Entrevista al programa “El matí de Catalunya Ràdio d’estiu”

El senyor Nadal ens escolta des dels estudis de Catalunya Ràdio a Girona. Està de vacances encara, senyor Nadal?

Jo faig sempre mitges vacances, vol dir que hi sóc i no hi sóc, però que procuro ser-hi sempre.

Intervindrà vostè al  Parlament la setmana vinent durant la compareixença dels consellers sobre el PIRMI?

Molt probablement ho farà la diputada Eva Granados, però veurem com es desenvolupa el debat i el que sí que direm i el que està molt clar és que sona una mica ridícul sentir parlar el conseller Recorder ahir de suposats receptors del PIRMI que estan a determinats països africans, això que ho diguin als que estan fent cua a Palau de Mar o a les diferets delegacions del Departament de Benestar i Família arreu de Catalunya i que encara no han cobrat.  Vull dir que la persecució del frau no té res a veure o no hauria de tenir res a veure amb la percepció d’un dret reconegut per una llei, que la gent ha estat cobrant tradicionalment a primers de mes, com tothom cobra la nòmina. Provocar una crisi general de percepció d’aquesta renda a les persones que la cobraven, deixant-los sense cap explicació a primers d’agost, i després anar progressivament explicant que a partir d’ara es pagarà amb taló és un disbarat, perquè és una provocació innecessària. La gent que ho passa malament necessita tenir els diners a primer de mes.

El factor sorpresa no era necessari

De cap de les maneres. La persecució del frau, el control de les irregularitats s’hauria de fer de forma continuada. Es pot fer al llarg del mes. En la filosofia de la PIRMI hi ha programa que diu que la persona ha d’estar localitzada i se l’ha de poder tutelar i seguir. No veig com aquest invent, que va ser un bon invent, sigui distorsionat afectant greument milers de famílies que han estat sense cobrar.

Van detectar irregularitats.

No li puc dir. No és un tema que jo hagi portat i no tinc cap detall directe.

Només es persegueix frau quan no hi ha diners…

No, el frau es persegueix sempre. I la prova l’hem tingut aquests dies amb el frau fiscal. Fa molt de temps que es persegueix el frau fiscal i s’hauria de continuar perseguint. Tothom s’omple la boca d’economia submergida i aquesta s’ha de perseguir, no pas tancant les activitats sinó detectant les que no tributen, simplement, però només faltaria que per detectar les empreses que defrauden es tanquessin totes i es tornessin a deixar obrir quan haguessin comprovat qui està al corrent amb Hisenda. En fi, hi ha hagut un error i el més noble, el més valent seria seria reconèixer dir “d’acord, en hem equivocat, ho hem fet malament i tornem a començar. Perseguirem el frau, denunciem que hi ha gent que defrauda”,  amb això hi estem d’acord, però no podem estar d’acord a menystenir permanentment els  beneficiaris d’aquesta renda fins a considerar-los molt poca cosa per intentar justificar una mesura que ha estat equivocada de soca-rel.

Demanaran assumpció de responsabilitats i una rectificació.

Efectivament, ja ha estat dit aquests dies amb molta contundència i molta claredad. Aquest és un tema que vam exposar, per no dir destapar,  molt a primers d’agost, en una roda de premsa, concretament el 2 d’agost, l’últim dimarts de Govern. Jo mateix vaig llegir la carta del funcionari que havia comunicat als serveis socials dels ajuntaments  que canviava el sistema, i que estava penjada a la web del Departament però que no havia rebut ningú i que els ajuntaments es van trobar amb cues de gent que preguntava que què estava passant amb allò que s’havia estat cobrant amb tanta regularitat fins a aquell moment  i que s’havia deixat de cobrar.

Torno a insisitir. Separem les coses: hi ha qui enganya, sancionem-lo i retirem-lo de la llista, però els qui perceben perquè ho necessiten no els pots posar en la pressió de, a primer de mes, no poder pagar el lloguer perquè no han rebut el taló. Quan rebran el taló? Aquests dies crec que el Govern s’està preparant perquè quan hi hagi la compareixença dels consellers puguin dir que gairebé el 90 per cent ja han cobrat. D ‘acord, però la compareixença serà el 26 d’agost i són percepcions degudes a 1 d’agost. Exhibir ara un percentatge alt de gent que ha cobrat és una mica ridícul, perquè és insultant. La gent ja hauria d’haver cobrat el dia 1. Tot allò que sigui regulartizar al llarg del mes està bé, però se’ls enganxarà el mes següent  i encara no haurà arribat al 100 per cent.

