DUES GIRONES, COM A MÍNIM

06/10/2014|

Girones núm. 2. Tardor – hivern 2014

Hi ha un món remot en el fons de la meva memòria que no m’és del tot desconegut, però que se situa en el terreny dels records adquirits de fets que ja havien succeït quan comença la meva memòria conscient. Em situo en el meu entorn vital més immediat, el petit món de l’antic burg de Sant Pere. Aquí vaig saber que a l’antiga església de Sant Nicolau, tancada en els anys de la meva infantesa, hi havia hagut abans unes serres. Com vaig saber, també, que en una part de les antigues dependències de l’abadia de Sant Pere de Galligants hi havia hagut la caserna de la Guàrdia Civil que s’acabava de traslladar. […]

EL PIRINEU EN XARXA

30/09/2014|

Querol, la revista cultural de Cerdanya, núm. 15, 2n quadrimestre de 2014 (pàg. 41-42)

El Pirineu ha estat, durant segles, la columna vertebral al voltant de la qual s’han arraïmat els pobles i la gent a banda i banda. Més enllà de les fronteres administratives, la manera de viure al Pirineu ha marcat amb petjada profunda unes societats ancestrals, lligades a la terra, a la propietat i a l’explotació de la terra, al seu domini, al control dels passos i el moviment de les persones i els ramats. Els Pirineus han estat, històricament, molt permeables i han propiciat contactes múltiples; les valls tancades s’han obert en totes direccions sempre que han pogut i s’ha anat configurant una transversalitat pirinenca de personalitat indiscutible. […]

MODEST PRATS, PARAULA VIVA

03/06/2014|

Serra d’Or núm. 654. Juny 2014

Montcada, 3 de desembre de 1936

Modest Prats i Domingo va néixer a Castelló d’Empúries el 5 de setembre de 1936, fill de Baldiri Prats, ferrer, de cal ferrer de les alegries, i d’Enriqueta Domingo d’Arànser. En Modest parlava del casament dels seus pares recordant l’Empordà de Maragall: “…a casa meva el poema de Maragall ha sortit a l’inrevés”.

No havien passat ni tres mesos des del seu naixement que el seu pare va morir assassinat, a Montcada, el 3 de desembre, pels grups violents revolucionaris en els inicis de la Guerra Civil. La mare, Enriqueta, vídua, va assumir un paper principalíssim en la vida d’en Modest i de tota la família. […]

UNA ESCOLA CÍVICA

08/05/2014|

Girones núm. 1. Primavera-estiu, 2014

Narcís Comadira a Marques de foc. Els poemes i els dies (Ara llibres, 2012) esbossa el guió literari i vital d’unes memòries i evoca els seus anys d’escoltisme en el capítol “Els primers poemes catalans”:  “Des dels onze anys fins als disset vaig tenir la sort de ser escolta. Això vol dir que aquella educació castellana dels maristes i de l’oficialitat va quedar al principi compensada i cada cop més abolida per una educació catalana i, esclar, clandestina” (p. 51). Jo mateix he evocat també aquesta dimensió cultural i cívica a Fent tentines per la vida (Ara llibres, 2013), en el capítol “Una escola de natura i de catalanitat. L’escoltisme”, que amb el títol ja ho diu tot. […]

CATALUÑA, INFRAESTRUCTURAS Y CRECIMIENTO

28/02/2014|

Cataluña económica núm. 521. Febrer de 2014, (pàg. 20-21)

Durante un tiempo fue moneda de curso común que la inversión en infraestructuras era un camino adecuado para generar riqueza y empleo. La inversión pública era considerada un paliativo eficaz para frenar los efectos de la crisis econòmica y aliviar alguno de sus efectos más nocivos. Había con toda seguridad un error en un planteamiento que substituía la función propia de las infraestructuras por una función instrumental complementaria.  […]

MEMÒRIA DEL MÓN

11/12/2013|

Serra d’Or núm. 648, desembre de 2013

L’any 1992 la Unesco va crear aquest programa amb l’objectiu de promoure i difondre el coneixement de la documentació que tingués una “significació mundial i un destacat valor universal”. És l’equivalent, per a la documentació, de les declaracions de Patrimoni de la Humanitat. […]

