Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre les mesures per al compliment dels compromisos adquirits en educació i sanitat, i sobre la presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2011


Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyora presidenta. Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, què pensa fer per complir i per fer complir al seu Govern els compromisos que va prendre en aquest Parlament, en els dos debats d’investidura, amb relació amb la qualitat i a l’eficiència com a servei públic de l’educació i la salut a Catalunya.

La presidenta
Per respondre, té la paraula el Molt honorable President.

El president de la Generalitat
Doncs, el que estem fent, que és, concretament, ajustar els pressupostos de tal manera que la nostra institució, la Generalitat de Catalunya, i el nostre estat del benestar siguin viables. Aquí hi ha dos models, que és gastar el que no es pot gastar, i això porta on porta, o gastar amb una certa disciplina sense afectar la qualitat dels sistemes bàsics; això és el que està fent el Govern de la Generalitat de Catalunya.

La presidenta
Per repreguntar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras
Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, això que acaba de dir vostè no és el que està fent el Govern de la Generalitat de Catalunya. Pregunti, per exemple, als milers de ciutadans i ciutadanes que avui saben que l’atenció mèdica i quirúrgica que necessiten la rebran més tard i més lluny del que l’han rebuda fins ara. O pregunti als milers i milers de pares i mares i mestres i alumnes que saben que el Govern de la Generalitat de Catalunya, a hores d’ara, encara sense cap criteri, està retallant despeses bàsiques de funcionament de les escoles de Catalunya.

El debat d’avui, senyor president, la referència constant a les retallades, tant per part dels diputats que han intervingut i les diputades, com per part dels membres del Govern, és una demostració que vostès han començat la casa per la teulada. I vostès s’hi ha referit molt clarament, les retallades que han anunciat no són ni una ni dos ni tres, són setanta-tres, i encara algun mitjà de comunicació probablement s’ha descomptat.

Però, senyor president, com es pot començar anunciant retallades, o avui un conseller dient que per ell ja han acabat, quan encara a hores d’ara no coneixem cap de les línies bàsiques dels pressupostos que vostès han de presentar.

Vol dir que no hauríem de començar al revés? Vol dir que per evitar la por, la sensació de desconfiança que s’està generant en la ciutadania de Catalunya no hauríem de començar realment coneixent quines són les línies pressupostàries i com prioritzen les retallades, que és evident que no poden ser de caràcter universal, homogènies i d’un 10 per cent en totes les partides, perquè això no és cap criteri polític i no representa cap tipus de racionalitat a l’hora de prioritzar?

Vol dir que no ha arribat el moment de veritat –de veritat, de veritat– de presentar els pressupostos aquí, al Parlament, i saber on som, en comptes d’espantar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb una i una altra i una retallada en els termes que s’han expressat diputats i diputades que han intervingut avui i molts mitjans de comunicació aquests dies?

La presidenta
Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat
Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, vostè creu que es pot presentar un pressupost sense saber quins ingressos tindrem? Es pot? Doncs, miri torni-ho a dir que sí –torni-ho a dir–, torni a dir que sí, perquè aquesta imatge gràfica passarà a la història, eh? És a dir, el senyor Nadal, que ha estat conseller durant set anys, diu que es poden fer pressupostos sense saber quins ingressos tindràs. Gràcies al fet que es poden fer pressupostos sense saber els ingressos que tindràs, estem en la situació que estem. Gràcies a això estem en aquesta situació. No, no, si vostè vagi ensenyant la tisorada…, vostè vagi ensenyant les tisores i tot el que vulgui, perquè vostès n’han fet, d’això, ara la seva principal bandera. Sí, la seva principal bandera. Ara, saben què passa? Que presentarem el pressupost quan sapiguem de quins ingressos disposem. Per saber de quins ingressos disposem, hem de negociar amb el Govern espanyol una cosa que va quedar penjada, segons reconeix el senyor Castells, que són, miri per on, 1.400 milions d’euros.

El senyor Castells diu que aquests ens toquen, ho diu per escrit, i nosaltres estem defensant-los, però el Govern socialista ens diu que no, que és on vostès tenen ministres, per cert. Aquest Govern ens diu que no, que no ens toquen aquests diners. I aleshores, nosaltres estem intentant que ens toquin i a veure, si no, com ens en sortim, perquè, si no, tenim un problema afegit de 1.450 milions d’euros més, que no és calderilla.

Ara, vostès agafen aquest tema de la tisora, això que vostè ara exhibia aquí, etcètera, però jo els demano només una cosa, jo ja entenc que vostès en algun moment hauran de fer oposició dura en aquest sentit, però volen dir que el primer any no haurien d’estar una mica més calmats?, almenys el primer any –el primer any. Perquè, escoltin, sap què em diuen a mi quan pregunto als ciutadans…, vostè deia: «Pregunti als ciutadans –pregunti als ciutadans.» Sap què em diuen? «Déu n’hi do la patata calenta que us han deixat a sobre de la taula.» Això és el que em diuen els ciutadans: «Déu n’hi do la patata calenta que us han deixat sobre de la taula.»

Per tant, home, senyor Nadal, amb tota la cordialitat, una mica de paciència, una mica de coherència, una mica tocar de peus a terra, i entre tots col·laborant ajustem les coses com s’han d’ajustar, perquè serà en benefici del país.

Si voleu veure el video cliqueu aquí