Diari de Girona

 Fa alguns mesos vaig escriure sobre l’efecte positiu que em feia la tanca d’obres del Col·legi Joan Bruguera i l’enderroc de la planta afegida. Ara confirmo del tot i amb gran alegria aquella impressió. Ja s’ha tret tota la tanca d’obres i la pedra i el rajol polits i netejats li tornen a l’edifici el sabor primigeni. Fins i tot els edificis nous compleixen amb respecte i eficàcia el seu propòsit. Es distancien prudentment de l’edifici històric que apareix com exempt i acompleixen funcions ben definides de comunicació i serveis al cos enganxat a la mitgera de la Gran via, i d’espais polivalents a l’edifici nou del carrer Artillers. Només cal a primers de setembre veure el retorn optimista i esperançat dels infants a les aules de la civilització i la cultura. L’educació ben dotada és una condició indispensable. Així ho van entendre els gironins de principis del segle XX i així ho haurien d’entendre els gironins de principis del segle XXI.

Tot resseguint la Gran Via ens adonem que també es troba en fase molt avançada i ja sense entrebancs a la vorera la casa nova contigua a la casa Gispert-Sauch de la cantonada Gran Via amb Alvarez de Castro. Rafel Masó respiraria tranquil com respira aquesta casa emblemàtica que ha vist créixer al costat un edifici nou. No gosaria jutjar la nova arquitectura. Aprecio només que el queixal que s’ha deixat per tal de respectar l’obra d’en Masó funciona, crea una nova façana en el retorn del nou edifici i no interfereix per res amb la casa d’en Masó que necessitava respirar per aquest espai per tal de ser interpretada correctament com a fórmula de tancament d’una cantonada que pivota tota sobre l’arc de pedra que fa de pas esbiaixat entre els dos carrers.

Entrant més al cor del Mercadal havia maleït una i mil vegades les obres de la cantonada del carrer Perill i el carrer Obra. Em molestaven les teranyines anàrquiques de fils i pals de telèfon i electricitat i m’irritava una visió poc edificant d’aquell sector de la ciutat en un punt de pas freqüentadíssim entre la central del Molí, el Museu del Cinema, l’església del Mercadal i l’antiga plaça del Mercadal. Feia uns quants dies que no hi havia passat. S’ha acabat. Tot en ordre, net, polit, desembarassat; cases acabades, carrers nets.

El Museu recupera la prestància de la seva façana i es fa més accessible sense obstacles pels que vulguin admirar el seu contingut.

Però l’alegria màxima, la satisfacció urbana més evident s’ha produït el cap de setmana passat a les voltes d’en Rosés. Finalment torna a haver-hi voltes; finalment la vista  recorre des del carrer Mercaders i la plaça de les Castanyes, tota la tramada de voltes fins a la Cort Reial. Me n’alegro personalment perquè podré refer amb naturalitat un recorregut habitual. Però me n’alegro sobretot per la carnisseria Jordi, la papereria Jordà, els Teixidor, la Lon d’Enagos, cal Ros i l’Anna de la floristeria; com me n’alegro també per totes les botigues de la plaça de les Castanyes que també han vist com s’acabava la bastida de les obres de la façana de la farmàcia. La mateixa farmàcia, la floristeria, una galeria de fotògrafs, tres botigues de roba, l’or vell, una agència de viatges, un taller de restauració. Tots tindrem així un estiu més normal; més net, més obert, més clar, més optimista. Amb un optimisme que haurem de transmetre a tots els amics del carrer Mercaders i del carrer Abeuradors que encara no poden celebrar l’acabament de les obres d’aquella cantonada. En tenen per més temps, però arribarà el dia i ho podran celebrar plegats. De moment al carrer Mercaders, la gran notícia és el nou gran espai, lluminós i feliç, en què s’ha convertit l’antic aparador de ca l’Escatllar i encara més antiga seu del banc Hispano-Americano.

No tinc per costum parlar en els meus articles d’aquestes coses tan properes, però m’hi he trobat quan he vist l’alegria espurnejant en els ulls de molts veïns. És una alegria que compartim ciutadanament. La relació potser massa prolixa d’establiments comercials no és innòcua. Em serveix per a remarcar com amb molt d’esforç i no sense dificultats, la vitalitat de l’activitat econòmica no es perd i la confiança en aquest entorn urbà ple de vida es manté per un futur millor.

Si voleu veure l’edició en paper cliqueu aquí.