Entrevista al programa  “El món a RAC1”

Parlem del Congrés de renovació…

Congrés de renovació és una mica sui generis.

Com vol que li diem?

M’és igual. Cada congrés és renovació de l’anterior, i sempre mirem de cara al futur. Sempre hi ha una progressió cap al futur en què un congrés renova l’anterior. Efectivament, a cada congrés es renova l’Executiva i la direcció. En aquest cas, el candidat José Montilla no es torna a presentar. He sentit  la Patrícia Gabancho que deia que no projectem projecte. Això ho podríem discutir profundament. És evident que hi ha qüestions que voleien al voltant del congrés i que haurem de resoldre’l.

El Partit continua en estat d’interinatge? El PSC afronta aquests comicis amb debilitat?

Jo crec que no. L’interinatge potser ens l’hem fabricat nosaltres mateixos, no vivim una situació d’interinatge. Ahir el que es va produir en l’Executiva va ser una reafirmació de l’autoritat de l’Executiva fins a l’últim dia.

Només el congrés renova l’Executiva sortida del congrés anterior. No hi ha cap interinatge. Hi ha un primer secretari que estarà fins a les últimes conseqüències, l’única dada nova és que aquest primer secretari, després de les passades eleccions del 28 de novembre va dir que no volia tornar-ne a ser. Però a part d’això, d’interinatge cap, continuïtat de direcció, en la qual hi ha la pluralitat de sensibilitats molt evident. L’Executiva del PSC és molt àmplia i hi cap pràcticament tothom.

La d’ahir va ser una Executiva tensa? Zaragoza va tocar el crostó dels crítics

No, jo no ho interpretaria així. José Zaragoza va fer una intervenció final apuntant una qüestió que havia sorgit. Per aclarir si  el que decidíem ahir de proposar el Consell Nacional era convocar un nou congrés o mantenir la convocatòria del congrés que ja havíem fet simplement postposant-ne la data. L’opció va ser aquesta. No hi havia marge per canviar les regles del joc, com el reglament, com algú havia insinuat, no hi havia lloc a això perquè convocar un nou congrés volia dir obrir un termini de quatre mesos, i ens anàvem a febrer. No tenia cap sentit convocar un nou congrés. Sí mantenir les dates de les esmenes, de l’elecció de delegats, fer un parèntesi electoral i fer el congrés abans de Nadal perquè tothom pugui anar a casa amb la tranquil·litat de saber que començarem el gener amb una nova direcció. Amb dos avantatges: l’avançament de les eleccions generals facilita l’obertura d’un període de tres anys sense eleccions de cap mena a Catalunya. Cosa que és important, tal com hem tingut el calendari en els últims temps. I això no passa gaire sovint. Tres anys no són gaire, però és un coixí per tenir la tranquil·litat de fer política i no pensar només en tacticismes electorals immediats. Això em sembla important. Tenim la convocatòria del Congrési la possibilitat d’aclarir unes quantes coses.

La convocatòria d’eleccions els ha agafat amb la casa per endreçar: el congrés per fer, la candidata sense proclamar…

Jo pel que veig, excepte per CiU que  fa dècades que té el mateix candidat, en aquest sentit  tot és vell a casa del que mana, tota la resta dels partits ho han de decidir encara. Alguns, fins i tot ,amb polèmiques internes amb les quals no he d’entrar. No tenim cap dubte sobre com configurarem les llistes. Mantenim oberta la porta a unes primàries si hi ha més d’un candidat. Té tots els números per ser cap de llista Carme Chacón per la demarcació de Barcelona.

 Serà Carme Chacón

Pot ser perquè té més probabilitats que qualsevol altre candidat.

Es contempla que pugui haver algun altre candidat?

Es contempla estatutàriament i no es pot tancar la porta. La situació no sembla que presenti gaires dubtes.

Un dels temes estrella és el del Grup propi al Congrés. Ara toca més que mai. Cal o no cal?

