Avui

Protegir la costa, senyalitzar les carreteres, projectar ferrocarrils, negociar el traspàs del tren de la Pobla, presentar la reforma de la Llei d’urbanisme, aprovar la Llei de barris, agilitzar i atorgar els primers ajuts, desencallar projectes, encarregar-ne de nous. Pensar i planificar el territori i el paisatge. Compartir les polítiques d’habitatge, de seguretat, de salut, de benestar, de recerca. Ajudar a crear riquesa i ocupació, participar en el projecte de fer més competitiva i oberta la nostra economia, fer més eficient l’administració. Assistir al lliurament de les Creus de Sant Jordi o a la inauguració del MNAC. Tot això i més encara, més i més concret, forma part dels moments positius, estimulants, apassionants que he viscut en el govern, formant part del govern de Catalunya.

M’ha inquietat i preocupat la polseguera, el fum, la boira, les bombolles, la confusió que sovint ha tapat tot el que jo, i segurament tots, hem viscut com a positiu. Els moments de dubte i de desconcert, les dificultats per articular, definir i coordinar una política i una mentalitat de govern; de govern de coalició més concretament. Però ara ha passat un any i ens sembla que faci molt més. N’hem après i ens hem consolidat. Hem sentit tendresa i amistat en el comiat d’en Pere Esteve. Hem viscut intensament. I és apassionant.