Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio”, amb Manel Fuentes  

Creu que hi ha una justificació per a l’impagament del que l’Estat deu a Catalunya de la DA 3a de l’Estatut?

Jo crec que l’única justificació no explicada seria que  la manca de diners a la caixa ho impedís, perquè si no no n’hi ha cap perquè aquests són diners compromesos, deguts, vençuts i dit, una i una altra vegada, que en compliment d’aquesta DA 3a, acordada des de fa molt de temps,  que s’han de pagar. I s’han de pagar perquè són diners que el Govern havia d’haver gastat en infraestructures a Catalunya l’any 2008 i no ho va fer. I no ho va fer per manca de projectes, per incapacitat de tramitació de la licitació d’obres o fins i tot podríem dir que per manca de voluntat política, no ho sé, però en qualsevol cas, la vàlvula de seguretat que tenia el sistema de finançament era “si no et gastes tot el que hem acordat que et gastis a Catalunya en infraestructures, farem una liquidació que, passats dos anys, hauràs de pagar-me perquè jo pugui destinar aquests diners a allò que em convingui més”.

Doncs ja veu perquè serveix això, senyor Nadal…

Home, jo crec que serveix per a una cosa molt important. Com que les administracions públiques no poden fer mai fallida, és evident que un deute apuntat es paga tard o d’hora.

Això valia abans de veure el que ha passat amb Grècia…

No, no. Fixi’s bé. Li parlo d’una experiència de fa molts anys, i a vegades la Història no serveix per res, però com que sé que en això es repeteix serveix per molt. Hi ha ajuntaments que per a continuar donant determinats serveis endarrereixen el pagament, posem pel cas, a les companyies elèctriques o a les companyies que fan la neteja viària un o dos anys. Hi ha comunitats autònomes que endarrereixen el pagament de la despesa farmacèutica un o dos anys, això serveix pel que serveix, però el que és evident és que tothom qui té un paper que diu “et dec això”, sap que tard o d’hora cobrarà.

Vostès de moment fan costat al Govern

No de moment, jo vaig ser ridiculitzat quan vaig dir que es podia portar el Govern (de l’Estat) als tribunals, i ho vaig dir abans que ningú. I la via legal finalment s’ha imposat quan no hi havia cap altre camí, tot i que hi ha partits polítics que diuen “han d’exhaurir la via política”.

Qui el va ridiculitzar a vostè?

Gent, inclús del Govern dient: “Apa on va aquest ara amb això de dir que això es pot reclamar per via judicial”. Doncs mira, requeriment prev, contenciós administratiu  i ja hi som!  Vol dir que no devia ser tant descabellada la idea que vaig llançar ara fa 6 mesos quan parlàvem d’un altra tema.

Parlava dels 1.250 milions del Fons de competitivitat?

Exactament.

Però vostè sap que en aquest cas la Llei diu que es poden avançar o no… i hi ha un termini fins al 2013

El sistema era diferent perquè hi havia unes bestretes i un sistema de pagament anticipat que s’havia mantingut vigent fins a aquell moment. I jo vaig dir: “Escolta, fem un requeriment, fem-ho per via legal”. I va ser considerat un despropòsit.

És que per la via legal, senyor Nadal, el Govern espanyol podia dir, i vostè ho sap, que podien pagar fins al 2013. En el cas d’aquests 759  és diferent…

No exactament. A veure, aquests 759 són més deguts perquè són vençuts. Però els altres també perquè hi havia uns antecedents,  hi havia una lletra petita dels acords que permetia… Quantes vegades no es va als tribunals per discernir la interpretació dubtosa dels preceptes legals? Doncs també hi havia aquesta oportunitat.

Jo en limito a dir que en el seu moment jo vaig apuntar la via judicial i algú em va posar a “caldo”

Pels 1350 no pels 759…

El procediment per la reclamació és exactament el mateix, i el fonament legal per reclamar també seria el mateix, i la possibilitat d’obtenir una resposta positiva és veritat que és més clara ara que en aquell altre cas.

Una altra cosa, el Govern va paralitzar ahir l’enviament de 300 caixes més dels papers de Salamanca. Vostè com ho valora? I com queda la política i gairebé li diria la relació del PSC amb el PSOE?

Ho valoro negativament, i ho valoro ja com un fet terminal d’un govern que ja no està pràcticament ni en funcions perquè ja s’han constituït les Corts Generals. Pel que fa a l’enviament de documentació de Salamanca, crec que val la pena fer un matís. Cap altre Govern d’abans no havia enviat ni un sol paper, de tal manera que aquest Govern, que ara ens escatima aquestes 300 caixes, s’emporta a casa seva, d’entre els pocs mèrits que deu tenir, el petit mèrit d’haver enviat  totes les altres que ha enviat. Ara, que és impresentable fer això que ha fet ara? Sí.

Jo penso, malpensant, que  tant els 759M€  com les 300 caixes són un regal dels déus al Partit Popular perquè pugui quedar bé amb Catalunya abans d’hora. Cosa que a mi no m’agrada que hagi fet el PSOE però si serveix perquè el PP comenci a quedar bé amb Catalunya i perquè Catalunya rebi allò que li toca, a mi m’és igual el procediment.

Ara parlarem amb el senyor Millo i li ho preguntarem. Per cert, vostè es va adreçar a ell dient-li “Ministro, ministro”

Això va ser ahir. El senyor Millo acabava de fer la roda de premsa i jo entrava a fer la que tocava al nostre grup i el vaig veure fent un off the record i vaig pujar a la tribuna i sabent que els micros estaven en marxa i les càmeres a punt vaig dir-li a través dels micròfons: “Ministro, ministro, por cierto, ¿qué hay de Jorge, qué vamos a hacer con él?

Una petita maldat seva…

Però maldat d’aquelles que ens podem permetre i que no desvirtuen el sentit de la cortesia política al costat de la confrontació política.

Tornem-nos a posar seriosos, senyor Nadal, perquè li pregunto com queda el PSC davant d’aquest PSOE

El PSC queda bé perquè té un congrés a punt en el qual tots els candidats tenen clar que ha de marcar distàncies, que ha de renegociar la relació amb el PSOE i que  el PSOE respondrà dels seus actes i respondrà allà on sigui. I el PSC replantejarà les coses i tots els candidats, des de l’Àngel Ros al Joan Ignasi Elena i també molt concretament en Pere Navarro en la seva conferència de Terrassa d’abans d’ahir va dir “volem avançar cap a una relació de major sobirania amb el PSOE”. Doncs ja està.

Vostè avui voldria tenir grup parlamentari propi? Avui, després de veure el que ha passat

El que voldria és tenir l’autonomia suficient com per  votar en cada moment allò que més ens convingués i el PSC té més clar cada dia que el que més li convé és votar d’acord amb el seu programa  electoral per a Catalunya en el que Catalunya és la màxima prioritat.

Ja està?

Sí, cada vegada voldríem tenir més autonomia per votar diferenciadament quan els altres pensessin que cal votar una cosa diferent.

O sigui, no tenen autonomia, ho assumeix?

Tenim menys autonomia que si haguéssim votat diferent, és cert.

Si voleu escoltar-les cliqueu aquí.