Presentació 25 anys de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1982-2007). Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007

Aquests vint-i-cinc anys de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el recull de la tasca duta a terme són una mostra del valor i del sentit de la continuïtat institucional.

Vint-i-cinc anys com a genuïna expressió de l’autogovern de Catalunya, traduït en realitzacions concretes que han respost a una necessitat peremptòria i bàsica, a una voluntat política, a uns objectius definits. Un treball constant basat en la qualitat i l’excel·lència, que han donat peu a una institució de prestigi reconegut nacionalment i internacionalment. La construcció de l’autogovern es fa més evident amb instituts de referència, amb centres de producció de coneixement, amb centres de prestigi i innovació. Amb la modernitat com a norma i guia per situar-se sempre al capdavant amb sentit de l’anticipació, de la globalitat, de la visió de conjunt. Una mirada atenta que gradua el focus del detall o del conjunt a totes les escales.

Els productes de l’Institut, els més recents i les sèries històriques són una eina imprescindible per a l’anàlisi de la realitat. Per a la reflexió i l’acció en el territori. Per a concretar les polítiques i les prioritats del Govern i dels governs locals que hi han de trobar un instrument auxiliar i complementari a les seves bases cartogràfiques locals.

El recorregut des del Servei del Mapa Geogràfic de Catalunya (1914) al Servei Cartogràfic (1931) i, ara, als vint-i-cinc anys de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1982-2007) marca un itinerari ple de dificultats i entrebancs, ple d’estímuls i realitzacions. Són prop de cent anys d’intents reiterats de disposar d’un servei propi que, ara, apareix plenament consolidat. En aquesta primera dècada del segle xxi podem tenir a l’abast de la mà la plena oportunitat de completar totes les sèries cartogràfiques i començar amb regularitat l’actualització periòdica total. Podem passar dels fonaments, de les pedres fundacionals, al conjunt de l’edifici cartogràfic que hem definit com a pauta de treball i com a objectiu permanent. Vull dir que ara queden ja molt lluny els moments quasi simbòlics i pioners quan es tenia la permanent sensació de tornar a començar una vegada i una altra. D’aquí a no gaire haurem donat la volta a tot el territori de Catalunya, i tornar a començar voldrà dir una cosa ben diferent: actualitzar permanentment la informació.

Tenir al dia la fotografia del país, els moviments dels assentaments, l’evolució urbana, l’evolució de les infraestructures, la transformació del bosc. El dibuix constant del nostre paisatge fet i modelat per generacions durant mil·lennis i, ara, sotmès a les transformacions d’un creixement demogràfic i econòmic sense precedents.

Fent meves les paraules del director podem dir que “En aquesta memòria de memòries parlem, a més de la geoinformació produïda, també del coneixement generat. Creiem que el coneixement obtingut és la veritable contribució a la informació geogràfica catalana”.

En el moment de presentar aquesta memòria en nom del Govern de Catalunya vull deixar constància de l’agraïment, de l’esforç i de la tasca tenaç de tots aquells que en temps remots a l’empara de la Mancomunitat, en temps heroics a l’empara de la Generalitat republicana, i en temps recents i venturosos de la mà de la Generalitat restaurada han fet possible el moment actual de la cartografia catalana encarnada en l’Institut. Agraïment que vull fer extensiu a tots aquells que abans, en segles precedents, es van esforçar per dibuixar i definir els contorns, el perfil i la traça del nostre país. El seu testimoni ens és una referència imprescindible.

La Catalunya de l’Estatut de 1979 i del de 2006 enfoca el futur amb ambició i amb confiança, amb sentit de la responsabilitat i amb sentit de país modern. I convidem a tots els catalans a participar i compartir l’orgull de disposar d’un Institut que recull i encarna les millors aspiracions de regeneració, canvi i modernitat que han animat sempre el catalanisme polític.