Entrevista al programa “El matí a 4 bandes” de Ràdio 4

Montilla parlava de cohesió social…

Crec que hi ha molts mecanismes de prevenció, d’assegurament de la cohesió social. Justament, els set anys de govern de progrés han contribuït a polítiques en diferents camps: en el benestar, en la política urbanística en els barris, més les polítiques de cohesió, en el camp fins i tot del món municipal, que han ajudat amb efectes pal·liatius, si es pot dir així, a cohesionar la nostra societat, en el temps de bonança, però perquè aquesta cohesió estigués ben travada en els temps que estem vivint ara. Jo crec que no hem de patir, tot i que és veritat que com que la situació es va agreujant, hi ha famílies que van caient en aquest pou horrible, tot això ens fa pensar que són moments delicats. Els Bancs d’Aliments i Càritas treballen més que mai, hi ha gent en el llindar de la pobresa i les dificultats, i això ho hem de tenir en compte, però jo sóc dels que penso que si haguessin 5 milions d’aturats sense ingressar res la cohesió social estaria molt més en risc del que aparentment està.

L’economia submergida podria ser la creació de 2 milions i mig de llocs de treball…

L’economia espanyola està en un moment molt delicat, ho està per ella mateixa, en relació a la UE, tot el sistema financer espanyol, l’internacional. Els bancs espanyols esperen a veure com es resol tot això, i molts ulls que ens miren.

Ho haguessin pogut evitar, això, si haguessin continuat al Govern?

No, però és que nosaltres ja ho havíem fet. Aquest Govern viu en alguns aspectes de la renda del que va fer l’anterior Govern, que és retallar el sou als funcionaris un 5%, en segons quin nivell de funcionariat i alts càrrecs un 10-15%. Es va aplicar a partir del mes de juny, juliol… Una mesura del govern anterior els aporta un escreix de l’ordre de 250, 300 milions d’euros. S’ha de comptabilitzar en favor de què ja hi havia retallades en marxa, coses que no van compensar la brutal caiguda dels ingressos d’aquesta situació econòmica que estem vivint.

I la resta d’anuncis? Sanitat, Educació…

El Govern que pren possessió a finals d’any i que denuncia que deixarà l’atur a la meitat en 4 anys comença de la pitjor manera possible anunciant tot tipus de retallades en tot tipus de serveis, d’una forma lineal i indiscriminada, campi qui pugui, fent por a la ciutadania, provocant confusió i caos, i que pensin que d’aquí han de sortir els salvadors, que som CiU. La situació inicial porta a una situació molt tensa i molt dura de tots els sectors que se senten afectats per les retallades. Com a professionals, o els usuaris que veuen que estan perdent prestacions en el terreny del benestar social, de l’educació, la gent està perplexa i diu: “Què estan fent per intentar redreçar l’economia? Quin camí han obert per recuperar tots els llocs de treball que s’estan perdent? Podríem dir que fins al 22 de maig intenten carregar en tots els governs anteriors. De gener cap aquí l’atur ha seguit creixent mes a mes, alguns ja comencen a ser responsabilitat seva, i hi ha agreujament de la situació. Són culpables que la situació s’estigui fent més i més greu cada dia.

També hi ha molts condicionaments… Exigència de dèficit, Govern central…

Aquesta exigència de dèficit, que no és del Govern central sinó de la UE, i afecta a tota l’economia de l’Estat, incloses les comunitats autònomes, què té a veure això amb la inexistència de polítiques d’incentiu de l’ocupació o amb l’aplicació dels fons del SOC, que de veritat contribueixen a crear una mentalitat nova i faciliten l’aparició de nous llocs de treball? No té res a veure. Intentar intervenir proactivament en sectors que estan en crisi. Què ha fet el Govern de Catalunya amb Derbi, o amb diferents sectors que han anunciat ERO successius? Hi ha una certa inoperància. Aquesta inactivitat contemplativa és un intent d’aprofitar aquest maresme en què estem.

Contemplació?

Crec que estan en la inoperància contemplativa.

