Pròleg a Les petjades de la història. Intervenció a l’estació de l’Almeda, de Francesc Abad. Barcelona, FGC-GISA, 2006

Els espais neutres i asèptics no sedueixen. Si estan ben formalitzats potser no molesten, passen desapercebuts, però esdevenen innocus. Susciten displicència i una mirada indiferent. En aquestes circumstàncies no és difícil que l’espai públic perdi humanitat, que sigui poc amable.

A tots els vénen al cap exemples d’aquest procés de pèrdua de personalitat. I tots sabem com enyorem les referències en l’espai obert que ens desvetllen sentiments i emocions o que simplement ens reconforten.

Hem cregut que calia actuar, intervenir, prendre decisions, fer propostes.

Aspirem a trencar els espais hostils i els espais indiferents. Volem atorgar valors d’identificació a l’espai públic. Contorns precisos i personalitat indiscutible per tal d’interpel·lar, seduir i no deixar indiferent el conjunt dels seus ciutadans.

Aquest és el sentit del programa d’incorporació de l’art en l’obra pública. No es tracta, és clar, d’afegir, d’una incrustació estranya. Més aviat volem que el conjunt de l’obra pública, que s’acaba convertint en un espai públic, incorpori tots els ingredients per permetre una permanent interacció amb els usuaris.

Aquesta intervenció que presentem simbolitza aquesta voluntat del Govern de Catalunya de reivindicar l’amabilitat i la humanitat de l’espai públic. I ho fa aportant el lligam amb el passat més recent, les arrels profundes de la societat de Cornellà, i projectant aquesta reflexió cap al futur obert a un món nou més ple de justícia, igualtat i llibertat entre les persones.