Si convertim el grup propi en un element de singularitat del PSC, no cal. Perquè no sabem si serviria pel que ha de servir. Si ens atenem al pacte del 77: hi ha dos grups, però l’un i l’altre estan lligats per un pacte de sang segons el qual han de votar i opinar el mateix, això no serveix per res. Cal que el PSC pugui expressar i visibilitzar una veu pròpia. Una veu que reflecteixi un projecte. Tant pel que fa a la matriu de l’esquerra com pel que fa a la matriu nacional. I si abandonem una de les dues, el PSC es desdibuixa. Sobre això voldré insistir-hi per explicar un parell de coses. Cal que el PSC, o en el congrés o abans, proposi i acordi amb el PSOE revisar les claus del pacte de federació que tenim establert i amb les noves condicions d’aquest pacte de federació s’estableixi per quin mecanisme i en quines circumstàncies els diputats del PSC, si l’Executiva Nacional del PSC ho demana, han de votar diferent dels diputats del PSOE i tipificar-ho. Si no hi ha grup propi, però hi ha un document que diu que en els casos e, f, g, h… els diputats del PSC podran votar, si la seva Executiva així els ho demana, diferent dels diputats del PSOE, prefereixo això que la nomenclatura de tenir un grup propi però buit de contingut.

El PSOE s’hi avindria?

Crec que sí.

N’han parlat?

Jo no però hi ha qui n’ha parlat. El primer secretari, el viceprimer secretari i el secretari d’organització n’han parlat. Avui hi  ha més condicions que fa un temps perquè es refaci el pacte de federació entre el PSOE i el PSC, en uns termes que ens permeti  més visibilitat i tenir més veu pròpia al PSC.

I el paper de Carme Chacón en aquesta historia?

A partir del moment en què sigui candidata, no deixarà de ser ministra, però serà candidata sobretot. I d’aquí, per Barcelona. Jo crec que ella és molt conscient que en aquests moments ha d’orientar els seus passos i la seva mirada i les seves prioritats per la demarcació que l’ha de fer altre cop diputada.

Ha estat massa pendent de Madrid la ministra Chacón?

Jo crec que ha estat adequadament pendent del Ministeri que li ha tocat, que és complicat. És un Ministeri molt de portes endins i poc de portes enfora. Ser ministra de Defensa, a no ser que ho siguis en els termes que ho va ser Narcís Serra, que era, a més a més, vicepresident del Govern, és molt complicat.

Se l’ha trobada a faltar en els grans debats de país?

Si has de ser a l’Afganistan és molt difícil que puguis ser aquí.

Va dir que era una sentència estupenda, la del TC.

Jo crec que estem parlant d’un episodi molt llunyà. Sobre això, hi hauria molt a dir. En aquests moments, els que van propiciar la sentència són aliats estables del Govern de Catalunya. Aquesta és una qüestió que ha passat molt per alt però està a la vista de tothom.

Això ho sabem tots

Algun mitjà s’entreté a dir que hi ha hagut aquests sis primers mesos de legislatura una pugna entre PP i PSC per veure qui  feia millor maridatge amb CiU. La veritat és que això és fals. El PSC ha marcat una directriu: investidura, sí, pressupostos, no. Lleis de país que signifiquin una millora de la situació econòmica del país, en podem parlar. En tots els casos, si el Govern està disposat a seure a la taula de negociació, estem disposats a negociar. Perquè quedi clar que CiU no està abocada a pactar amb el PP de forma obligatòria, que té altres possibilitats. Li és més còmode, més fàcil i més “barato”. Sobretot pel que fa a determinats compromisos socials amb la ciutadania. Nosaltres posarem per davant les retallades i la priorització dels retallades. Serem els 90 diputats que s’han rebel·lat contra Obama. Serem els que diem al Govern de Catalunya “retalla, però així no”.

La situació és delicada, però així no. La gent que ho passa malament cada dia ens demana més acord si és possible, des del món empresarial. I alguns militants i simpatitzants no ho entenen. Si les condicions de la nostra col·laboració amb el Govern de Catalunya contribueixen, mínimament, a la millora de la situació econòmica i social de Catalunya, tothom, sobretot els que més pateixen, ho pot acabar entenent. Després hi ha els que es dediquen a ridiculitzar-nos. El PSC balla  la “yenka”. Nosaltres tenim marcat un horitzó i el mantindrem. Hi haurà pacte per les lleis de la Corpo? Només si el Govern de Catalunya s’avé a parlar-ne i a pactar un model, si és la imposició del seu model, ja se’n pot acomiadar. Nosaltres, com que no tenim cap preu per la nostra voluntat de pactar, ho tenim molt fàcil. No és “tu em dones dues vicepresidències i una regidoria i jo et dono una abstenció”,  el nostre vot és gratis, és ideològic, és de país, perquè ja no tenim res a guanyar.

Pacte de federació PSOE-PSC al Congrés. S’intentarà fer abans perquè la gent ho tingui clar, per veure què votarà?

No sé si en termes totals es podrà resoldre abans del congrés, però del Congrés que surti de les eleccions pel 20 de novembre, abans no es constitueixi, s’han de prendre decisions sobre quins grups es constitueixen. Si hi ha una qüestió de refer el pacte, es pot refer sobre la marxa, o anunciar-lo prèviament, explicar en quins termes es farà, deixar que es constitueixi i després aflorar els termes de l’acord…

El PSC vol tancar abans…

Hi haurà abans del 8 d’octubre com a mínim dos Consells Nacionals més. Hi haurà un Consell Nacional per ratificar l’endarreriment de dates del congrés. Hi ha d’haver un altre Consell Nacional per proclamar els caps de llistes. CaI obrir el termini per la formació de llistes. Hi ha d’haver un Consell per aprovar les llistes, i no sé si estarem en condicions de portar el tema tancat. Si poguéssim tenir tancat un acord com el que jo he explicat, fóra altament desitjable perquè desapareixeria la coartada per molts a l’hora d’abordar el congrés. Hauríem de parlar d’altres coses.

Ho preferiria?

Si desaparegués de l’escenari de l’agenda política del congrés el tema del grup parlamentari propi i es resol, aquest seria un congrés que tindria molts avantatges: sortiria una direcció no contaminada pel resultat de les eleccions generals. Amb tres anys per davant o quatre, de fer política amb més tranquil·litat.

Parlem de cares. L’únic que ha dit que vol optar per la Primera Secretaria és Joan Ignasi Elena. Personalment amb qui es queda? Ara em tocarà el violí…

Puc tocar el violí i desafinar. Jo sóc dels convençuts que aquest congrés ha de resoldre simultàniament qüestions de model de partit, qüestions de model de partit programàtiques. El partit que ha transformat urbanament Catalunya més que cap altre partit té model, i no és de passat sinó de futur. És un model que coneixem bé.

Aquest model de transformació urbana és exitossíssim, s’ha esgotat. Tenia model.

Jo crec que segueix tenint model de ciutat i model de país. Veure l’actual alcalde de la ciutat de Barcelona sortint dient tres setmanes després, que he descobert que els altres no feien res, em sembla tenir molt poc model.

Que els altres siguin pitjors no vol dir que vosaltres sigueu bons.

Jo no dic que siguin pitjors. Com que no hi ha cap candidat no em puc pronunciar per cap. Cadascú té circumstàncies molt rellevants. I el partit haurà de triar un bon perfil de primer secretari i haurà de fixar les dates i deixar per un altre moment, un model per veure qui serà el candidat a les properes eleccions autonòmiques de Catalunya. Han de ser dues coses diferents. Durant un cert temps seran dues coses diferents.

Es veu disposat a liderar el partit?

Estic disposat a quasi tot, però des d’una actitud expectant. Si per raons d’equilibris, de model, d’interlocució, se’m necessita per alguna cosa, estic disponible. Quim Nadal vol ser primer Secretari? No i no es postularà. Vol ser candidat a la presidència de la Generalitat? Ja ho he sigut una vegada, fa 15 anys. No ho vull tornar a provar. M’ha passat el temps i no tornaré a provar-ho. I estic tan tranquil.

Sempre serà el gran alcalde de Girona.

Sí, d’això no en tinc cap dubte, durant 22 anys.

El PSC avui per avui és una víctima d’un problema que tenen les esquerres i centreesquerres a nivell europeu. Idees socialdemòcrates ara ja no és possible. Què poden fer per reduir l’atur i idear un nou model econòmic per sortir de la crisi?

Proposes un model de fons que afecta a totes les socialdemocràcies europees que afecta a tots els països europeus. Dreta i esquerra. A les tesis de l’estat del benestar s’hi ha apuntat tothom. Ara, a la redimensió de l’estat del benestar s’hi han apuntat uns quants amb polítiques liberals i uns altres que pensem que les coses han de ser d’una altra manera. Algunes socialdemocràcies, les nòrdiques, ja han repensat el seu propi model i l’han redimensionat. I han preservat algunes de les idees bàsiques. Hi ha un conjunt de mínims que Europa ha proveït, com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial, que els països europeus voldran preservar fins les darreres conseqüències i que Espanya encara no ha començat a tocar amb els dits després d’anar més de pressa que ningú, i fde fer-ho mal fet pel model econòmic, per atrapar la mitjana dels països europeus.

És com quan a un nen petit li dius “et donaré una piruleta”, i quan li prens, es rebota. El que passa a Espanya. “Nen, ara t’he de picar els dits, ara que estaves tocant el cel del benestar amb la punta dels dits, ara que l’has conquerit, ara te’l prenc”.

El nostre model és fer possible que, sense haver de prendre res d’aquelles conquestes socials bàsiques, es redimensioni una política d’equitat social en la qual els que tenen més paguin més, els que tenen menys paguin menys i hi hagi un control suficient perquè no sigui una societat adormida, tutelada, sinó que sigui una societat productiva. I la socialdemocràcia, evidentment, ha d’apuntar-se a la creació de riquesa. Si intentes delimitar les preferències dels partits, en els dos governs anteriors trobaries prou ideologia, per saber que el PSC va viure un moment àlgid, esplèndid, l’etapa que va estar sis mesos governant amb ICV.

Això és una càrrega de profunditat.

No, això és explicar com va anar.

Mesures concretes. Està a favor del copagament sanitari…? Què faria un Govern del PSC si guanyessin les properes eleccions? Són les mateixes coses que fa 10 anys…

No és veritat. És impossible abordar l’esquerra amb les trampes de la dreta. Copagament? En el debat d’investidura, el president de la Generalitat nega el copagament d’entrada, a qui primer se li ha de preguntar si està pel copagament ara, en comptes de per tancar llits,  és a qui té la responsabilitat de Govern. Com el proposaries? Hi estàs a favor? Hi ha un mètode proporcional? Hi ha més estalvi farmacèutic possible? Podem contemplar la totalitat de les mesures? L’esquerra té l’obligació de proporcionar models alternatius, ha de fer d’oposició. Qui té la responsabilitat de decidir sobre el copagament és qui té el Govern.

Va ser el gran error governar amb ERC?

No, en absolut. No.

Com ha dit PSC-ICV…

Perquè va funcionar bé. No va haver cap desafinament. ERC ha tingut uns quants consellers excel·lents, un d’ells Pere Esteve, lamentablement mort.

Ahir vam sentir Miquel Iceta anunciat el canvi de data del Consell Nacional, fent una petició a CiU, congelar la comissió del pacte fiscal. Ni CiU ni ERC semblen disposats a això. Com ho valoreu, com ho encarareu?

