El Punt, edició comarques gironines

El passat 18 de desembre la Comissió d’Urbanisme de Girona informava favorablement el nou Pla General de Girona. Ara queda pendent l’aprovació per part de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya del darrer informe que, elevat al conseller i prèvia presentació d’un text refós, permetrà la signatura per part del conseller de Política Territorial i Obres Públiques de l’aprovació definitiva.

La Comissió de Girona va fer algunes observacions, cap de les quals no ha alterat el sentit de l’ordenació i la classificació dels sòls. Es tracta més aviat de precisions i reserves: ajusta el traçat del nou vial nord-sud en un punt mig entre els criteris de Girona i Salt, explicita més enllà de la ja garantida titularitat pública la reserva de terrenys per a l’ampliació de la plaça vila de Perpinyà i l’avinguda Josep Tarradellas, explicita les densitats de dos plans parcials, sense alterar el sostre total, indica l’ús dels equipaments que ja estan en funcionament i manté com a reserva els sòls d’equipament sense encara un ús definit, i trasllada un equipament privat d’un costat a un altre de la plaça  vila de Perpinyà. Pel que fa al traçat del tren, s’adequa el pla especial de sistema ferroviari a una clau de doble entrada per tot el tram del viaducte de tal manera que es descriu l’existència ara d’aquesta infraestructura i es respecta per després l’ordenació proposada per l’Ajuntament (és el mateix que es demana de fer per la presó) i s’incorpora l’únic traçat (ja obsolet) que ha tingut una tramitació pública, és a dir el famós bypass.

Algú ha volgut veure en aquest conjunt d’observacions un motiu suficient  de dubte sobre la viabilitat d’aquest Pla. Convé corregir i desmentir aquesta imatge i assegurar que aquest és un Pla òptim per al futur creixement equilibrat i sostenible de Girona i que la Comissió el va aprovar amb tots els  pronunciaments favorables.

És evident, però, que no n’hi ha prou amb aquesta afirmació de caràcter genèric i per això em permeto ara de resumir alguns dels aspectes del Pla que el configuren com la millor eina i la més ambiciosa per al futur de la ciutat. En benefici d’una explicació  sintètica enumeraré  aquest avantatges.

  1. Nova cartografia. Els serveis de l’Ajuntament, a través de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial, han produït la restitució nova de tot el territori de Girona i ho han fet amb tecnologia digital. Des d’ara, el plànol de la ciutat serà permanentment actualitzable i la qualitat de les informacions precisa fins a un nivell de detall sense precedents. Aquesta nova base cartogràfica no serveix únicament per al Pla general; revoluciona tota la tramitació d’informacions urbanístiques, llicències d’obres, llicències d’activitats, i proporciona materials del tot fiables per a qualsevol treball sobre el territori, el paisatge i la ciutat, amb incorporació sobre el plànol de dades fiscals i padronals.
  2. Una ciutat equipada. El Pla garanteix per al futur que Girona mantindrà i augmentarà el seu nivell de dotacions amb serveis i equipaments públics en una proporció sense gaire precedents en ciutats comparables. Els equipaments són a Girona l’expressió d’un objectiu de qualitat de vida, plantejat amb sentit igualitari i amb vocació de potenciar la cohesió social. El plànol d’equipaments impressiona.
  3. Set-cents mil metres quadrats més d’espais lliures. Noves zones verdes, boscos urbans, reserva forestal. La titularitat pública d’aquests sòls és la garantia de la introducció del sentit del verd en el paisatge urbà. La requalificació de la perifèria urbana, els sòls no urbanitzables i els terrenys de contacte amb la ciutat construïda només es podrà produir amb el reforçament del patrimoni natural. Patrimoni artístic i cultural a la ciutat vella i patrimoni natural a la ciutat nova, esdevenen així instruments de regeneració i canvi social.
  4. Participació i concertació. Aquest Pla té un ampli consens social nascut dels acords que incorpora sobre els que es fonamenten una part important dels canvis i les millores urbanes i de l’acceptació força generalitzada de les propostes que es formulen per al sòl urbà, i que incorporen, en molt bona mesura, el resultat de les informacions públiques.
  5. La millora del sòl urbà. El detall de l’anàlisi a partir de la nova cartografia permet una millora sensible en la previsió i definició dels paràmetres (fondàries, alçades, patis d’illa, alineacions)  del sòl urbà a través d’unitats d’actuació i de les propostes de millora que s’hi contemplen, en determinats casos, incrementen les possibilitats de dotacions i serveis.
  6. Un creixement ordenat, moderat i equilibrat. La previsió d’actuacions en el sòl urbanitzable es concreta sobretot en dues actuacions de caràcter residencial a Domeny i al pla de Salt. En tots dos casos s’afina moltíssim en la protecció del paisatge, la millora del medi, la dotació àmplia d’equipaments. Els límits del creixement són els marges necessaris  de la qualitat.
  7. Infraestructures suficients. Les actuacions que es preveuen atenen a una accessibilitat i mobilitat millorades però mantenen una dimensió de caràcter urbà que planteja la necessitat d’evitar el risc de la sobredimensió, o d’incrustar en l’àmbit urbà infraestructures de caràcter viari més carreteres o autovies que carrers. La requalificació de la ciutat es guanya fent sortir els carrers i no deixant entrar les carreteres que serveixen per connectar, però que no poden créixer i ocupar sòl de forma exponencial.
  8. Una ciutat de serveis. El Pla configura amplíssimes possibilitats de nous serveis. En un societat  cada cop més terciaritzada, la perspectiva de nous hotels, aparcaments, residències o centres mèdics és la garantia que donarem opcions a reforçar el nostre sistema d’equipaments privats i públics, en un entorn i una qualitat ambientals sense gaire precedents.
  9. Una Universitat competitiva. El Pla obre la porta a la segona etapa del creixement de la Universitat de Girona: el parc científic i tecnològic; un espai per a la recerca, la innovació, les noves tecnologies, l’experimentació i les indústries de punta. El futur truca a la porta i s’estén de Montilivi cap a la Creueta amb un nou vial que uneix Palau i el campus amb les ribes de l’Onyar , un nou parc, i el parc científic, a peu de la C. 250 desdoblada (la nova carretera de Quart per Emili Grahit).
  10. Una ciutat sostenible: a punt per participar en l’ordenació de l’espai metropolità, i impulsar-la.

El Pla és ambiciós, és possible, es pot pagar, fa que la ciutat maduri, reforça el projecte i model que es proposa, i deixa la ciutat a punt per a un futur integrat i solidari amb els pobles de l’àrea urbana.

Quan aquest Pla acabi el seu període de vigència i s’hagin executat totes les seves previsions, s’hauran dissipat tots els dubtes. Ara convé aviat l’aprovació definitiva. Contra els que opinen que aquest Pla  podia esperar convé recordar que la ciutat no podia esperar més.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.