Entrevista al programa “El suplement” de Catalunya Ràdio

El conseller Joaquim Nadal, als estudis de Catalunya Ràdio

Després de la històrica manifestació, la pregunta és: i ara què? El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, en qualitat de portaveu del govern, reclama al govern espanyol una resposta “clara i contundent” per refer els ponts que la sentència “ha trencat”.

R. Era la manifestació de la pluralitat del poble de Catalunya responent unit a una agressió d’un tribunal que atempta contra la integritat dels nostres drets d’autogovern, reconeguts en l’estatut que va votar el poble de Catalunya. Fet molt singular i molt greu: potser no estaríem així si no hi s’hagués presentat recurs. Hi ha hagut sentència perquè hi ha hagut recurs i qui l’ha presentat ha estat el PP i no ens n’hem d’oblidar mai.

A la societat i als partits se’ns planteja un nou horitzó, estem en una etapa completament nova. Caldrà tenir la intel·ligència emocional i política per saber respondre al repte de superar l’entrebanc d’aquesta sentència, que és una agressió al poble de Catalunya.

P. Ja abans es deia “l’endemà què?” La pilota és al camp dels partits polítics.

R. Hi ha 2 moments. Estem a les portes d’unes eleccions. Aquest matí he escrit un apunt que deia que hem sortit units i votarem diversos. De totes les sensibilitats que hi havia allà, hi havia l’expressió d’un rebuig conjunt. D’aquí tres mesos haurem de votar cadascú al partit que triï i els partits s’hauran d’acostar a aquests eleccions amb missatges ben clars, què li proposa cada partit al poble de Catalunya. Tampoc hem d’oblidar que estem en plena crisi econòmica i la gent ahir expressava el rebuig a una agressió emocional però també a una situació on molt gent ho passa molt malament perquè no té feina. Tenim una societat en estat de shock.

P. La presidenta d’Omnium deia que això ha de tenir efecte, que el món no és sord. Puigcercós parlava de la necessitat dels partits i institucions de gestionar la voluntat del poble, que ahir era el principi de tot. La consellera Tura esperava que els partits gestionessin la unitat aquesta setmana al Parlament

R. Avui inaugurem un tram nou de metro a Badalona. El nostre país necessita progressar i avançar material i espiritualment. L’avenç material és el que ens farà créixer en la riquesa que ens permet progressar en altres coses, i l’avenç espiritual vol dir superar l’entrebanc que hem viscut i anar en una direcció nova. Això vol dir recuperar la integritat de l’Estatut vigent,. Donar-li plenitud de capacitats i, a partit d’aquí, que cada partit faci les seves propostes de futur. Però la condició necessària és la integritat de l’Estatut, que ha estat fins i tot diria que mutilat pel Tribunal Constitucional.

P. Creu que els ciutadans entendríem que ara comencessin les picabaralles a les que ens tenen acostumats?

R. Si la consellera Tura deia que aquesta setmana tindrem un primer termòmetre es deu referir a la sessió extraordinària en la qual el president de la Generalitat ha demanat comparèixer per exposar el punt de vista del Govern en relació amb la sentència i a la manifestació. Hi haurà declaració conjunta i esperem que els partits tinguin la capacitat de mantenir la unitat en el Parlament. La desafecció de la política neix, justament, de l’allunyament de les polítiques que es fan d’allò que la gent espera. La gent espera que entre tots tinguem seny i capacitat de respondre al repte. Ahir hi havia posicions contrastades, un espai transversal on hi cabien tots i Deú ens ajudi de pensar que uns pretenien excloure els altres. Si alguna cosa hem d’evitar, i alguns voldrien que passés, és la dualització de la societat catalana, en diuen la balcanització. Això surt als diaris d’avui. Nosaltres no anirem per aquí. Ara és la política la que ha demostrar que no.

P. Joan Herrera feia un apunt d’una estratègia d’unitat de cara al Govern espanyol. Deia que ara li toca al central moure fitxa. Al PSC també.

R. Ara tenim un doble temps parlamentari. Aquesta setmana també hi ha el Debat de Política General a Madrid, i també hi pot haver una resolució que permeti restituir les coses al punt abans del recurs del PP, que és el que es pot exigir al Parlament espanyol. Hi ha un punt d’unitat de les forces catalanes per poder dir conjuntament que s’ha traspassat una frontera que no s’havia de traspassar i això posa en qüestió el pacte constitucional i el pacte estatutari fet més de 30 anys.

Hi ha un vot particular a la sentència extremadament perillós, que fins i tot posa en dubte el restabliment de la Generalitat fet per ADolfo Suárez, restablint la presidència de Josep Tarradellas. En aquell moment, érem respectats i temuts. El problema seria que avui no ho fossin. Jo prefereixo ser respectat a temut, però en tot cas la dignitat del poble de Catalunya passa perquè se li respecte el seu dret a l’autogovern.

P. El Mundo diu que Montilla rep el seu càstig després de presidir la més gran manifestació contra Espanya. Destaca els crits que va rebre el President.

R. El President va veure, com vam viure tots els que anàvem en primera línia, com, a diferència de tot el recorregut de la mani, en els vorals de la mani hi havia alguns petits sectors d’intransigents que insultaven tots els partits de la capçalera. Hi havia crits per tots els gustos, però cap va alterar el sentit pacífic i unitari d’una mani que va ser un èxit malgrat aquesta gent. Crec que, si una cosa no podem perdre, és el respecte i la dignitat de les institucions, que són la representació de la voluntat del poble de Catalunya.

P. Quin missatge creu que ha rebut el partit del govern i del PP? Ahir els van sentir donant-se les culpes mútuament.

R. Crec que és infinitament més cínica l’actitud de Rajoy dient que ara és el moment de tenir sentit d’Estat, dit per uns que no van votar la Constitució i que s’emparen en ella per recórrer l’Estatut i són els únics responsables de la sentència que ha alçat tot un poble en un crit unànim de rebuig. Blanco diu que la culpa és del PP i ho fa en el terreny de la política espanyola. Al PSOE se li ha de demanar una resposta clar i contundent des del Govern espanyol per refer els ponts que la sentència ha trencat.

 P. Entenc que demana responsabilitats al seu propi partit?

R. Més que responsabilitats, demano respostes. Ara estem en un moment en que en el Debat de Pol General caldrà veure les posicions i, en els propers dies, caldrà veure un programa de mínims que permeti assegurar que no s’ha tirat per la borda 30 anys d¡esforç dels diferents territoris de l’Espanya plural pel pacte constituent. Alguns diran que ja no hi ha marxa enrera i que cal pensar en el futur en una altra direcció. Però, si un poble no vol retrocedir, ha d’assegurar que el futur no se li giri en contra. Catalunya ha patit tantes derrotes successivament que ens mereixem una victòria definitiva.

Si voleu escoltar-la cliqueu aquí