Duran i Lleida i Recoder diuen que no haguessin acceptat transferència de rodalies. TALL RECODER: nosaltres no haguessim acceptat en aquestes condicions. Va ser un error la transferència de rodalies? 

De cap de les maneres.  L’error és mirar-se les rodalies com una cosa que no anés amb el Govern,  mirar-se-les des de fora i donar excuses de mal pagador. Vull recordar i recordo, solemnement, que el conseller Recoder, que és el que ara ha parlat,  bé que va exhibir l’R-8 amb totes les noves parades i circuits en la línia del Vallès, del Papiol a Mollet, amb error inclosos, però en tot cas va fer un do de pit i va dir “nosaltres que tenim la competència creem nous serveis i línies”. I bé que ha anunciat també el secretari de mobilitat  l’èxit de l’operació de la supressió de trens com a conseqüència de les obres de la cobertura de les vies de rodalies a l’Hospitalet. En fi, no es pot estar mirant-se les coses des del despatx de la conselleria, no entrar a fons al tema i no assumir competènciesque tens. “Ets l’amo, doncs fes d’amo! No vinguis amb històries, s’ha acabat!” Les inversions, que com que són en infraestructures van per una altre costat,  “exigeix-ne el compliment.” I pel que fa a les inversions en material mòbil jo crec s’estan complint puntualment. El govern actual va crear una ficció amb la transferència de rodalies, quan es va produir  fa més d’un any, i va dir “ni trens, ni vies…” i ha de mantenir aquesta idea. I la segueix mantenint, i això vol dir que no s’ha arremangat, no s’ha mullat ni  implicat, i no imposa dinàmica pròpia per rodalies. No va ser un error, l’error és mirar-s’ho des de la barrera i no implicar-s’hi a fons.

Altra cosa és, i faig un punt i apart,  que el Govern

[de l’Estat] estigui incomplint inversions en la infraestructura a través d’ADIF. Ho està fent, està incomplint. Està endarrerint els compromisos, però hem parlat de la cobertura de vies a l’Hospitalet, que és una d’aquestes inversions, que és urbanisme i circulació de trens alhora. Figurava al Pla de rodalies i s’està fent com tantes d’altres. Ara, s’estan  massa a poc a poc, executen menys del que havien dit, però una cosa és la titularitat de la infraestructura, que segueix sent de l’Estat pel que fa a la gestió, en canvi la circulació de trens és cent per cent competència de la Generalitat i en conseqüència l’han d’assumir i exercir.

I pel que fa al senyor Duran i Lleida, vull recordar que és el qui  en la Comissió bilateral darrera renuncia al traspàs de  Girona, Reus i Sabadell i accepta el model intermig de gestió individualitzada i autònoma d’aquests aeroports. I això no s’ha dit prou i ho hem de dir perquè si no ens vindran un altre cop amb la cantarella famosa de “hem de ser determinants i volem que transfereixin la totalitat de la infraestructura de l’aeorport de Girona, de l’aeroport de Reus  i de l’aeroport de Sabadell”. Explícitament el president de la  part catalana de la Comissió va renunciar al traspàs en benefici d’un sistema mixt de gestió individualitzada i autònoma amb un 51 per cent de la la societat de gestió d’AENA i un 49 per cent dels ens locals i del Govern de la Generalitat.

I quan sento el conseller Recoder dient apujarem i abaixarem tarifes, smira, de moment, com que no hi haurà  pressupostos fins després de les eleccions del 20 de novembre, la pujada de tarifes que el Secretari d’Estat de Transports volia fer, crec, en el Projecte de llei de pressupostos ja no serà aquest any, ja que serà el nou govern, sigui del color que sigui,  qui tramiti els pressupostos de 2012. Per tant, de moment, qui ens rescabalarà de les pérdues que s’estan produint als aeroports de Girona i Reus com a conseqüència d’una mala gestió dels acords amb una determinada companyia de baix cost?

Parlem del seu partit. Iceta és la millor opció per substituir José Montilla la Primer Secretaria? Vostè el considera la millor opció?

Això ho diran els delegats que participaran en el Congrés del proper mes de desembre. Aquest delegats seran elegits durant el mes d’octubre i, en aquell moment sabrem quina música fa el conjunt  els vuit-cents i escaig delegats que hi participaran. Aleshores sabre qui més, a part de Joan Ignasi Elena, opta a la elecció com a Primer Secretari.

