El Punt Avui

Vivim hores greus. Però l’escalada exponencial de la gravetat ens deixa el calaix buit dels adjectius. En aquest panorama desolador el president del Parlament Roger Torrent ha apostat per la transversalitat, per eixamplar el camp, per ampliar la base social del catalanisme. Com es fa la transversalitat?

Les possibilitats que es plantegen des del sobiranisme giren al voltant de: el model insurreccional que des de la radicalitat anticapitalista creu que ha arribat l’hora de deconstruir l’estat; el legitimisme que vol restaurar el govern legítim d’abans de l’aplicació de l’article 155 i que té el problema d’ignorar que pel mig s’han fet unes eleccions intervingudes però consentides i que quan les contempla proposa accions sense cap marge de maniobra si no és el trencament de la legalitat espanyola seguint els postulats del model insurreccional i finalment l’elecció d’un president plausible i la constitució d’un govern efectiu que pugui revertir la situació de marasme i paràlisi que ha creat el 155.

Com més ens acostem a aquesta darrera hipòtesi menys en volen sentir a parlar els sectors del sobiranisme pur que fugen de l’autonomisme com si fos el pecat original.

Però la transversalitat és possibilista per naturalesa, és integradora per definició, s’allunya dels extrems a la recerca de la centralitat i busca acords més enllà de les realitats virtuals que s’han construït. Quin és el punt de partida doncs de la transversalitat? A què renuncien uns i altres ? Potser l’abús reiterat de l’horitzó republicà, fer república, sense un fonament sòlid és prescindible en una primera etapa que s’hauria de construir des d’un govern possible i amb la sortida de la presó de tots els encausats per haver defensat una causa legítima i la finalització de la delirant escalada judicial que fins i tot es planteja d’investigar l’amic Jami Matamala.