La Vanguardia publica que el Govern de Catalunya estaria preparant una estratègia basada en pacte fiscal que només dependria dels diputats catalans a Madrid…  El tema de la unitat catalana és viable?

El que està fent el Govern de CiU és anticipar la lectura d’una estratègia política de partit per intentar escalfar motors. Però que no havíem quedat que es creava una comissió al Parlament de Catalunya per veure de quina manera era possible orientar el pacte fiscal, i no havíem dit tots plegats que hi seríem i que volíem donar la nostra opinió? I que és allà on el Govern de Catalunya hauria de passar comptes fins a quin punt ha aconseguit resultats l’actual model de finançament i cap a on poden anar les finances públiques de la Generalitat en el futur? Anticipació tàctica que només serveix per escalfar l’ambient de les eleccions municipals, però que no respon a una orientació política del Govern de Catalunya.

El PSC s’ha desmarcat del PSOE en la votació al Senat. Ahir també hi havia un missatge llunyà respecte a Bildu. Com estan les relacions PSOE-PSC?

Estan bé, sabent cadascú el paper que juga, en les dificultats del moment, sabent les dificultats del PSC a Catalunya, però les relacions són bones. Fins i tot algun distanciament  forma part de la necessitat del PSC d’afirmar-se en l’espai públic català com una força profundament catalanista. Respecte a la il·legalització de Bildu, situem  les coses en què tot està pendent del Constitucional. És difícil de donar una opinió perquè tot això perverteix tot plegat.

No sabem què arribarà. CiU tendeix d’una forma sistemàtica i unilateral a intentar posar el PSC contra les cordes, contra l’espasa i la paret. CiU, que ha triat aquest camí, no ha triat el camí de l’acord, del consens, no ens ha cridat i ens ha dit parlem junts amb el Govern de Madrid, que també és Govern vostre perquè teniu… i intentem un acord que permeti un pressupost per a l’any que ve. Pactem aquí les línies mestres del que hauria de ser un pressupost viable del que resoldria els temes del dèficit? No ho han fet. Perquè han preferit aquesta mena de relació radiada, amb altaveus mediàtics i intentar posar en entredit el PSC. PSC té una posició pròpia, no se sumarà al festival d’iniciatives dels altres però està disposat a desmarcar-se de qui sigui en allò que calgui i que respongui a iniciatives a les quals haguem participat.

Inclòs el PSOE?

Sí, ho vam demostrar al Senat. Aquesta era una iniciativa del nostre Grup al Senat. Format per diferents partits, però l’Entesa va presentar una iniciativa i la vam votar. Té sentit portar això al Congrés dels Diputats quan ja ha estat votat al Senat? Estaria d’acord que Duran fes una interpel·lació si s’hagués perdut la votació. Catalunya va guanyar en el que s’està jugant. Hi ha un mandat parlamentari. La persona que presideix la Comissió bilateral que negociï, que es mogui, que faci el que li toca, no cal que gesticuli parlamentàriament, que porti el tema en la negociació de Govern a Govern. Avui hi ha una informació a La Vanguardia que diu que Generalitat insistirà en la bilateralitat. Com és que no l’exerceix allà on la té reconeguda? Que jugui la bilateralitat, que vagi a buscar-la, i en aquestes coses ens trobarà. En la bronca per la bronca no ens trobarà.

Semblava que no hi havia espai per la bronca en les primeres passes. Hi havia molt fair play.

Hi havia gent que ho volia veure així. La gent veia fair play entre Mas  i Montilla? Dies que sí i dies que no. Trio el to que em sembla en cada pregunta que faig. Si apujo el to sóc massa destraler i si l’abaixo sóc massa condescendent. Trio la fórmula que em sembla bé. Em sembla que el fet que el president del Govern i el cap de l’Oposició es vegin civilitzadament i parlin dels temes del país no és cap disbarat. Això no treu que reconec que el president de la Generalitat té les seves funcions i les hauria d’exercir. El cap de l’Oposició no és un consolador del president del Govern, sinó tot el contrari: la puça que atia  al Govern per deixar clar que som oposició, que som una oposició constructiva.  No abaixarem el to de la nostra oposició.