Quina és la seva millor opció?

El que he dit és que Iceta està ben situat, sobretot partit endins. De cara a l’estructura orgànica del Partit, militants i simpatitzants. N’hi ha d’altres que també ho estàn fruit dels resultats de les darreres eleccions municipals? Per exemple, Pere Navarro o Àngel Ros? Sens dubte.  I així he esmentat els quatre noms que directa ment o indirectament s’estan  esmentant aquests dies. No hi haurà una radiació anticipada del Congrés.

Ros el veu més com a candidat a la Presidència de la Generalitat?

És una altra possibilitat. Angel Ros és una pesona que al seu municipi ha fet dues majories absolutes consecutives. És un actiu electoral.

Bon tàndem amb Iceta?

No ho sé. No sé, sobretot, com veure-ho ara, perquè tin la impressió que això segurament es produirà en dos temps. Perl que fa al candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el PSC convocarà unes eleccions primàries. Iceta ha dit que estaria bé que fossin unes primàries obertes. Jo no diré tant, simplement diré que el procés d’elecció de candidat s’orienta, perquè així està establert en els Estatuts del Partit, cap a unes eleccions primàries, doncs esperem a veure si hi ha eleccions primàries perquè hi ha més d’un candidat, com hi va haver a la ciutat de Barcelona. O no n’hi ha perquè només hi ha un candidat.

A vostè l’hem sentit, Montilla no. Com afecta tenir secretaria general interina. Han hagut de fer oposició feble?

No. La veritat és que com a primer i màxim responsable de l’oposició, quan em diuen que hem estat febles o ondulants, m’enfilo per les parets perquè recordo com ens estaven triturant abans de la investidura perquè dèiem que no la votaríem. I quan la vam votar, en segona volta algú va dir “Mira, aquests nois tenen un cert sentit de la  responsabilitat”, enperò d’altres van dir “Us heu venut molt  “barato”, els heu regalat la Presidència de la Generalitat”. En fi, qui en realitat els havia regalat Presidència havien estat els electors amb els seus vots i, això, a nosaltres ens semblava indubtable.

Llegir adequadament les dades de la societat és imprescindible per poder respondre com oposició. Vam ser radicals amb els pressupostos, i els vam dir “o suspeneu per un any el tema de l’impost de successions o per nosaltres no tindreu el vot favorable o l’abstenció per tirar-los endavant”. Van dir que no hi havia res a parlar i, per tant, mai hem negociat els pressupostos, perquè no ens hem assegut mai a parlar, digui el que digui qui sigui,  perquè ja d’entrada ens van dir que no a la nostra única condició que nosaltres havíem posat que era la de no suprimir l’impost de successions. Això que ara es diu, en relació amb la PIRMI, beneficiar els rics quan s’ha estat tan ben disposat a perjudicar els pobres en altres aspectes.

En la Llei d’acompanyament hi anava la modificació de la PIRMI, que la desnaturalitzava i obria la porta a aquest disbarat que es va produir a primers d’agos i que esperem que sigui adequadament rectificat. En canvi, quan es tractava de simplificar, escurçar, sistematitzar, racionalitzar, en definitiva de fer les coses més fàcils, per exemple de cara a la creació d’ocupació o d’empreses, vam dir que aquesta filosofia ens agradava. I en el cas d’aquesta llei òmnibus, que va estar mal feta d’entrada, vam dir que si la convertien en 4 lleis més una de la Corporació de Mitjans Audiovisuas, en total 5 lleis,  i ens acceptaven quatre idees generals de principi, ens hi podíem abstenir en la primera votació. I així vam facilitar la tramitació de les lleis en què s’ha convertit la llei òmnibus, no votant l’esmena a la totalitat que altres forces van esgrimir.

Alguna força ha dit que s’han quedat sols en defensa de l’estat del benestar, resulta, però, qui va aixecar la bandera del PIRMI vam ser nosaltres, després s’hi ha afegit tothom, cosa que em sembla fantàstica

Fins i tot el Partit Popular…

Efectivament, que no ha signat la petició de compareixença però sí que ha llegit la cartilla al s senyors del Govern.

En fi, la nostra forma de fer oposició és ser dur i contundent quan el Govern creiem que s’ho mereix i s’equivoca, som constructius perquè som opció de govern i naturalment, volem construir la nostra alternativa i convèncer la ciutadania de Catalunya que som partit amb cultura de govern.

Marge per negociar llei CCMA.