CATALUNYA I BARCELONA

14/11/2013|

Serra d’Or núm. 647,  novembre de 2013

L’edició de Temps de guerra (Barcelona, PAM, 2013, pròleg de Joan B. Culla), del Dr. Francesc Fontbona Vázquez, és un homenatge i un reconeixement que li dedica el seu fill. A partir de dietaris i textos escrits, com a repàs dels temps de guerra, l’edició comprèn una visió real i colpidora de la guerra i de la vida a la rereguarda. El llibre ens fa evident la multiplicitat d’aspectes de l’època, les contradiccions, les ambigüitats, les pors i les covardies, la valentia i l’agosarament. La mateixa capacitat de sobreviure en un context difícil; més tard, a la presó, en un context hostil, sense perdre mai la dignitat ni la capacitat de sobreposar-se i abordar les mesquineses amb el coratge de qui ha pres consciència que la barbaritat fratricida en curs potser no valia la pena. Ajudar els perseguits per les conviccions i creences i, alhora, no perdre ni abandonar les pròpies amb un punt d’escepticisme. […]

JOSEP M. RECASENS I COMES (1918-2013)

10/10/2013|

Serra d’Or  núm. 646, octubre de 2013

El 6 de juny d’enguany morí a Tarragona Josep M. Recasens. A noranta cinc anys, amb el cap clar i pendent, fins el darrer dia, de les correccions d’un llibre en curs de publicació. Una vida fecunda d’un home compromès i treballador. Apassionat de Tarragona li dedicà, en la millor tradició dels treballs de Carles Rahola o Pau Vila, els dos volums de La ciutat de Tarragona (1966 i 1975) a l’Enciclopèdia Catalunya. Dedicà una especial atenció al Corregiment de Tarragona abans i durant la Guerra del Francès (1958 i 1963), i a la revolució i la guerra de la independència a la ciutat de Tarragona (1965). Explorà, també, el govern local en els segles XVI i XVII (1985),  la Taula de canvi de Tarragona (2001), la historiografia de la fundació de Tarraco (2007)  i un assaig històric sobre l’aigua des de Roma fins a la industrialització  (2010). […]

LA FORÇA DEL CANVI

05/09/2013|

Serra d’Or  núm. 645,  setembre de 2013

Setembre és un mes de liquidació de l’estiu entre les commemoracions de l’11 de setembre i les festes de la Mercè. És veritat que des de la Mare de Déu d’agost el dia declina de forma inexorable. Però tossuts i gregaris estirem l’estiu fins que l’11 de setembre ens torna a la realitat plena. És un bon moment per reprendre la història de la Diada, que arrenca dels actes de l’11 de setembre de 1886, a Barcelona, i que l’enyorat Pere Anguera ens va presentar amb la delicada profunditat que caracteritzava els seus treballs a L’Onze de Setembre. Història de la Diada (1886-1938) (Barcelona, Centre d’Història Contemporània de Catalunya-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008). […]

NO SABEM RES

09/07/2013|

Serra d’Or  núm. 643-644 juliol-agost de 2013

En ocasió del lliurament dels premis de la crítica Serra d’Or, el pare Josep Massot i Muntaner, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ha alertat del greu retrocés que està experimentant la cultura catalana. És un advertiment oportuníssim perquè ens trobem en una cruïlla plena de riscos i, també, amb alguna oportunitat. Coincideixo amb Josep Massot que el panorama no és estimulant i que van tancant iniciatives culturals remarcables que en el passat immediat han fet una contribució decisiva. Anem perdent les eines bàsiques. Ens podríem quedar sense l’utillatge essencial que correspon a una llengua i a una cultura que es vol arrelada i amb una forta presència en el món. Tancar les aixetes del finançament de les iniciatives contrastades no és el millor camí per trobar una sortida a alguna de les nostres mancances. Malgrat tot, al costat dels indicis negatius sorgeixen notícies positives que hem de valorar. […]