Diari de Girona 

Les terres de Girona tenen una gran singularitat. Són més terres de pas i més terres de frontera que cap altra terra catalana. Representen un mosaic de territoris, paisatges i poblament. S’hi manté encara amb un cert equilibri, un hàbitat urbà i un hàbitat rural dispers i escampat per la geografia gironina. No és, és clar, un paisatge immutable. Castells, santuaris, esglésies i monestirs es reparteixen aquí i allà com a registre de vells fenòmens avui desapareguts. La imponent solitud de Sant Pere de Roda en podria ser un paradigma clar. Però també en un altre sentit la progressiva desaparició de les masies i de les antigues rompudes en el vell paisatge de les Gavarres decorat progressivament pel despoblament d’una banda i el creixement de la massa forestal de l’altra. La colonització del pi és en aquest sentit una alteració ràpida d’un paisatge secular sinó mil·lenari dominat durant anys i anys per l’alzina, el suro i la garriga.

Però és justament aquesta redistribució i concentració relativa la que ha permès la configuració d’un rosari autèntic de paisatges i paratges naturals. Dels Aiguamolls al cap de Creus, del cap de Creus a l’Albera, de l’Albera al Pirineu, del Pirineu a l’Alta Garrotxa, d’aquí al Guilleries-Collsacabra i d’aquí a l’Ardenya, les Gavarres i el paratge de Castell-Cap Roig.

En el marc d’aquest cinturó de diverses tonalitats verdes s’hi ha desplegat un model urbà únic. Equilibrat, modèlic, exemplar, ric, potent. Girona és la més petita de les quatre capitals catalanes i les terres de Girona les que millor representarien el model de la Catalunya-ciutat amb una autèntica xarxa de poblacions rellevants a curta distància unes d’altres i sovint d’una complementarietat evident. Figueres i Roses, la Bisbal, Torroella, Palafrugell, Sant Feliu, Llagostera, Cassà, Girona, Salt, Banyoles, Besalú, Olot, Ripoll, Camprodon, Blanes, Lloret i Tossa, Santa Coloma, i totes les que hi podríem anar afegint en una gradació geogràfica i jeràrquica que definiria tot un autèntic sistema.

El valor d’aquest sistema és la diversitat i l’equilibri. El risc, l’autosatisfacció, la inèrcia. No ens podem conformar. Hem de defensar amb energia el que tenim, hem de protegir radicalment els valors territorials i patrimonials que ens caracteritzen, hem de donar un nou impuls a aquest model. Dotar-lo de més ambició, de més lideratge, de més instint per a les oportunitats, de més cohesió per a la reivindicació, de més autoritat i poder per a l’estratègia. Davant dels esdeveniments polítics que s’acosten estic convençut que el que ara convé és més Girona que mai, més Girones que mai. En tots els terrenys, en tots els fronts. Amb veu ben alta, ben forta i ben representativa.

Primer més poder sens dubte. Més capacitat de decidir i de dirigir des d’aquí. Uns poders territorials reals que no es limitin a fer de recaders i d’intermediaris. Unes delegacions territorials que no assumeixin un paper de gestories només, sinó que assumeixin la responsabilitat de compartir i coliderar amb els poders locals aquest nou impuls que ens és imprescindible. Més ambició que mai. Més voluntat d’obrir nous horitzons, de crear noves oportunitats, de consolidar les velles.  Per tal de retenir aquí i entusiasmar totes les energies joves seduïdes per a la qualitat de vida que no posa frens a la creativitat i a l’empenta emprenedora. Més activitat productiva, diversificada i dimensionada per tal de garantir que amb equilibri no serem només unes terres-refugi, unes terres-balneari, sinó també el bressol de noves experiències. Més patrimoni que mai. Entès com a herència rebuda i com a testimoni d’un gruix de civilització i de cultura, com el pòsit del temps i de les generacions. Més territori i més paisatge que mai. Per a preservar el tou imprescindible, el coixí natural, que ens acompanya la vista i excita tots els sentits. Protegint, modulant, modelant. Un paisatge treballat i acompanyat. Però mai un paisatge agredit, mai un paisatge malmès, mai un paisatge triturat i esquarterat per la manca de sensibilitat i d’intel·ligència. Estalviant al paisatge i estalviant-nos a tots un excés de pressió moguda per interessos apremiants i insaciables. Més cohesió social que mai. Més recursos per a les persones i per a les famílies, més accions de govern per dotar i fer funcionar els serveis i els equipaments, més compromisos amb els joves i amb els grans, més inversions en els barris, més capacitat de gestió i d’acció per als ajuntaments. Més compromís a favor de la igualtat i la solidaritat. Més claredat amb la immigració.

En definitiva, més personalitat i més identitat gironina que mai. Més Girona és la nostra manera de fer més Catalunya. Sense condescendències, sense claudicacions, sense debilitats, sense concessions. Sense diluir ni un bocí de la nostra personalitat singular, sense renúncia al nom de cada cosa. Altres terres de Catalunya s’han afanyat a fer les seves campanyes específiques i nosaltres no ens podem quedar quiets i parats mirant-ho o simplement decidint que allò que ens convé és diluir-nos en un món més ampli.

Tal com van les coses i d’acord amb el que més ens convé, ara cal una gran mobilització gironina, una autèntica rebel·lió, un nou gran moviment que responent al fil de la reivindicació de la GI de Girona posi els símbols per davant i hi afegeixi els grans objectius tot darrere. I demani una contribució generosa de tothom per tal de neutralitzar tots els frens, tots els obstacles, totes les hipoteques que ens tenen bloquejats. Girona no es mereix el silenci condescendent dels governants, ni el retard brutal de les infraestructures, ni la fàcil acomodació a una manera d’anar tirant que només convé a aquells que així ja en tenen prou. Ara més GIRONES que mai. Més marques, més imatges, més símbols, més ganes. Més de tot amb totes les lletres i sense renúncia de cap nom.

Si voleu veure  l’article publicat cliqueu aquí.