Diàleg amb CiU fins que faci el 22M?

Han triat aquest estil de bronca, apujar el to de la desqualificació i intentar rebaixar l’efecte de les retallades sobre els resultats electorals. Però aquest serà per sempre més el Govern de les retallades indiscriminades, ho dissimulin o no, les aturin conjunturalment o no. Ja les han anunciadest. Ja hi ha plantes de Bellvitge tancades, ja hi ha operacions postposades 100 dies. Tot això la gent ja ho sap. El Govern de les retallades indiscriminades, malgrat que ara intentin dissimular i carregar les tintes contra els governs anteriors pel que fa a l’herència rebuda, com que en part en aquests tres mesos s’ha dedicat a carregar, ara no té res constructiu per demostrar què ha fet el govern de Catalunya per crear alternatives a la pèrdua de llocs de treball, de gener a març, de gener a abril. Com és que estem en el pitjor moment?

Aconseguirà Hereu mantenir l’alcaldia de Barcelona?

Esperem-ho. Avui hi ha un sondeig. Aquest sondeig diu coses millors que el sondeig anterior. Què passarà amb la campanya electoral? La gran enquesta és la del dia de les eleccions.

Hi ha cansament, desgast. Ser partit de govern en diferents llocs és l’acumulació en molts llocs diferents. La ciutadania també.

Congrés. Caldrà parlar de la renovació.

Començarem a parlar a finals de juny. Els militants decidiran. Haurem d’anar cap al Congrés, de reforçament, d’unitat, de tornar a embarcar molta gent que hem perdut pel camí.

Calen cares noves?

Exactament com passa en el món local.   Sóc perfectament conscient que la direcció que ha tingut els darrers 4 anys és solidària de tots els èxits i tots els fracassos.

A les primàries del PSOE tenim la cosa de si es presentarà o no Chacón.

Encara no sabem res.

S’ho imagina.

Tothom parla de dos possibles candidats. Veurem si és així i com es presenten davant de la ciutadania. Votaran cadascú segons el seu criteri.

Chacón deia que Espanya estava preparada per tenir de presidenta una dona i catalana.

Jo crec que Espanya està preparada per a tot. El país està molt en crisi econòmica, també de valors, però la maduresa de les institucions democràtiques dóna molta força a un procés que sembla que ha durat sempre però…  Hi ha gent que pensa que les coses sempre han estat així, com ara. Escoles bressol, CAP, parcs, zones verdes… això, quan jo vaig arribar ja hi era, però quan van arribar els teus pares no hi havia res.

L’Ajuntament de Girona, amb un grup d’empresaris s’han posat d’acord…

De diners no n’han parlat. Estic d’acord en què progressivament s’han de transferir progressivament i hi ha d’haver un consorci. La reunió d’ahir sense l’exigència del govern de Catalunya de què posi les coses en ordre és paper mullat.

Ryanair…

Personatge amb qui he tractat, que pots arribar a pensar que actua amb impertinència, però es la impertinència de qui es dedica a guanyar-se la vida amb això. El tipus d’acord eren preferents… No tinc res a dir respecte a una empresa amb una  aparença una mica folklòrica i amb un punt d’intemperància. Sembla com si el Govern de Catalunya estigués treballant per portar l’aeroport de Girona.

Cal baixador directe?

Han tret del calaix un estudi que ja estava fet. No crec que calgui un baixador directe. Tot això està per veure. Si amb caràcter previ de fer aquest…

Costa molt adequar-se a la nova situació?

No. Jo mateix m’he de convèncer que la situació és diferent;  ara tot el que dic i faig té molta visibilitat,  però és més barato.

Què significa?

Jo he estat 7 anys gastant milions d’euros fent carreteres, ports, aeroports, metros, trens,… la meva notorietat pública era la que era. En aquests moments, com a cap de l’Oposició, la meva notorietat és superior, en canvi, no he de mesurar tant les meves paraules; ja hi ha qui opina que com ja no necessito fer pauses, parlo més de pressa.