El Punt Avui

Cada vegada que em cau a les mans un llibre o un article escrit per un alcalde, el cap em duu a un record entranyable de Josep M. Recasens i Comes, que fou l’alcalde de Tarragona el 1979, i que ja tenia darrere una àmplia bibliografia sobre la seva ciutat i sobre el seu territori, els orígens, les fonts, l’aigua, l’organització municipal, el funcionament del corregiment o la Guerra del Francès. Una tasca que li venia d’abans, que continuaria mentre fou alcalde i que va seguir fins al seu traspàs recent.

Que un alcalde escrigui em sembla un exercici saludable i si a més es tracta d’alcaldes amb ofici, amb una feina que ve d’abans i que seguirà després del seu mandat democràtic, em sembla una qüestió necessària i positiva per remarcar la transitorietat del càrrec públic. Trobaríem molts casos de polítics que escriuen i en la nostra història recent hi ha exemples d’alcaldes-historiadors. N’esmento un de cada punta del país, només a títol d’exemple. D’una banda, Pere Muñoz que ha estat alcalde de Flix i que ha escrit i publicat llibres sobre les terres de l’Ebre, el riu, l’economia i la història i el seu municipi; de l’altra, Rosa Maria Moret, mestra, que ha escrit diversos llibres sobre municipis i realitats històriques de l’Alt Empordà i que ha estat alcaldessa de Rabós d’Empordà.

Sé que esmentant aquests noms puc ser injust de silenciar-ne d’altres. Però volia només obrir l’article sobre aquest tema amb una referència personalitzada abans d’entrar en els llibres i els alcaldes o alcaldesses que m’han suggerit l’article.

En primer lloc, Llorenç Ferrer Alòs, alcalde de Navarcles, que ha publicat recentment Eines i feines de pagès (Brau, 2013). Un llibre amb fotografies i dibuixos excel·lents, una guia per al món rural, un inventari dels canvis tecnològics i de la significació de les feines del camp, de l’evolució dels conreus i en definitiva una eina, també el llibre, per entendre la vida a pagès. El camp, el bosc, el transport, el secà i el regadiu, transiten pels ulls i la mirada igual com el repertori de les diferents eines per les diferents feines i la referència als centres i museus on podem trobar una mostra física d’aquest repertori. Amb anterioritat, el mateix Ferrer Alòs havia escrit sobre els Pagesos, rabassaires i industrial de la Catalunya Central (s. XVIII-XIX) (1987)  o, més recentment, sobre Hereus, pubilles i cabalers. El sistema d’hereu a Catalunya (2007).

En segon lloc vaig pensar immediatament amb Maria Soler Sala, perquè en alguna ocasió visitant Abrera, d’on és alcaldessa, m’havia parlat de la seva feina d’historiadora i de professora a la Universitat de Barcelona, i perquè la Rosa Lluch també me n’havia parlat. Des de treballs monogràfics sobre Abrera mateix com L’església de Sant Pere d’Abrera. Estudi històric i arqueològic. (2000), passant per llibres de divulgació o instrumentals (Atles, diccionaris i cronologies) fins a un treball molt més especialitzat entorn del feudalisme i la nucleació poblacional al comtat de Barcelona i, singularment vinculats amb la seva tesi doctoral sobre Els espais d’intercanvi. El mercat en el procés de gènesi i consolidació del feudalisme al comtat de Barcelona (segles IX-XIII) defensada l’any 2003 a la Universitat de Barcelona.

I, finalment, amb un registre més novel·lat però clarament en el terreny de la novel.la històrica em vull referir, i amb un afecte gironí ben especial, a l’alcalde d’Olèrdola, Josep Tort  Miralles, que ha dedicat un llibre a Mir Geribert. El príncep rebel  (2012), una novel·la sobre una època convulsa, dominada en molts aspectes per la potent i brillant personalitat d’Ermessenda de Carcassona (vet aquí la connexió gironina), i caracteritzada per les tensions entre una nova noblesa emergent i el vell poder militar i jurídic del comte. Mir Geribert, el príncep d’Olèrdola, allunyat de les velles estructures de la Catalunya Vella es mourà en terra de frontera amb una flexibilitat rebel que posarà en dificultats el sistema establert que qüestionarà sovint. Un llibre molt atractiu.

Alcaldes que escriuen, amb ofici i no, escrits de circumstàncies. Només alguns exemples. Ara que un cop més el poder des de dalt vol posar en entredit el pes dels governs locals és bo que retem un homenatge a tots aquells que escriuen sobre el seu país i el seu territori, que mantenen un ofici, i governen exemplarment pobles i ciutats.

 

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.