Diari de Girona

Aquest setmana s’haurà donat un pas molt important en la normalització del trànsit i la millora de l’accessibilitat en el polígon Mas Xirgu i  l’accés sud de  l’autopista. De fet, podem dir que només quedarà pendent l’enllaç i el pont amb la carretera de Barcelona. Però amb l’obertura de l’enllaç de l’antiga carretera de Santa Coloma no només s’haurà superat la provisionalitat dels desviaments d’aquest estiu, sinó que ja podem fer-nos una idea dels canvis substancials i la millora evident que representarà aquesta obra que està fent el Ministeri de Foment: enllumenat, enllaços, giratoris, doble calçada, fan que ja no recordem l’aire suburbial i miserable de l’entrada anterior, ni les cues a la cruïlla del camí del Sitjar.

Ara que ja es veu el final d’aquesta obra vull recordar el paper que hi tingueren l’enginyer Antoni Obiols i el ministre Josep Borrell.

Obiols no podrà veure l’obra feta. Però ell, quan en començàvem a parlar i ningú no es creia que el Ministeri ens faria cas, es va prendre el tema  com una qüestió personal i va tenir l’encert de guanyar temps encarregant, preparant i impulsant el projecte. De fet, disposar d’un projecte va fer les coses més fàcils i va permetre parlar amb el Ministeri sobre bases concretes, no sobre especulacions. El mèrit d’aquella anticipació, ara materialitzada, és de l’Antoni Obiols i l’han continuat tots els que durant l’obra han anat adaptant i millorant aquell projecte inicial. Recordar-ho ara és un senzill homenatge, però vol ser el reconeixement d’una aportació decisiva i tornar a deixar constància d’una pèrdua irreparable.

Pel que fa a Josep Borrell, convé també ara recordar que aquesta obra formava part del conveni que vam signar el Ministeri de Foment i l’Ajuntament de Girona el dia 15 d’octubre de 1995.

Aquell conveni comprometia el Ministeri a fer la frontissa del Güell (1a fase), la canalització de l’Onyar des del pont de la Font del Rei fins al cementiri, l’accés a Girona sud de l’autopista des de la carretera de Barcelona, a participar econòmicament en les obres del Pou Rodó, i a aportar cent milions al Museu del Cinema.

De fet, com es pot veure, quan s’inauguri l’accés Girona Sud de l’autopista podrem donar per acabat i completat en tots els seus punts el conveni que vam signar fa sis anys amb l’aleshores ministre. Recordo que la proximitat de les eleccions va fer que algun periodista preguntés Borrell per la viabilitat d’aquell conveni. El ministre va contestar amb paraules d’un ministre francès que acabava de trobar a la cimera hispano-francesa d’Albi. El ministre francès davant d’una pregunta semblant va contestar: “Quan jo signo, no sóc jo qui signa, és l’Estat qui signa”.

Ara que s’acaba aquell conveni no podem oblidar l’aportació que haurà representat per al futur desenvolupament de la ciutat  l’impuls que li va donar Josep Borrell, conscient de la importància de la col·laboració entre el seu Ministeri i els governs locals.

Finalment, convé esmentar el govern del PP que ha executat la part que li ha tocat del conveni, sense tocar-ne ni una coma. En aquest sentit vull destacar la continuïtat dels compromisos que van assumir successivament els ministres Arias Salgado i Álvarez Cascos. No cal dir que el manteniment d’aquests compromisos acredita una política d’escrupulós respecte que ha significat una clar benefici per a la ciutat.

Parlant del govern del PP i ara que s’ha acabat un conveni nascut el 1995 i que ha durat sis anys, potser seria el moment d’encarar el futur amb la perspectiva d’un nou conveni en el qual podríem incloure el tema del TGV, el pont de Pedret, el tercer carril de l’autopista i el desdoblament de la Nacional II. Aquest és el guió d’una possible conversa amb el ministre Álvarez Cascos. Estem segurs de la seva sensibilitat per seguir la línia traçada fins ara.

Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí.

(Aquest article forma part del recull Vides amb nom. Girona, CCG Edicions, 2005. pag. 157-159)