Jo crec que sí però com que havíem quedat en  l’acord d’investidura que la negociaríem conjuntament i de moment no l’hem negociada, perquè hi ha hagut una única convesa entre el Secretari de Presidència i el Grup parlamentari en la qual no es va concretar res. I l’entrada al registre del Parlament d’aquesta llei, en els termes que està redactada, no ens satisfà. Algú pot pensar que  si es tracta només de reduir el nombre de membres dels dos Consells és una qüestió de cadires i de sous, i per nosaltres és una qüestió de model.

TV3 i CATRADIO mereixen tractament singular per part del Parlament del qual depenen,  i cal una definició de quin model de televisió i de ràdio pública volem tenir a Catalunya, sens perjudici de les ràdios i televisions privades que s’estan creant i que van creixent. La definició d’aquest model la considerem imprescindible, per tant, o parlem de model o no  hi haurà res a negociar.

És que ha semblat que era una qüestió de cadires, senyor Nadal…

Justament per això. Com que han fet una llei en què  l’únic que apareixen són les cadires, nosaltres hem dit: u, no hi estem d’acord; dos, o poseu aquí dintre el moll de l’os del model de televisió i un contracte-programa que permeti la continuïtat d’aquest model que va crear el Govern de CiU de l’època, o no hi ha res a parlar. No per les cadires, que ens són una mica igual. Nosaltres som un partit que estem acostumats a tenir govern o estar a l’oposició. La professionalització de la política duta a l’extrem és negativa. Tothom ha de tenir una alternativa professional per dedicar-se a altres coses. Això no sempre és fàcil, però és molt saludable perquè la gent sàpiga que a la política s’hi està només si la gent t’hi vol i si la gent et vota. Els contractes en la política són temporals, per quatre anys i renovables només si el partit et proposa i la gent et vota.

Vol continuar en primera línia.

Jo tinc una edat, tinc 63 anys, fa  32 anys que sóc a primera línia, perquè fa 32 anys que em van elegir alcalde de Girona per primera vegada, però sense cap petulància vull recordar que François Miterrand va ser president de la República francesa que passava dels 70. Vull dir que puc estar o no estar en primera línia. Sóc catedràtic d’universitat, puc tornar a donar classes, m’és una mica igual, m’agrada la política, ara estic en primera línia i estic disposat a continuar-hi estant si  qui surt primer secretari del PSC creu que encara sóc útil.

Parlem d’eleccions generals. CiU parla de pacte fiscal. Què oferiran vostès, des del PSC a les generals?

Nosaltres oferirem allò que és propi del PSC, un model, unes idees, unes propostes, un candidat. Contraposarem candidat al candidat de la dreta, direm a la gent que ha de triar entre un o altre.

Una Carme Chacón que li sembla bé la retallada a l’estatut és prou ganxo electoral?

La Carme Chacón serà, probablement,  la cap de llista per Barcelona i la Carme Chacón jo crec que sap perfectament que l’Estatut que va votar el Parlament de Catalunya és una peça fonamental, avui oblidada per tothom i, no serem nosaltres els qui ens donarem de menys de l’Estatut quan justament aquí sí que ens hem quedat bastant sols en la defensa de l’ Estatut que va ser finalment aprovat  malgrat la mutilació del Tribunal Constitucional.

La questió és pacte fiscal ja ho és ara el sistema de finançament actual. Pacte fiscal solidari és  imprescindible. Més diners per Catalunya és imprescindible. Però siguem realistes, analitzem la liquidació de l’any 2009 veiem en què ha quedat el dèficit finalment respecte a les arques de l’Estat i avancem en un model de finançament que com que s’ha de revisar necessàriament  l’any vinent, ja hi som  pel tros. Per nosaltres revisar l’actual model de finançament, que té clàusula de revisió, és d’ofici, neix naturalment i estarem d’acord a revisar-lo.

 Tant Duran com Mas s’omplen la  boca de pacte fiscal però encara no han dit de què parlen exactament, crec  que  tots haurem de dir de què estem parlant. Si es tracta d’aquest consorci tributari que no s’ha creat i que ja estava previst a l’Estatut, que ha de permetre  l’existència  d’una mena d’agència tributària de Catalunya que es faci càrrec de la percepció dels impostos a Catalunya, nosaltres hi estarem d’acord, perquè en som, en part, pares. I el conseller Castells té molt a dir en aquestes coses.

Troba a faltar el posicionament més clar de Castells?

