«Sóc un assidu intermitent a les xarxes socials. Miro de fugir de la immediatesa política i de la picabaralla eixorca. M’ha agradat sempre transmetre sensacions, emocions, estats d’ànim. Sovint em canso i obro llargs parèntesis intranscendents. Alguna vegada m’han retret un to massa poètic, però reivindico el dret i la llibertat de triar els temes i de sospesar la tria del mots i els pensaments.

Els primers dies de confinament van ser un exercici d’introspecció, d’una vida diferent. El temps en suspensió em va convidar a prestar més atenció a Twitter. Ve’t aquí, doncs, la tria dels dies que van del 12 de març al 17 d’abril. És un polsim de temps, unes gotes d’un destil·lat singular. El confinament, més enllà de tots els drames, va posar pausa a les nostres vides. Les angoixes sovint es donaven per descomptades.

Us en faig un tast, poc més d’un mes, i això que aviat farà ja un any de tot plegat.» […]

Podeu llegir l’article complet clicant aquí