Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”

Vostè assegura que el govern central no demana més retallades.

Efectivament.

Que només amb el 10% de retallada n’hi haurà prou.

Jo no dic això.

Expliqui-m’ho.

Jo dic que el senyor Mas-Colell, quan afirma que se l’obliga a retallar el 20%, i que algú l’hi ha dit, està afirmant una cosa que no és certa. Les retallades encara no sabem ni quines han de ser, com han de ser, ni en quina proporció, ni amb quines prioritats. Perquè el Govern encara no ha ensenyat les cartes del seu pressupost. I l’únic que sabem, i ho sabem des del mes de novembre, i ho sap tothom, i ho sabia el Govern anterior, i ho sap el Govern actual, que no ha canviat, i que ningú no ha dit res de nou al respecte, és que els pressupostos de l’any 2011 han d’assolir un objectiu de dèficit de l’1’3%. Res més. Ara, per arribar a aquest 1’3, què caldrà fer? El senyor Mas-Colell sap que, naturalment, pot ser que en alguna cosa hagi de retallar el 4, el 3, el 2, o res, i que en altres coses hagi de retallar potser el 50, jo què sé. Afirmar que algú li està dient que retalli 20%, després que ens han estat…10% des de fa tres mesos, francament…

Hi ha un objectiu de dèficit i uns ingressos que estaven pactats per l’últim acord de finançament. És el Fons de competitivitat i són 1.500 milions.

1.450 exactament, segons la carta del conseller Castells a la ministra Salgado el mes de novembre de l’any passat.

Li admeto. Són els que no arriben i l’apunt comptable que pot fer variar que s’hagi de retallar més del 10%, o no, segons el que li hem interpretat al senyor Mas-Colell.

No, això no és veritat. Això és el que no és veritat. Aquests 1.450 milions d’euros que ens deuran a 31 de desembre de 2011, el senyor Mas-Colell té l’obligació política que nosaltres li hem exigit i que li hem recordat que ens té absolutament al seu costat, de comptabilitzar-los com a diners deguts a any vençut el 31 de desembre de 2011. Pot fer perfectament els pressupostos amb aquests 1.450 milions d’ingressos. El que passa és que Mas-Colell ha decidit que prescindirà com a mínim de 250 i com a màxim de 500 milions d’euros de l’impost de successions, tot i que estem en un context de gran retallada. Aquests no els necessitaré perquè em vaig comprometre en campanya electoral.

Si vol entrarem a comparar 300 amb 1.500…

El senyor Mas-Colell, en el seu pla d’ajustament, va dir que rebria no sé quants hospitals amb transferència, que se’ls vendria per 1.200 milions d’euros, i que un cop venuts ja els llogaria. Això és el que no quadra en el pla d’ajust. Els 1.450 no li falten, perquè ens els deuen.

Quan arribaran?

A finals d’any, jo crec.

Podem haver fet un pacte de finançament dient “jo crec que arribaran”?

Perdoni, jo crec que arribaran perquè no tinc a les meves mans ni la caixa dels uns ni la caixa dels altres. Si jo fos Govern asseguraria que arribarien.  I si el Govern espanyol es nega que arribin, no és el Govern espanyol el que està alterant el nivell de les retallades, sinó simplement està incomplint un compromís d’un acord de finançament que hauria de complir fill per randa, al peu de la lletra, com li obliga una resolució del Congrés dels Diputats de fa una setmana, promoguda per ERC i votada pels diputats.

Dues coses. Si està complint ZP vol dir que l’acord de finançament que vostès van fer permet que ZP incompleixi…

No és veritat. Si el senyor ZP incompleix, incompleix no perquè pugui incomplir sinó perquè haurà tingut la voluntat política, per les raons que sigui, de no complir o perquè no té els diners,   però té l’obligació de complir. I li hauríem exigit amb la mateixa energia nosaltres que el govern actual.

Si no sabem com compleix, és normal que Mas-Colell no vulgui fer aquest apunt comptable…

És que no barregem les coses.