No. El conseller Castell ha fet una opció, tornar a la Universitat, passar a una segona línia, fer classes, ha fet alguna conferència, alguna d’elles citant títols famosos de conferències en defensa pròpia però també sobretot d’una política i d’un model i, per exemple, la que va fer al Cercle d’Economia va posar el punt sobre les I a moltes coses que s’havien anat dient i falsejant des de primers de gener

El sector catalanista queda disminuit sense Castells

No hi ha sector catalanista. perquè tot el PSC és catalanista. Acabem d’una vegada per totes amb aquesta història. El PSC va nèixer d’una ànima catalanista que deia: “Volem governar Catalunya, volem ser alternativa de Govern a Catalunya, unim totes les forces socialistes de Catalunya per anar en aquesta direcció”. I és evident que no som partit independentista sinó federalista i a partir d’aquest federalisme defensem les idees del catalanisme amb molta profunditat. Li posaré un exemple. Ara s’està celebrant  la  Universitat Catalana d’Estiu. Probablement ha mosrat més interès i més  tingut més sensibilitat cap a aquesta Universitat alguns governs anteriors que el govern actual.

En què es concreta?

En subvencions, en compromisos econòmics i en  reconeixement. Quan la gent s’omple la boca de catalanisme i només ho fa en una formulació de patriotisme abstracte, tot és molt fàcil.  Però i la llengua, les  institucions, la cultura? Per exemple, què vol fer el govern amb l’Institut d’Estudis Catalans. Què vol fer de la gran Acadèmia amb reconeixement internacional, que té pocs recursos i que mereixeria tenir-ne més. Doncs de totes aquestes coses són de les que hem de parlar si volem posar un termòmetre del catalanisme de la gent. I torno a insistir, no hi ha sector catalanista perquè tot el PSC és catalanista. Hi ha gent que ve d’unes tradicions, d’una cultura… fins i tot d’uns estaments socials, com podria ser el meu cas, però a part d’això, en la forma de ser, en l’ADN que es diu ara, del PSC hi ha una idea clara de la Catalunya nació que volem que sigui.

Diputacions. Cal suprimir-les?

Fa molts anys que hi estic d’acord i com que fa molts anys que hi estic d’acord ara estic en disposició de relativitzar-ho tot.  Ningú no ha estat capaç de suprimir-les i ara el tema seria decidir si amb la consolidació de l’Estat de les autonomies volem prescindir de les diputacions i si en volem prescindir una una part molt important dels recursos de les diputacions són d’origen i destí de governs locals i, per tant, hi hauria d’haver una transferència de competències i recursos cap als ajuntaments o cap a entitats supralocals de govern local, que si no són les diputacions en el cas de Catalunya podrien ser les vegueries i si això ho hagués de complicar, traspassem els recursos al Fons de Cooperació Local, fem que els ajuntaments tinguin més recursos, més diners i deixem-nos d’històries.

Jo que estic a favor amb la  proposta que ha fet Alfredo Pérez  Rubalcaba el que dic és si n’hem de parlar de veritat parlem-ne i fem-ho. Ja veig, però que el PP no està per la labor, perquè deu comptar quantes presidències de diputació té i com controla el territori amb aquests recursos. Això és com suprimir municipis, o reduir el nombre d’administracions, que tothom en parla ningú ho fa, fins que un país, com ara Grècia o Itàlia es veu obligat a fer-ho.

I dels consells comarcals, què en fem?

Si són òrgans de cooperació municipal, és a dir, mancomunitats voluntàries per a aquells ajuntaments  de la comarca que necessitin serveis mancomunats , a mi m’estan molt bé, i aquests podrien rebre una part dels diners de les diputacions. Però ha de quedar clar  que no sónn organismes polítics i que estan disposats a fer allò que els municipis per separat no estan en disposició de fer.

S’hi pot veure obligat el proper govern?

El proper govern central, sigui del color que sigui, tindrà moltes obligacions pendents i molts problemes, molts d’ells no originats a Espanya, sinó al món, i amb la facilitat dels poders econòmics i financers per comprar i vendre, aprofitant fins i tot els canvis d’horaris entre països. La globalització informàtica i financera ha trencat molts esquemes de vells poders i estats-nació. Europa s’ha de repensar en base a aquesta realitat. I en aquest sentit em sembla molt feble la reacció d’ahir de la cancellera d’Alemanya i del president de la República francesa en la reunió que van matenir. Hem d’anar molt més lluny, necessitem molta més Europa, amb molt més poder polític i econòmic.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí.