Entrevista a Cronica.cat

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat afirma amb rotunditat en aquesta entrevista que dins del PSC no hi ha ‘corrents interns’ i que el conseller Castells no és més catalanista que ell pel fet que un vagi a les llistes del partit i l’altre, no.

 

 

Com valora la possible pujada d’impostos que proposa José Blanco?

És que no la vull valorar. Tots els anuncis fets en declaracions no formals és molt complicat de valorar-los. Si se’m pregunta si jo estic d’acord que un país modern ha de tenir una fiscalitat adequada als serveis que proporcionen des de l’administració pública? Doncs sí. Espanya i Catalunya tenen una fiscalitat tal que concordi amb el nivell de serveis públics que presta l’administració pública? Doncs potser no.

No seria doncs, com s’afirma, la solució a la retallada de les infraestructures?

Jo crec que relacionar fiscalitat i infraestructures voldria dir apujar impostos per fer més infraestructures. Les infraestructures són un mitjà i no un fi. Està bé que se’n faci, ni més ni menys que les estrictament necessàries i crec que, a més a més, Catalunya pateix un dèficit en infraestructures important. A Catalunya se n’han de fer més de les que s’estan fent.

Vostè parlava de dèficit en infraestructures a Catalunya. Justament per aquest motiu, aquest cap de setmana s’han manifestat els veïns de Montblanc.

Aquesta és una qüestió concreta d’una autovia molt estratègica, que és la de Valls-Montblanc, que el ministeri ha rescindit o ha anunciat que rescindiria. Pel que vaig veure, tampoc va ser una manifestació molt massiva.

Potser sí. Però van dir que serien insistents i es mantindrien ferms en la protesta.

Tampoc voldria sobre-dimensionar la manifestació d’ahir. Tot i que estic d’acord que aquesta és una obra estrictament necessària.

Com creu que acabarà la promesa del Govern Espanyol de pal·liar la retallada en infraestructures?

No ho sé. Ara hi ha oberta una escletxa de possibilitats de recuperar-ne alguna, però hem d’acabar de veure de quina manera es concreta.

S’ha contradit el Govern espanyol en aquest sentit? Primer va assegurar que Catalunya era la comunitat menys perjudicada per les retallades, i fa uns dies va pronunciar-se en sentit contrari.

Però no ho va dir per Catalunya, ho va dir per tot Espanya. No és que Catalunya sigui la menys perjudicada; sinó que, perquè ens toca, és la comunitat en què s’estan fent més obres. Hi ha contradicció en l’acció de govern? En el fons és igual. Primer la gent va dir: “Quin error parar les obres”. I ara que diuen que en pararan menys, què s’ha de fer? Criticar que on van dir A ara diuen B? O ens hem d’agafar a l’oportunitat que ens estan dient que es desdiuen del que van dir?

Prefereix obviar les formes i aprofitar l’oportunitat, llavors?

Agafar el que hi ha i considerar que tothom és amo de les seves paraules però que al final el que compta són les coses que es fan i les que no es fan. I jo vull que se’n facin més de les que es fan.

I no creu que aquesta rectificació pot donar una imatge de govern de Madrid de poca seriositat?

Això és una altra història en el terreny del subjectivisme. Però la gent que criticava el Ministeri i el Govern espanyol perquè havia fet tants retalls, ara els critica per la rectificació. No perquè estigui en contra de la rectificació, sinó pel que representa dir ahir una cosa i avui dir-ne una altra. Doncs, en fi, jo no sóc el govern espanyol i, per tant, no vull jutjar. Simplement dic que corregir és de savis, si és que hi ha hagut una correcció, que encara no ho sabem.

Parlant de l’Estatut, confia en la voluntat de l’executiu de Zapatero per desplegar les competències que van quedar escapçades després de la sentència del Constitucional?

El que ha de fer el govern espanyol amb el govern català és recuperar l’Estatut que la sentència ha mutilat. Aquí el que es tracta és que cada pas que es faci, sigui de forma prou conscient i segura i que sigui un pas segur.

De moment, però, només s’han produït contactes formals amb Zapatero i Chaves que no han servit per concretar res.

La qüestió és avançar amb seguretat. Les converses i les bones paraules s’han de concretar en fets tangibles. Això vol dir acords en la reunió bilateral, lleis, decrets, publicacions al Butlletí Oficial de l’Estat, etcètera. Quan sigui el moment ho jutjarem, però no abans. Està encaminat i està orientat. El president Montilla ha parlat a fons amb el president Zapatero i crec que hi ha un camí orientat perquè això sigui possible. Però, ja ho veurem.

Justament fa uns dies la consellera Tura deia que se sentia decebuda del govern de Zapatero, hi està d’acord?

Jo no opino sobre això. No opino sobre les declaracions dels meus companys de govern, ni sobre altres governs. Jo em dedico a exigir, negociar i reclamar al govern espanyol, però no el jutjo. I espero que no em jutgin ells a mi.

Doncs parlem del PSC. La sentència de l’Estatut ha revifat el debat sobre la necessitat o no que el PSC tingui un grup propi al Congrés espanyol. Què en pensa?

El PSC ha dit fort i alt que no vol i no pot admetre que Catalunya sigui maltractada i que el que volem és exercir el nostre autogovern amb la màxima capacitat. I l’única manera de fer-ho és aconseguint que ens votin desplegaments estatutaris aquells que ho poden convertir en una majoria parlamentària a les Corts generals, que és el PSOE. Dins del PSOE hi ha 25 diputats que són del PSC. Val més que sumin que no pas que se separin. I encara que provinguin de llocs diferents, l’important és que acabin sumant.

Considera que el PSC va fer bé, doncs, de votar a favor de la resolució sobre la sentència del Constitucional que proposava el PSOE?

El PSC ha pactat amb el PSOE, per primera vegada a la història, una resolució a iniciativa del PSC. Aquesta resolució inclou elements de la declaració del president Montilla, elements del preàmbul de l’Estatut i elements de la resolució del debat parlamentari. Els altres partits van optar per presentar directament el preàmbul de l’Estatut. El resultat d’això, que s’ha volgut presentar com “El PSC trenca la unitat”, és que tots els partits catalans trenquen la unitat i impedeixen que cap resolució fos aprovada. El no voler els vots del PSOE, perquè alguns partits els consideraven contaminats d’espanyolisme, va fer que finalment cap de les resolucions que es van presentar sortís aprovada. Hi això ho van aconseguir CiU, ICV i ERC votant amb el PP.

També se n’ha fet la lectura que els diputats del PSC no van seguir les directrius de Montilla al Parlament

És que el president de la Generalitat no va pas dir que s’hagués de fer d’aquesta manera. Insisteixo, algú ha fet l’anàlisi del contingut de la resolució que va fer el PSC amb el PSOE sobre si s’hi incloïa la declaració del Parlament? Aquest és el problema, que el debat polític a Catalunya es fa a base de titulars. I jo per això no vull dir segons quines coses.

En culpa als periodistes?

Jo només dic que la política a Catalunya és fa a partir de la superficialitat dels titulars. I els titulars els fan els polítics, no els mitjans. Però jo no et donaré un titular sobre el grup parlamentari.

Llavors tampoc no farà cap valoració de la renúncia de Castells a presentar-se a les llistes?

No, en absolut. Sobre el conseller Castells he de dir una cosa. Jo em tinc per amic personal del conseller Castells i respecto moltíssim la seva decisió. Crec que ell també és amic meu i que em respecta a mi. Per tant, l’un de l’altre no tenim res a dir. El que a mi em va posar en alerta, no respecte el conseller Castells, va ser quan un periodista que em va fer una entrevista em va dir: “Escolti, el conseller Castells ha dit que no va a les llistes. I vostè ha dit que va a les llistes. És que vostè ja no és del sector catalanista?”

I vostè va respondre que tot el PSC és catalanista.

Exacte. Només faltaria! La frontera per mesurar el catalanisme del PSC no es pot marcar per unes llistes del Parlament de Catalunya, que poc o molt, incorporen 135 persones. Perquè les organitzacions, els partits, les nacions, les institucions es mesuren pels que hi van i pels que no hi van. És la suma de tot. Per tant, no hi ha cap diferència, ni té perquè haver-n’hi, entre el catalanisme del conseller Castells i el meu pel fet que ell no va a les llistes i jo, sí.

Per tant, no creu que hi hagi diferents corrents interns dins del PSC?

Jo crec, sincerament, que no.

Desmenteix, doncs, que, tal com s’ha dit darrerament, hi hagi un sector liderat per Carme Chacón i un altre per Montserrat Tura?

Pel que jo conec el partit, avui no hi ha tendències organitzades dins del PSC. I és molt difícil estructurar-ne una a partir dels posicionaments personals de diferents líders. I ni l’una ni l’altre de les que has dit sembla que estiguin en disposició de moure allò que de veritat és el nucli central del PSC, molt directament vinculada al president Montilla.

Que no hi hagi moviments organitzats no vol dir, però, que dins del partit hi hagi persones que se’n desmarquin ideològicament. Ferran Mascarell, Ernest Maragall en són un exemple. 

Les opinions de les persones són lliures. La capacitat de les persones de convertir les seves opinions personals en opinions compartides per grups de gent fins a formar una tendència són igual de lliures, però han sumar. I el que jo dic és que internament en el PSC el contrast d’idees i opinions no es tradueix en la capacitat de crear tendències internes.

Des del seu punt de vista, què creu que és més factible, una Catalunya independent o una Espanya federal?

Jo crec que a hores d’ara, una Espanya federal.

Estaria, llavors, d’acord, amb les paraules de Montserrat Tura que deia que Espanya serà federal o no serà?

Això és una frase de Torras i Bages adaptada al federalisme. L’original diu “Catalunya serà cristiana o no serà”. Però això forma part del que dèiem, de la síntesi del titular. És evident que el futur d’Espanya està en el reconeixement de la seva pluralitat. I si no és així, cada cop s’estrenyerà més el marge per fer possible la convivència dels pobles d’Espanya.

Què votaria en un referèndum per la independència de Catalunya?

A hores d’ara faria ús del caràcter secret del vot. Això sí, si la convocatòria del referèndum fos reglada em consideraria amb l’obligació moral d’anar a votar.

Si voleu veure l’entrevista publicada  cliqueu aquí.