TURISMEFÒBIA
El Punt-Avui, 14 d’agost de 2017.
Qualsevol acte de violència física o verbal és destructiu i detestable per naturalesa. També ho és en el cas d’atacs físics o verbals al turisme i sobretot als turistes. L’esclat de la irracionalitat és la causa principal de pèrdua de legitimitat de qualsevol posició i això és el que acaba de passar a Barcelona. Des de l’òptica estricta dels anticapitalistes no veig que defensin actituds similars en casos més evidents d’especulació o directament d’explotació i en canvi la irrupció sobtada en el camp del turisme ha frenat qualsevol intent de debat seriós i de reflexió necessària.
Cada vegada que arriba una crisi del model turístic, encara que sigui com ara una crisi de creixement, sorgeixen posicions extremes que es blinden. Hi ha qui defensa i surt en defensa de forma indiscriminada del turisme i hi ha qui busca la confrontació radical entre els drets dels ciutadans i els drets dels visitants en una societat globalitzada.
Hi ha també qui relativitza els beneficis del turisme i els contraposa a d’altres models d’economia productiva on el cercle virtuós entre ocupació i generació de riquesa és més evident. Però per altra banda és un fet clamorós que l’economia del turisme és una part important de la riquesa que es genera al nostre país.
Hauria de ser raonable que se’n pogués parlar, que s’estudiessin millor els fluxos i els comportaments turístics, que s’analitzessin les variacions de la demanda i les de l’oferta i que fóssim capaços d’anticipar-nos a determinats fenòmens en comptes d’anar-hi al darrera en una cursa desesperada sense mai poder-los atrapar.
Ordenar, regular, intervenir, fixar les regles del joc a cada moment és el mínim indispensable per tal d’evitar la voracitat consuntiva que alimenta les posicions extremes i desreguladores i que és l’esquer per a la violència gratuïta i irracional.
Joaquim Nadal i Farreras