Intervenció en el Ple del Parlament. Pregunta al president de la Generalitat sobre les polítiques actives en el sector industrial i els projectes de llei de simplificació i millora de la regulació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, presidenta. Senyor president, més que sobre la situació política, sobre la situació econòmica.

És evident que les polítiques actives no hi són, però és encara molt més evident que no hi ha polítiques industrials en la Llei òmnibus o en les lleis que es faran després de la Llei òmnibus, i que no hi ha polítiques per impulsar l’activitat productiva en sentit positiu. Més aviat és una llei que decanta cap a deixar que les coses passin; per tant, més cap al deixar fer, que no pas cap a actuar amb actuacions de xoc i intentar aconseguir una modificació de la situació econòmica present i futura, més enllà del parèntesi de l’estiu, que ens dóna una estacionalitat que algun alt càrrec del Govern ja ha advertit.

Què pensa fer el Govern per introduir en la legislació actual polítiques actives en matèria industrial per tal de reactivar el sector productiu que crea més ocupació?

La presidenta

Per respondre, té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Segurament, senyor Nadal, és que partim d’un concepte diferent –d’un concepte diferent– i a més a més no sé si confrontat, fins i tot, o no. Però sap què passa, que jo sóc dels que penso que la política industrial o la indústria la fan les empreses, i no la fa el Govern. I el Govern el que ha de fer és facilitar que les empreses puguin fer la seva política industrials, que a més a més cada una d’elles és diferent també, perquè els sectors són diferents, les empreses són diferents, les mides són diferents, etcètera.

I estem actuant en aquesta línia d’ajudar a les empreses a fer la seva feina, no de substituir les empreses a base de plans dirigistes que diguin «heu de fer això»; ajudar les empreses a fer la seva feina. I les lleis òmnibus van exactament en aquesta línia. Simplificar i agilitzar són dos conceptes que el món, el teixit econòmic del país ens està reclamant des de fa temps i que aquest Govern, diguem-ne, s’hi posa al davant amb tota l’energia possible.

La presidenta

Per replicar, té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal.

Joaquim Nadal i Farreras

Sí, president, no, el concepte no és tan diferent, però les empreses o regulen plantilla o creen ocupació, o vénen i liquiden actius i se’n van i es deslocalitzen. Reben ajuts de l’Administració i els liquiden o els aprofiten adequadament. I les polítiques en matèria industrial serveixen per acompanyar la gent que vol invertir, crear ocupació i treballar adequadament per tal que facin, pel que fa al país, una inversió adequada que tingui retorn i valor afegit per a la pròpia economia del país.

I la veritat és, senyor president, que en la situació actual del que havia sigut la Llei òmnibus, vostè ha rectificat i el Govern ha rectificat, i la rectificació és adequada i nosaltres la compartim. Nosaltres li vam dir que ens tindria al costat en aquestes matèries –política industrial, polítiques actives d’ocupació–, tot allò que van ser acords de la cimera anticrisi, però vist que, potser més enllà dels models confrontats, anem a uns models confrontats fora de l’àmbit de les converses que hem tingut el seu partit i el nostre, potser haurà arribat l’hora, un dia, que haurà de triar amb qui vol acordar les grans línies polítiques en aquest país per treure’l de la crisi econòmica que estem vivim.

I no sempre serà positiu i productiu i adequat triar en totes direccions i cap a tots els costats i veure si t’hi van per tots dos costats, arreglem les coses. La geometria variable en política a vegades acaba en un guirigall, i jo li proposo que hi pensi i que triï.

La presidenta

Té la paraula, per respondre, el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, vostè ho planteja d’una manera –jo crec, eh?, li ho dic amb tota la cordialitat– una mica reduccionista, perquè vostè acaba dient: «Vostè triï parella de ball en el Parlament i no vagi fent allò, ara un pacte per aquí, ara un pacte per allà», etcètera. Per què no ho mirem des d’una altra òptica, que potser la gent ho entendrà millor? Per què no diem: «Aquests són els temes bàsics a nivell de país i anem a fer els consensos més amplis possibles»? Per què no ho fem així? Que segurament és el que la gent espera; és el que està fent el Govern.

Amb les lleis òmnibus és el que està fent el Govern. Hem parlat amb diferents grups en l’intent d’entendre’ns, si podem, amb molts grups al mateix temps i presentar davant del país una iniciativa, que ja no és del Govern, sinó que és conjunta, on donem una bona imatge de cara al conjunt del país dient: «Escolteu, en els temes que us preocupen i que ens preocupen» –i demostrem que ens preocupem– «posem-nos d’acord tots plegats, si això pot ser.»

Vostè creu que és una mala política? És veritat una altra cosa: que, de tota manera, després s’han d’aprovar coses que no són fàcils. El pressupost del 2011 no és fàcil, senyor Nadal, i el del 2012 tampoc serà fàcil. Qui s’hi posa bé, aleshores, amb un acte de responsabilitat per ajudar que les coses funcionin?, i si no hi ha pressupostos les coses no funcionen. Pensi vostè també en això.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.