Pròleg a Catalonia, de Janssonious-Hondius. Barcelona,  Institut Cartogràfic de Catalunya, 2006. Edició facsímil 

La tradició cartogràfica holandesa té el seu màxim exponent en Mercator, nom que emprava Gehard (Grau) Kräimer (Krémer), que va desplegar la seva activitat en el segle XVI.

Mercator va treballar a Anvers i Duisburg i en les seves edicions s’equipara en excel·lència amb Ptolomeu, la Geografia del qual va publicar (1578). El mateix Mercartor va representar l’esfera terrestre en un pla i va popularitatzar la paraula “Atles” com a conjunt o col·lecció cartogràfica amb una obra monumental que va impulsar entre 1585 i 1595.

És el mateix Mercator qui inicia la tradició de mapes de Catalunya de l’Escola holandesa, i qui estableix les bases per al desplegament d’una xarxa tipogràfica i empresarial lligada a la producció de mapes.

Fem aquest esment introductori perquè el mapa que presentem, editat el 1638 per Jan Jansson (Janssonius) i Henry Hondius (Henrici Hondii) es produeix en l’obrador que hereta i concentra les planxes de la família Mercator a partir de 1606 per part de Judocus Hondius.

Mossèn Ignasi Colomer estableix una relació entre aquest mapa i el de Mercator de 1595, per la part cartogràfica i pel de Blaeu de 1629 per la referència a les poblacions.

Publicat inicialment al Atlantis novi pars secunda fou reproduidíssim durant tot el segle XVII en una clara mostra de la projecció convencional de la xarxa familiar establerta per diferents generacions de cartògrafs holandesos a cavall entre el segle XVI i el XVII.

De fet, dels 37 mapes de Catalunya editats en el segle XVII, 16 ho foren en els Països Baixos, mentre que es redueix a tres l’aportació del XVIII en relació als 29 publicats. Convé també fer esment que, d’acord amb l’anàlisi realitzada per Montserrat Galera, entre 10 i 15 mapes coneguts del XVII es podrien relacionar directament amb fets de guerra. En realitat tot i que pot sonar a simplificació podem dir que l’Escola holandesa era més comercial i científica i que l’Escola francesa era clarament més militar i bèl·lica.

És emocionant identificar en un context geogràfic molt elemental els territoris del Principat i el conjunt de les poblacions i accidents geogràfics. Les branques dels rius, quasi arbres, dibuixen i reguen el conjunt de les terres catalanes unides geogràficament per un sistema de nombrosíssims ponts que salven els cursos fluvials.

La decoració del mapa, el color, el reperfilat de la costa, les roses dels vents, inspiren un devot respecte per la tasca dels seus autors.