Presentació a la Llei 14/2009, de 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries. Col·lecció “Quaderns de legislaciónúm. 84. Barcelona,  Generalitat de Catalunya, 2009.

Amb l’aprovació per part del Parlament de Catalunya el dia 15 de juliol de 2009 de la nova Llei d’Aeroports i Heliports de Catalunya el Govern dela Generalitatfa un pas més en la definició de l’armadura institucional i legislativa de les infraestructures del transport. Aquesta Llei que ara publiquem és vigent des del dia 17 d’agost de 2009 i fou publicada al DOGC del dia 28 de juliol de 2009.

Així, aquesta Llei s’inscriu en una política més àmplia que aspira a cobrir pels diferents àmbits de les infraestructures un marc legislatiu adequat, actualitzat i vinculat al desenvolupament estatutari, un instrument de planificació corresponent a cada sector i una estructura empresarial per donar resposta als requeriments establerts en el marc legislatiu i de planificació. La seqüència llei, pla i empresa es repeteix en el cas del ferrocarrils, dels ports i dels aeroports. El desplegament legislatiu individualitzat té, en l’àmbit de la planificació,  un paraigua general en el Pla d’infraestructures del transport que és el text refós del Pla d’infraestructures del transport terrestre de Catalunya, del Pla de ports i del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya, avui tots tres vigents.

És en aquest marc que hem de situar ara aquesta nova Llei, que deroga les dues lleis vigents anteriors d’aeroports i d’heliports respectivament, i incorpora els principis de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 pel que fa les competències en matèria d’infraestructures aeroportuàries. És cert que, com en el cas dels ports també amb els aeroports, es manté el principi competencial que reserva a l’Estat les infraestructures d’interès general. Però de la mateixa manera, la pròpia llei estén les competències dela Generalitata tots els aeroports de Catalunya, siguin d’interès general o no, en tot allò que ara o en el futur pugui pertocar.

De forma general podem afirmar que la Llei desplega les competències del Govern i les concreta, simplifica els mecanismes d’autorització de nous aeroports o heliports, crea l’instrument general per a la gestió de les competències atribuïdes, determina els mecanismes concrets per fixar la gestió de cada infraestructura, estableix l’existència d’un registre de les infraestructures i aborda els principis bàsics dels drets i dels deures dels usuaris.

De forma concreta podem dir que les grans novetats de la Llei són, d’una banda, les eines de planificació i, de l’altra, les de gestió.

En el terreny de la planificació ja queda dit que el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya planifica, programa i jerarquitza una xarxa que s’ha d’adequar a les necessitats bàsiques que en matèria de navegació aèria ha de tenir Catalunya, sempre en termes comparatius a la demografia i característiques d’altres països i regions europees que, en aquest camp, ens orienten en relació amb la densitat i característiques de les instal·lacions necessàries i també als mecanismes de gestió corresponents. El Pla, doncs, planteja en termes realistes un horitzó raonable per al futur de la navegació aèria a Catalunya i preveu, com ja és conegut, incrementar el parc d’aeroports de Catalunya amb el nou de Lleida-Alguaire, el dela Seud’Urgell, un a les terres de l’Ebre i el futur aeroport corporatiu que el Govern ha decidit impulsar a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena.

Per altra banda, la Llei simplifica els tràmits per a l’autorització administrativa de la construcció d’un nou aeroport i crea la figura del Pla director urbanístic aeroportuari com a síntesi i refós de les dues figures vigents fins ara, el Pla especial i el Pla director.

En el terreny de la gestió es crea l’ens públic Aeroports de Catalunya, que substituirà l’empresa Aeroports Públics de Catalunya que ha assumit unes responsabilitats de transició, justament a l’espera del Pla i de la Llei d’aeroports. Aquest nou ens tindrà com a funcions principals les de dirigir, gestionar i administrar els aeroports que se li encarreguin, contractar les obres de construcció i conservació, estudiar i avaluar les necessitats estratègiques de futur, coordinar tots els aeroports de la seva competència, fomentar el transport aeri i captar rutes i comercialitzar ofertes amb la finalitat de fer més competitiu el conjunt del sistema aeroportuari català, promoure les activitats formatives vinculades amb el sector, i definir i percebre taxes i cànons relacionats amb els actes i els serveis aeroportuaris.

És des de Aeroports de Catalunya que es facilita la creació de societats gestores de cada aeroport amb participació del món local i  empresarial, amb el manteniment de la majoria per part d’Aeroports de Catalunya. Però la societat gestora de cada aeroport pot optar per un model de gestió directa de la pròpia societat o pot triar el camí de la concessió d’aquesta gestió a una empresa especialitzada i del sector institucional o privat.

Finalment, la definició dels drets i dels deures dels usuaris i usuàries determina la clara voluntat del Govern d’assolir uns nivells d’excel·lència en la prestació del servei, en el seu control i en la preservació dels drets individuals dels usuaris fins a assolir un principi de proximitat en l’atenció que respongui als paràmetres que el Govern dela Generalitates proposa d’aplicar a tots els serveis públics.