Intervenció en el Ple del Parlament.  Pregunta al president de la Generalitat sobre els marges d’estalvi en els pressupostos de la Generalitat

Joaquim Nadal i Farreras

Gràcies, senyora presidenta. Senyor president, vostè i jo portem molts anys, probablement els mateixos, amb responsabilitats públiques de govern i mai, ni vostè ni jo, no hem trobat el calaix ple, vaja, no hem obert mai ni el calaix perquè els comptes públics es porten d’una altra manera. I, parlant d’això, què volia dir ahir el conseller d’Economia quan deia que no hi havia marge? Senyor president, només pot ser ajudat aquell qui vol ser ajudat i es deixa ajudar, a no ser que triï o que ja hagi triat qui l’ha d’ajudar. I les coses quan es plantegen en termes de responsabilitat i no de contingut no tenen marge per a la negociació.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president de la Generalitat.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, vostè sap perfectament que quan el conseller d’Economia diu que no hi ha marge el que vol dir és que l’estalvi que estem proposant s’ha de fer, entre d’altres coses perquè el seu partit a Madrid ens demana que fem molts més que no pas aquest estalvi. Sí, home, ens ho demanen cada dia –ens ho demanen cada dia. Ens demanen que fem el doble d’aquest estalvi. Aleshores, escolti’m, nosaltres hem decidit que faríem aquest 10 per cent d’estalvi, si vostès en volen fer més ja ens diran com i a on, i si en volen fer menys també ens hauran de dir perquè, i ens hauran de dir si volen fer menys estalvi quines conseqüències té pel futur de Catalunya i per a l’estabilitat del nostre estat del benestar.

Las presidenta

Per respondre té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal

Joaquim Nadal i Farreras

El meu partit, senyor president, o un altre, no demana mai res perquè vostè, que ha filat tan prim en la resposta sobre Badalona, sap que són els governs i no els partits els que demanen segons quines coses, i, per tant, si parlem dels marges d’aquest pressupost, aquest pressupost no té marge per a la reactivació econòmica, no té marge per a la creació d’ocupació, no té marge per al suport de l’emprenedoria i no té marge per intentar que aquest país surti de veritat de la crisi econòmica. I, per tant, si vostè planteja uns pressupostos sense marge de maniobra per sortir de la crisi, sense cap element que signifiqui un procés de reactivació de l’economia i el que fa és triar un model que només es fixa en el deute o en el dèficit i que es concentra exclusivament –exclusivament– en la reducció d’aquests paràmetres vostè està triant una via que des del nostre punt de vista és equivocada, sobretot perquè es fixa en la retallada dels ingressos i en la retallada de les despeses.

Vostè, senyor president, no ha proposat un pressupost i ha obert la negociació, vostè ha imposat un pressupost i diu que no té marge. I aquesta és una vella tàctica: tensar la corda, carregar les tintes, posar-ho molt negre, apel·lar a la responsabilitat i demanar als altres que assumeixin aquesta responsabilitat per defugir la pròpia.

La presidenta

Per respondre té la paraula el molt honorable president.

El president de la Generalitat

Gràcies, senyora presidenta. Senyor Nadal, miri, jo els demano responsabilitat perquè tinc dret a demanar-los aquesta responsabilitat, perquè la situació que vostès han deixat és simplement molt complicada, i quan dic vostès sobretot vull dir vostès, perquè, evidentment, aquí hi havia un govern amb molts partits però la responsabilitat de dirigir les finances del Govern de la Generalitat la tenia el seu partit, primer, perquè tenia la presidència de la Generalitat, i, segon, perquè va dirigir durant set anys sencers el Departament d’Economia. Per tant, els principals responsables són vostès, i, aleshores, vostès quan hi ha aquest problema creat diuen: «A mi això no em toca. Això de reduir el deute, si no és important! Això d’estalviar, però si no és important!» I, aleshores, quan vostès mateixos governen a Madrid, i no em diguin que no hi tenen ministres del seu partit a Madrid? Suposo que encara deuen ser del seu partit?

Per tant, com que hi tenen ministres, quan el Govern central, amb el seu partit a dintre, ha de proposar mesures d’austeritat ara fa un any, qui va ser responsable aleshores, senyor Nadal? Qui estava a l’oposició a tot arreu i va ser responsable? No se’n recorda? Convergència i Unió. A base de decrets lleis que no tenien marge de negociació en absolut, a diferència d’un projecte com els pressupostos de la Generalitat que tenen un marge, òbviament, de diàleg. Per tant, jo els demano que siguin mínimament responsables. Però, a més a més, els dic una altra cosa, és que la irresponsabilitat ja ha tingut la seva visualització a les urnes, només cal que llegeixin els resultats d’aquest passat diumenge, ja saben què vol dir el preu de la demagògia i el preu de la hipocresia i el preu de la irresponsabilitat. Els ho han dit els ciutadans –els ho han dit els ciutadans de Catalunya… (Remor de veus.)

La presidenta

President, un moment. Deixin parlar, si us plau, al…

El president de la Generalitat

…, doncs, escoltin, no m’ho invento jo. Mirin els resultats de les urnes i veuran que la irresponsabilitat i el fer una cosa, deixar les coses d’una manera i després desentendre-se’n… Com aquell que provoca la ferida i després no està disposat a curar-la, això, per part de la ciutadania, en lloc d’aplaudiment té rebuig.

Si voleu veure el video cliqueu aquí.