Pròleg a Atles Geològic de Catalunya. Barcelona, DPTOP-ICC-IGC, 2010

 La llarga tradició d’èxit de l’Atles topogràfic de Catalunya 1:50.000 té ara finalment el seu equivalent necessari i desitjat en el terreny geològic. La recent creació, per Llei, de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) ha certificat la majoria d’edat de la Geologia. S’estableix d’aquesta manera un maridatge perfecte entre la Cartografia i la Geologia, imprescindibles l’una per a  l’altra i, ara, desenvolupant amb plenitud totes les seves respectives potencialitats al servei de Catalunya. Al servei de les administracions i al servei del país. Justament, els dos Instituts de referència, el Cartogràfic i el Geològic, són dos exponents clars d’un projecte de país. D’una idea que mou el catalanisme polític des de fa més de cent anys per tal d’afirmar, des d’aquí, la resposta eficient i excel·lent en tots els camps científics, auxiliars o no, al ple desenvolupament de Catalunya. La construcció d’un cos doctrinal neix històricament acompanyada dels projectes de màxima ambició que defineixen un horitzó nacional i proposen que el país disposi dels fonaments més sòlids per al seu desenvolupament normal. El coneixement esdevé, així, un capital imprescindible, un fonament, la base per a la construcció dels projectes. I el coneixement de les estructures de la terra, dels sòls, de les formes del relleu, de l’acció de l’home en aquest territori aporten les dades més bàsiques per a definir la continuïtat de l’acció, per a garantir una acció responsable i eficient.

És pensant en aquests fets i en aquests antecedents que em complau molt especialment de saludar l’aparició d’aquest Atles Geològic de Catalunya 1:50.000, que posa a disposició de tothom la síntesi entenedora i atractiva dels coneixements acumulats i actualitzats de la geologia del nostre país. La cartografia estricta, el mapa geològic, forma el gruix essencial d’aquest llibre i es presenta en format d’atles, continu, a la segona part. Per aquesta part cal reconèixer la aportació inestimable de l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME). La col·laboració entre l’IGME, l’ICC i, més endavant, l’IGC s’explica més endavant i ens condueix fins a la culminació de tots els treballs per a disposar d’una base digital homogènia i continua que va permetre en el seu moment editar els fulls comarcals del mapa geològic i ara, finalment, la seva presentació en un format compacte d’Atles. És la manera de trobar agrupat i manejable tot el conjunt de dades geològiques actualitzat.

Però tant com l’Atles mateix trobo atractiva tota la primera part, en la qual és possible de conèixer, de forma sintètica i molt didàctica, el contingut dels mapes geològics, l’evolució històrica de la cartografia geològica, les sèries cartogràfiques històriques i les sèries cartogràfiques actuals dels mapes geològics, on podem aprendre de quina manera enfonsen les seves arrels en el passat recent i remot l’afany per conèixer el contingut i característiques de les entranyes de la terra. Veiem, així, com aquest coneixement s’associa a la necessitat de l’explotació i aprofitament miner dels recursos naturals i com, finalment, culmina en una voluntat de coneixement més universal que busca acompanyar l’acció humana sobre el territori, en la superfície i en profunditat. Un interès molt particular té el capítol que s’ocupa dels mapes geotemàtics, perquè per capes separades i amb cartografia acumulada permet un coneixement de les unitats del relleu, de l’estructura geològica, de la tipologia de les roques, les formes del relleu, el sistema hidrològic i l’activitat sísmica que de forma periòdica esdevé un recordatori actualitzat pròxim o llunyà en el temps i en l’espai.

Finalment, l’apartat “550 milions d’anys d’història geològica” i la seva traducció en els temps geològics i en l’estructura geològica de Catalunya ens aproxima a una realitat ben coneguda, però no sempre percebuda. Es tracta de ser capaços de lligar el temps llarg i el temps curt, de no perdre mai la noció del temps i, sobretot, d’adonar-nos que el temps humà sobre la terra és curt i efímer al costat dels temps geològics i el conjunt de les transformacions físiques que han comportat.

Qualsevol formació geològica en el món ens pot semblar indiferent i, fins i tot, en la seva realitat pètria immutable i, en canvi, la comprensió geològica en el temps d’aquella formació concreta que ens fascina només per les formes ens pot arribar a extasiar si hi afegim la lleugera percepció de les edats acumulades en els plecs aparentment muts i immòbils que contemplem.

Només vull afegir per acabar que un cop més aquest Atles esdevé el testimoni d’una herència, ara ja més que secular, de la tradició científica geològica de Catalunya i l’homenatge de reconeixement a totes aquelles persones i a les institucions que han fet possible els fonaments d’una realitat compromesa amb el futur però arrelada en el passat.