El Punt Avui

Han passat deu anys d’ençà de la inauguració del nou gran eix de comunicació entre la Garrotxa i Osona. En aquell moment vam dir que dues comarques que tradicionalment s’havien donat l’esquena, tot i que històricament havien tingut camins de com unicació, havien començat a donar-se la mà.

Em sembla que un cop passats deu anys podem fer un balanç clarament positiu d’aquesta infraestructura que ha canviat les pautes de mobilitat entre Osona i la Garrotxa i que ha obert nous camins per a la comunicació de persones i per al transport de mercaderies cap a Vic i Barcelona des de la Garrotxa. Estic fins i tot convençut que entre els usuaris habituals no seria difícil de trobar-hi antics detractors que ara ja no sabrien anar a Barcelona baixant fins a Girona. Vull dir que tot el soroll dels temps previs a la inauguració s’ha dissipat del tot i s’ha transformat en un alt grau d’acceptació.

Un cop constatat el balanç positiu hem de recordar que l’obra va ser objecte d’un debat intens, de moltes tensions, d’algunes desqualificacions polítiques i d’alguns intents d’aturar l’obra i impedir-ne la seva execució.

A partir del Pacte de Progrés de desembre de 2003 el projecte va entrar en una fase de revisió amb les obres aturades i després de modificacions substancials i amb la incorporació de moltes mesures de sostenibilitat ambiental es va poder finalment desencallar en una sessió de Govern que es va celebrar a la ciutat de Tarragona en la que es va haver de votar i tot.

Les modificacions principals van consistir en primer lloc en la modificació de la secció, renunciant a la construcció d’una autovia i fent una carretera d’un carril per sentit més un carril d’avançament i acceleració en els punts amb pendents fortes. I en segon lloc es va prendre la decisió d’assumir un major cost i incrementar el número de túnels i falsos túnels amb la intenció de minimitzar l’impacte visual de l’obra.

Pot ser que encara hi hagi qui pensi que hauria estat millor no fer aquesta obra i mantener intacte el paisatge i la muntanya. Però fet i fet l’opció posibilista oferia d’una banda garanties i obria expectatives i possibilitats d’una altra.

Molts no sabríem imaginar les dinàmiques de mobilitat i d’intercanvis comercials i industrials de la Garrotxa a l’actualitat sense l’obra que tots hem coincidit a dir-ne el túnel de Bracons i que ben analitzada és molt més que això.