DUES GIRONES, COM A MÍNIM
Girones núm. 2. Tardor – hivern 2014
Hi ha un món remot en el fons de la meva memòria que no m’és del tot desconegut, però que se situa en el terreny dels records adquirits de fets que ja havien succeït quan comença la meva memòria conscient. Em situo en el meu entorn vital més immediat, el petit món de l’antic burg de Sant Pere. Aquí vaig saber que a l’antiga església de Sant Nicolau, tancada en els anys de la meva infantesa, hi havia hagut abans unes serres. Com vaig saber, també, que en una part de les antigues dependències de l’abadia de Sant Pere de Galligants hi havia hagut la caserna de la Guàrdia Civil que s’acabava de traslladar. […]