Miquel Iceta va ser molt clar a la pròpia Executiva, va formular la qüestió  que no és admissible en absolut  buscar l’acord de tots alhora en la comissió, i haver avançat que el tema de les eleccions i dels pactes posteriors, guanyi qui guanyi, és el pacte fiscal. Si el Govern es fa seu el tema, aquí el tens. Guarda-te’l, negocia  si el PP o el PSOE te’l donem.  Cap partit es negarà a més diners per Catalunya. El nostre com a mínim, no.

Si és una negociació de Govern a Govern o de partit a partit, per un joc d’equilibris a les Corts Generals, i això vol fer un instrument polític… Si vols fer un instrument unitari, i mantenir les opcions de la comissió  conjunta al Parlament de Catalunya, posposa’l.

Com interpreteu la negativa dels altres partits?

ERC és la mare de la criatura, de la Comissió, i a CiU li va bé embarcar-se en aquesta doble línia. Si s’entrebanca la comissió perquè no arriba a unes conclusions prou sòlides, no tenim temps. El meu preu serà el pacte fiscal, pot dir. Posarem nom a la cosa però no direm en què consisteix. Farem tota la campanya no posant contingut al nom de la cosa, que és el pacte fiscal.  El PSC està a favor de qualsevol fórmula, sigui quina sigui, que signifiquin més diners per Catalunya. Ara, el PSC no està en disposició d’admetre que es discuteixi un model nou de pacte fiscal sense analitzar el rendiment de l’actual sistema de finançament pactat per Antoni Castells, que demostrarà  amb la liquidació del 2009 que ha donat més diners que cap altre sistema de finançament, que situa Catalunya per damunt de la mitjana, número 13 pel que fa al dèficit amb altres comunitats autònomes.

Un dels projectes del PSC és l’Espanya federal. Quan ha governat el PSOE no s’ha avançat cap a un Estat federal. Només veient les inversions en infraestructures que ha fet l’Estat es consolida el model…

Això és fals.

Què ha passat amb l’N-II de Girona?

El conjunt de fets lamentables, indignants…

L’eix mediterrani, el PSOE intenta que passi per Madrid.

Això no és veritat. No hi ha cap altre partit de Govern a Espanya que hagi jugat tant fort a Espanya en els últims tres anys, època Blanco, no Álvarez, a favor del corredor del mediterrani, i per tant… no és veritat. El projecte de corredor mediterrani que el Ministeri de Foment representa i que farà, fins a les últimes conseqüències, passa per tota la costa mediterrània. No és veritat que passi per Madrid.

Totes les inversions que s’han fet  a Espanya, si mirem el conjunt… Malgrat que el PSOE és el partit que més entén Catalunya no dóna uns resultats positius en el federalisme. Continua l’AVE a Badajoz.

El que passa és que com anem avançant molt lentament cap a pautes de comportament federal, el PSOE ha hagut d’acceptar un model que condiciona les inversions a Catalunya a l’aportació que fa Catalunya amb el PIB.  Quan incompleix, any 2008, 759 milions d’euros a pagar a la caixa de la Generalitat, que la Generalitat dedicarà a escurçar el dèficit. Però el model té un avantatge: quan l’Estat incompleix, això el penalitza. Ha de pagar líquid. Jo els deia: quantes n’haurieu fet d’N-II amb aquests milions d’euros? Com a mínim tres.

Ara han parat les obres.

Però ara hauran de pagar. Si Catalunya volgués les podria fer.

La sentència ha acabat… diu que s’ha de negociar cada any.

Creu en l’efecte Rubalcaba?

Crec en l’efecte Rubalcaba, però no sé la proporció que tindrà. No puc, impossible.

Li consta, intueix si Zapatero farà campanya a Catalunya?

No em consta gens. I tampoc no ho intueixo gens.

Zapatero farà poca campanya.

Qui haurà de fer campanya és Rubalcaba i Chacón, i els nostres caps de llista de les diferents demarcacions.

Zapatero resta?

Zapatero que segueixi fent de president del govern, que té molta feina. Mentre n’hi quedi, n’ ha de fer.

Si la voleu escoltar cliqueu aquí.