No tenir aquests ingressos suposa o no poder…

Ell no pot presumir que no els tindrà encara que li estiguin dient que no pagaran, perquè ens els deuen. Qualsevol interventor l’avalarà que els apunti, aquests. Això no és el maquillatge del que està parlant. M’estan dient que faci una pirueta modificant els comptes. Aquests 1.450 ja els pot apuntar. Perquè ens els deuen. Qualsevol interventor que hagi estat en un ajuntament, en una diputació, en un govern,  deixaria apuntar com un ingrés a realitzar-se dins de l’any els 1.450 milions que es deuen, d’acord amb el model de finançament. Mas-Colell en comptes de dir que farà més retallades i posar més por a la pell dels catalans, és aconseguir amb l’exigència política que el govern d’Espanya acompleixi i pagui però que no barregi les coses, si us plau.

Qualsevol comptable d’un ajuntament, d’una diputació… també sap que els pot fer l’any que ve. Comptablement les dues fòrmules serien vàlides.

No.

Com que no? Miri el que ha passat amb el Barça amb el pressupost Laporta i Rosell i entendrà en part el que ha passat aquí.

Tampoc no barregem les coses. El que li estic dient és que els ingressos que es poden produir i devengar dins de l’any té l’obligació el senyor conseller d’Economia i Finances d’apuntar-los com a ingressos que vindran dins de l’any. I en els pressupostos tot és un pressupòsit.

Sempre i quan vinguin dins de l’any, i això és el que no tenim garantit. Prudentment…

És una imprudència cedir a les pressions de les afirmacions de la ministra d’Economia dient que no pagaran. Com m’estan dient que no pagaran, no els apunto. Perquè és renunciar a una cosa que ens deuen. Perquè així està escrit. No hi ha cap escletxa. Si posen aquests 1.450 nosaltres els hi votarem. Això. L’altra no. Però això els hi votarem.

Vostè, senyor Nadal, quan era Govern, va demanar que aquest Fons arribés.

El senyor Castells, conseller d’Economia i Finances, com jo era membre del Govern en aquell moment, va dir a Salgado que no tenia excuses, i en una carta duríssima li va explicar que aquests 1450 milions d’euros els havia de pagar i no tenia excusa per no pagar-los.

Ni una carta duríssima ni un acord de finançament que aquí vam vendre amb cohets, està servint per saber quin dia arriben aquests milions. I estem parlant de si els comptabilitzem aquest any o un altre.

Li estic dient que poden arribar el 31 de desembre. I no hauran incomplert.  És la feina del govern de Catalunya aconseguir que paguin.

Tenim el pacte de finançament de fons que vam vendre a bombo i plateret. Si el tinguéssim clar, quan cobrem…

Dins d’aquest any. I l’any que ve aquest model donarà 3.200 milions d’euros, que és més del que mai s’havia esperat. El que no es poden és barrejar les coses. El compliment de la disposició addicional tercera i del fons de competitivitat és una cosa i la forma com el govern de Catalunya ens està venent les seves retallades és una altra diferent, i barrejar-les i situar aquests 1.450  al centre de les retallades quan el que resulta és que de moment no saben fer quadrar els números és el que és un problema polític de primera magnitud..

Vostè sap que hi ha un problema a banda de quadrar els números, que són els problemes de liquiditat. Si aquests diners no arriben, la Generalitat s’ha d’endeutar. Una cosa és quadrar el dèficit…

La liquiditat s’aconsegueix sempre quan comença l’any anant al crèdit. I si un es tira pedres a la pròpia teulada s’aconsegueix menys crèdit perquè augmenta la desconfiança dels mercats financers.

El govern de Mas s’ha tirat pedres sobre la teulada?

Vagi al Financial Times de fa pocs dies a la portada, l’amenaça de maquillar els comptes faria rebaixar el rating al Govern de Catalunya. Efectivament, el Govern Mas tira pedres sobre la seva pròpia teulada, assegurant que farà coses que no pot fer, i això genera menys confiança en els mercats i els bancs ens deixen menys diners dels que ens haurien deixat. Jo, públicament, vaig felicitar el Govern perquè havia aconseguit col·locar en el mercat majorista 800 milions d’euros, que és el que ha de fer.

Diu que Govern Mas anunciarà coses que no pot fer. Homs ratificava que això de plantar-se    per incomplir el dèficit diu que sí que es pot fer.

Allà ell. Homs ha anunciat vàries coses que després s’ha hagut de desdir, com vostè sap molt bé. Bé sigui per la viabilitat d’una empresa aeronàutica o d’altres coses, sabrà el que diu en el seu exercici de portaveu. Aquí hi ha uns que incompleixen i que tenen l’obligació de complir, i d’altres que amenacen amb maquillar, o que diuen que se’ls obliga a retallar i que intenten justificar aquestes retallades, estan barrejant coses que no cal que barregin. La liquiditat, per altra banda, s’ha de produir, podria produir-se al 31 de desembre i no hauria passat res. Seria la liquiditat pera  l’any que ve. En el pressupost cada any es comença a zero, es comencen a cobrar els impostos i els ingressos de l’any, s’omplen les caixes, es tornen a buidar. Aquest és el mecanisme ordinari de la forma de fer un pressupost.

