamada. Els estius i els hiverns, les primaveres i les tardors del nostre relleu més pròxim, un paisatge que sabem identificar i amb el que ens identifiquem. Un paisatge que és el fonament d’una identitat.
Joaquim Nadal i Farreras