El Punt Avui

Demà passat farà quaranta anys de les primeres eleccions municipals democràtiques des de les de gener de 1934. Havien passat uns anys de República i Guerra i quaranta anys de dictadura franquista. Des de la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 passarien tres anys i mig encara amb ajuntaments franquistes. Les eleccions van anar per darrere de dues eleccions legislatives (juny 1977 i març 1979), i un referèndum constitucional (desembre 1976).

Aquelles eleccions van significar un canvi molt profund i molt radical en la gestió i en la política municipals i des d’aquell mateix moments va començar una de les mutacions qualitatives més importants en el terreny de la dotació en equipaments dels municipis. És evident que encara en alguns aspectes es va ser massa tímid a l’hora d’abordar la modificació a fons del planejament urbanístic. Però en termes generals crec que podem afirmar que l’arribada de la democràcia als Ajuntaments va alliberar una gran quantitat d’energies comprimides i va permetre una modificació de la fesomia de pobles i ciutats.

Em sembla que n’hi ha prou analitzant la geografia municipal actual en matèria d’equipaments esportius, sanitaris, cívics i culturals, en dotació de patrimoni públic, de zones verdes, de parcs i jardins . Un accent especial trobarem en els equipaments socials i en la dotació d’escoles i d’escoles bressol.

L’agenda municipal es va diversificar i l’exploració de nous temes i de nous camins va ser imparable.

Tot es faria encara més evident si analitzéssim amb perspectiva històrica el volum dels dèficits acumulats, la quantitat de carrers sense asfaltar, la manca dels serveis bàsics. En definitiva crec que es pot afirmar que passats quaranta anys els pobles i les ciutats han experimentat la revolució més sòlida, més consistent i més duradora dels canvis viscuts a l’època contemporània.