Es poden fer amb l’exercici vençut o es poden posposar per l’altre any…

Deixar-los com  a romanents no es pot fer. Si ho fes així, estaria fent un flac favor als comptes públics  que ha de fer la Generalitat.

Digui’m una cosa…

Empitjorem les coses, dramatitzem més del compte, diguem que estem més arruïnats del que ho estem, i a partir d’aquí, l’any que ve diguem que hem fet el miracle dels pans i els peixos. Francament…

Pot haver-hi una base de discussió política de fons amb l’acord de finançament que vostès van firmar.  Que no tinguem clar com cobrem i quan cobrem.

Respecte a l’acord firmat està claríssim quan i quant. Hi ha uns que incompleixen…

Ho ha demanat Castells, vostès, Mas

Li estic dient que això ho votarem on sigui. Això, nosaltres, si ho posa en el pressupost com un ingrés, nosaltres ho votarem a favor,  independentment que no votem els pressuposts perquè eliminen l’impost de successions.

Votarien a favor si ho presentessin al Congrés dels Diputats, el PSC votaria a favor?

Estic absolutament segur.

Trencarien el vot unitari del PSOE a Madrid en aquest punt.

Es va votar la setmana passada. Això ja està votat.

I què va votar tot el Grup Socialista?

Va votar a favor que això s’ha de pagar.

Després el Govern no paga, això no val..

El Govern espanyol té més obligació que mai. Hi ha un mandat parlamentari.

Ja em dirà per a què serveix.

Ningú ha dit que hagin de pagar demà passat.

Quin dia?

El 31 de desembre que es quan venç aquest deute. Mas és qui ha d’entrar en això.

És ZP qui ha d’entrar en això.

També, té tota la raó del moment. Però arribats a aquí, en comptes de jugar a cuit i amagat un govern amb l’altre, el que han de fer és seure i pactar que paguen. És la seva obligació. Portem tres mesos perdent el temps a Catalunya per culpa de Mas dient que l’havíem enganyat amb les xifres del dèficit quan no era veritat. A partir d’aquesta falsa informació del primer dia que va obligar Montilla a treure un document que havia entregat a Mas estem entrebancats.

Siguem tan rigurosos com hem sigut en tota la conversa… quan Mas va entrar en el govern vostès van dir que el dèficit era molt menor. Privadament li van dir que era més gran, i després es va descobrir que encara era més gran.

El document de tres pàgines que li va donar el president Montilla acredita fil per randa i que després  va publicar algun mitjà de comunicació, aquell document que acredita quin és el dèficit i s’ha complert.

Per què semblava tota una altra cosa dos mesos abans?

No cal dramatitzar. Les coses respecte a Catalunya són com son governi qui governi. Ara ens deuen uns calers i ens els han de pagar. Nosaltres aquí hem de fer la nostra feina. Hem de treballar perquè els catalans tinguin els millors serveis possibles. I si els estem anunciant que els retallarem, que retallem quiròfans, acomiadem metges, no estem fent el que hauríem de fer.

El govern espanyol quan ha de cobrar del Govern català té una norma i no falla, però quan el govern català ha de cobrar del govern espanyol, s’està demostrant imperfecte.

No és veritat això. Perquè encara no ha vençut. Ja en parlarem. Tenim tot aquest any per parlar-ne.

Si s’hagués complert, ni Castells hagués fet una carta tan dura ni vostè estaria dient el que diu avui.

Mentrestant ens estan entretenint a tots plegats amb una cosa que no ens portarà enlloc. En aquests moments, el que caldria és que el flamant ambaixador a Espanya de Catalunya, Duran i Lleida es dediqués a fons a aquesta qüestió i aconseguís venir un dia triomfant amb el taló dels 1.450 milions d’euros, que no seria cap cosa meritòria perquè ens els deuen.

No ens el paguen. Gràcies per ser tan clar…

La claredat no sempre rep el premi de la comprensió.

 

Si voleu escoltar-la directament cliqueu aquí.